La sessió de febrer, força anodina, ha estat animada per la moció dels pares i mares de l’escola Andreu Castells i pels debat ideològics sobre qüestions relatives a la gestió de l’aigua i sobre les solucions al problema de l’habitatge, sense gaires conseqüències pràctiques
L’ordre del dia de la sessió ordinària de febrer consta de 13 dictàmens de l’equip de govern, tres dels quals han estat dacions de compte que no s’han de votar. A la part deliberativa, s’han debatut tres mocions, una de les quals dels pares i mares de l’escola Andreu Castells que han seguit el ple amb samarretes ben visibles. Han estat acompanyats per representants del poble gitano amb pancartes que protestaven contra l’acomiadament per motius presumptament racistes d’una treballadora del súpermercat del Mercat Central.
Als dictàmens del govern municipal hi havia algunes qüestions de rellevància social i una altra d’interès polític. Així, s’ha acceptat l’encàrrec de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, dotada amb un milió d’euros, per a l’assessorament i gestió de serveis a través de l’Oficina Local d’Habitatge. També, s’ha aprovat definitivament el Reglament de prestacions econòmiques de caràcter social de la regidoria d’Acció Social. El dictamen, defensat per Laura Pineda (PSC), només ha comptat amb el vot contrari dels dos regidors de Vox i l’abstenció de la resta de grups de l’oposició. Gabriel Fernández (ERC) no s’ha estat de recordar que el Reglament és una derivació del Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS) elaborat quan ell va ser responsable de l’àrea al govern quatripartit o de transformació. Com la resta de grups opositors ha justificat l’abstenció per la manca d’ambició del dictamen presentat.
Finalment, s’han aprovat per unanimitat les noves tarifes del taxi per l’any 2024. Al debat de la moció, els grups de l’oposició d’esquerres han posat sobre la taula que dels 143 taxis de Sabadell, només cinc estan adoptats per a persones amb mobilitat reduïda. Això, significa estar per a sota del 5 per cent del que estableix la normativa vigent, com ja havia denunciat el Síndic de Greuges. Al final del debat, la regidora socialista, Mar Molina, s’ha tret del barret el compromís que en aquest estiu s’hauran concedit sis llicències més de taxis per a cobrir aquest dèficit.
Tempesta en un got d’aigua
El punt per donar de baixa voluntària a l’Ajuntament de Sabadell de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, de la qual havia estat membre fundador ara fa set anys, ha desfermat una agra discussió de contingut fortament ideològic (més info: ‘L’Ajuntament abandona l’Associació per l’Aigua Pública‘).
El ponent socialista, Eloi Cortés, ha defensat la mesura argumentant que la concessió a CASSA no expira fins el 2048. Per tant, no té sentit pagar la quota a aquesta associació, liderada per Ada Colau, llavors alcaldessa de Barcelona. Joan Mena, d’En Comú Podem (ECP), ha qualificat “d’excusa” les explicacions de Cortés i ha defensat amb passió la feina d’aquesta entitat en matèria d’estalvi i racionalització d’un bé cada cop més escàs. En aquesta línia, Santi Valls (ERC) ha qualificat decisió de producte dels “dogmes ideològics” del PSC i els seus aliats de Junts per Sabadell. Ha volgut burxar en la ferida a l’afirmar que, en aquestes matèries aquàtiques, l’única proposta dels socialistes ha estat l’arraconada piscina d’onades SurfCity. Des de la Crida per Sabadell, Oriol Rifer, ha encoratjat a seguir l’exemple de la gestió pública de l’Ajuntament de Terrassa.
Cortés, visiblement irritat, ha replicat que només Sabadell sinó altres municipis com Badalona, Sant Cugat o Ripollet han abandonat l’associació. En el cas de Sabadell per discrepàncies en el seu model de gestió públic-privat del qual el tinent d’alcaldessa socialista ha cantat, com un tenor d’òpera, l’ària de les seves excel·lències. Ni volen ser, ni volien que hi fossin, ha sentenciat. Tanmateix, no ha volgut deixar passar l’al·lusió al SurfCity i ha tirat en cara a Valls que esperava d’ell més nivell en el debat d’aquesta important qüestió.
César Gil, regidor de Vox, que s’ho ha passat bomba veient com les grups d’esquerra es barallaven, ha manifestat lacònicament i cruament la seva satisfacció per “un chiringito menos”.
Papers mullats
Caldejat l’ambient ideològic per la qüestió de l’aigua, que la pertinaç sequera ha posat al primer pla, s’ha entrat en el debat de les mocions, precedit per la dació de compte de l’estat d’execució de les 15 mocions aprovades en Junta de Portaveus i en Ple l’any passat. Llavors PP, Vox i ECP no estaven representats al Consistori i tenien poc a dir. Com ha reconegut Fernández (ERC), de les mocions no es desprèn cap obligació jurídica, però sí un compromís polític que obliga al govern municipal a executar-les. Anna Lara (Crida) ha estat la més punyent al manifestar que l’examen d’aquesta qüestió demostra, any rera any, que per al govern local les mocions són “paper mullat” que només es fan efectives quan coincideixen amb els seus objectius.
El ponent socialista, Pol Gibert, en to disclipent, ha restat importància al tema. S’ha tret les puces de sobre recordant que l’any 2023 havia estat un any electoral amb canvis en els titulars de les regidories. Al capdavall, rematà, els grups municipals disposen de molts mecanismes per fer un seguiment de les mocions aprovades.
La moció de l’escola Andreu Castells
La moció presentada per Verónica Calvo, en nom de l’Associació de Famílies d’Infants de l’escola Andreu Castells, que s’havien concentrat al ple del mes passat, ha estat la de major rellevància social de la sessió (més: ‘El ple demana una solució “definitiva” al conflicte de l’Andreu Castells‘).
En la seva detallada i vívida exposició s’ha posat de manifest les múltiples vulneracions de la normativa sobre els Consells Escolars i greus errors comesos per la conselleria d’Educació de la Generalitat en la gestió d’aquesta crisi. Especialment, quan s’ha sabut que la directora i cap d’estudis del centre -actualment de baixa- havien estat implicades en una situació semblant al col·legi Marta Mata de Barberà del Vallès. La moció demana la dimissió de l’equip directiu i la designació d’un altre que tregui al centre escolar de la crisi.
Tots els grups han manifestat el seu suport a les pares i mares. Tots han votat a favor de la moció, tret del PP que s’ha abstingut. L’edil popular, Cuca Santos, ha argumentat que aquesta demana mesures que són competència de la Generalitat i no de l’Ajuntament. Potser no s’ha adonat que no es tractava d’això sinó de pressionar a la conselleria d’Educació per tal que d’una vegada solucioni la crisi.
Focs d’artifici ideològics
La sessió ha finalitzat amb el debat de dues mocions que ha tornat a posar sobre la taula la qüestió dels “dogmes ideològiques” de les dretes i de les esquerres. La primera de la Crida per tal d’adoptar “mesures urgents per fer créixer el parc d’habitatge”. En el debat, han tornat a plantejar-se, per enèsima vegada i amb els mateixos arguments, la qüestió dels límits de la propietat privada tractant-se d’un bé de primera necessitat en un context d’escalada de preus de l’habitatge.
Vox, PP i Junts s’han mostrat contraris a qualsevol mena de restricció al més sagrat dels drets en la societat capitalista. Al capdavall és obligació de les administracions públiques proporcionar habitatge social a les classes populars i no han de ser propietaris els que es carreguin el mort. Lara, que ha qualificat d’entrada de “reformista” la seva moció, ha retirat els punts més polèmics sobre les expropiacions temporals als pisos turístics, de manera que ha estat aprovada amb el vot contrari de Vox i PP i l’abstenció de Junts. L’edil de la Crida no ha volgut entrar al joc de respondre a les reprovacions de Gil que ha dit que la moció desprenia un fort “hedor populista” i que ha comparat amb el model de Chaves i Maduro que ha portat a Veneçuela a la misèria.
La segona moció de Vox, per a denunciar “les catastròfiques conseqüències del Pacte Verd Europeu per als interessos nacionals i en defensa del sector primari espanyol”, tenia com objectiu capitalitzar la simpatia de sectors de l’opinió pública amb les protestes de pagesos i ramaders. Cap dels grups municipals, tret del PP, ha volgut entrar en el tema. Només ha dedicat unes breus paraules de dura crítica al seu “populisme” i al “negacionisme” del canvi climàtic. En la rèplica, la portaveu de Vox, Núria Acacio, ha negat que fossin negacionistes i ha defensat el seu dret a presentar les mocions que consideri adients, ja que si estan aquí és perquè la ciutadania els ha votat.
Al punt de precs i preguntes, Mena ha preguntat a l’alcaldessa sobre l’acomiadament de la treballadora gitana. Marta Farrés ha respòs que abans de pronunciar-se havia d’escoltar les dues versions.
Foto portada: el públic a la sala de plens. Autor: David Jiménez.
