La sessió de juliol ha estat com un compendi de les dubtoses pràctiques del funcionament del ple municipal. Amb una duració immoderada de vuit hores. Juntament amb temes de pur tràmit s’han aprovat alguns, pocs, dictàmens de veritable interès ciutadà.
Tradicionalment, el ple de juliol, el darrer del curs polític, sol ser d’una llarga durada, derivat del fet que s’inclouen moltes qüestions que han quedat pendents en aquest període. Tanmateix, en aquesta ocasió la sessió telemàtica ha tingut una inusitada duració de vuit hores. Una durada absolutament injustificada pel contingut de l’ordre del dia, com no sigui que els nostres edils estiguin juramentats per a batre el record Guinness de llargada d’un ple municipal. Certament, l’ordre del dia ha consistit en 44 punts, molts més del que és habitual, però gran part d’aquests han estat subvencions o justificacions de subvencions o pròrrogues de contractes que feien innecessari el debat i només reclamaven la votació.
Al començament de l’interminable sessió, Nani Valero (Crida per Sabadell) ha criticat amb duresa i amb raó a l’equip de govern per no haver estat capaç d’organitzar una alternativa als plens telemàtics per realitzar-los de manera presencial. Aquesta reclamació ha estat secundada per altres regidors de l’oposició, encara que cap d’ells ha plantejat que les sessions podrien celebrar-se en un equipament municipal alternatiu com ara Fira Sabadell. Tant l’alcaldessa, Marta Farrés, com la regidora socialista Mar Molina han contestat adduint raons tècniques; la primera ha assegurat que al setembre estaria disponible un sistema de ventilació que permetria tornar, després d’any i mig, a les sessions presencials. Tanmateix, si els nostres edils continuen amb la pràctica de pronunciar llargs discursos en qualsevol punt de l’ordre del dia, donarà igual que siguin telemàtics o presencials, doncs de la mateixa manera espantaran a la ciutadania. Tant és així que, malgrat les informacions de l’alcaldessa respecte a que només estaven seguint el ple 27 persones -és a dir, un per regidor- s’ha continuat amb la mateixa tònica. D’aquesta manera, s’ha palesat que les intervencions no anaven adreçades a la ciutadania, sinó a ells mateixos. Tot un grotesc exercici autoreferencial de polítics als quals els hi agrada massa sentir la seva pròpia veu.
Al final de la sessió, al voltant de l’una de la matinada, en el punt de precs i preguntes, Adrián Hernández (Cs), enfundat en la samarreta de la selecció espanyola de futbol que acabava de ser eliminada de l’Eurocopa, ha manifestat el seu malestar pel que ha qualificat de “desnaturalització” del ple a causa de les llargues intervencions que no es corresponen amb la importància dels temes. Una queixa que ha estat recolzada per l’alcaldessa que ha emplaçat als regidors a dialogar per tal de cercar una solució, ja que –afegiríem nosaltres- la recent reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM), concebuda justament per fer més operatives i àgils les sessions, ha estat un rotund fracàs.
Gabriel Fernàndez, portaveu d’ERC, s’ha fet ressò d’aquest malestar. D’una banda, ha afirmat, amb raó, que l’agilització de les sessions no ha de comportar retallar el debat polític. D’altra banda, ha plantejat que en comptes d’un ple al mes, es podien celebrar més. Es tracta una proposta forassenyada ja que Sabadell seria l’únic municipi –almenys dels que tinguem notícia- que celebrés més d’un ple ordinari al mes i, a sobre, suposaria multiplicar el problema, a l’estil del proverbi castellà: “si no quieres caldo, toma dos tazas”.
Subvencions i pròrrogues
Com ja hem apuntat, la majoria de punts de l’ordre del dia han estat destinats a qüestions de pur tràmit, molts dels quals relatius a subvencions o pròrrogues de contractes. D’altres han estat relatius a temes recurrents com ara el dedicat a eixugar les pèrdues econòmiques de l’empresa que gestiona el Gimnàs Municipal on s’ha reproduït la polèmica sobre la viabilitat d’aquest equipament amb els mateixos arguments que es van formular al desembre de l’any passat. Així mateix, en el punt dedicat a l’actualització del quadre financer d’SMATSA, concessionària de la neteja viària, s’han tornar a abocar els arguments abastament coneguts.
En la maratoniana sessió no han faltat una sèrie de punts destinats a la venta de fum ideològic com ara el relatiu a l’aprovació dels estatuts de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona, una vella qüestió que s’arrossega des dels temps d’Antoni Farrés que, a mitjans de la dècada dels 90, va plantejar un consorci entre les ciutats mitjanes de la segona corona de la Gran Barcelona. Els punts relatius a l’adhesió al Pacte d’Alcaldies per al Clima i l’Energia i al Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima han donat peu a interminables intervencions més pròpies d’una càmera legislativa que d’un ple municipal i on els nostres edils han palesat les seves inestimables qualitats per entonar tots els accents d’allò políticament correcte.
Habitatge, xec comerç i preu de l’aigua
No obstant això, alguns punts han tingut un veritable interès ciutadà com ara el relatiu a la declaració de Sabadell com àrea amb mercat d’habitatge tens que ha encetat un debat sobre un problema ben real que afecta durament a la ciutadania. Tanmateix, com era d’esperar, la discussió ha derivat en les crítiques al recurs d’inconstitucionalitat del govern del PSOE-Podem a la Llei Catalana de l’Habitatge. També, ha planejat un cert escepticisme sobre l’efectivitat d’aquestes mesures per contenir l’encariment del preu de l’habitatge (més info: ‘Els sabadellencs ja destinen el 42 per cent del sou a pagar el lloguer‘).
Un altre tema d’interès real ha estat relatiu a les bases reguladores del xec comerç, de 20 euros per família, que no ha esvaït els dubtes sobre el seu funcionament, tot i que justament aquest punt hauria d’haver estat adreçat a explicitar detalladament el seu funcionament. Tota l’oposició ha criticat aquestes inconcrecions en una mesura anunciada el mes d’octubre de l’any passat, temps més que suficient per haver-ho fet. També, s’ha criticat que la seva validesa només sigui d’un mes (del 4 d’octubre al 6 de novembre d’enguany). A més, s’ha fet referència al fracàs que aquesta iniciativa ha experimentat al veí municipi de Sant Cugat que només ha estat utilitzat pel 50 per cent dels seus potencials beneficiaris (més info: ‘Dubtes, molt dubtes, i recels, amb el xec comerç‘).
En un altre ordre de coses, el plenari ha aprovat, amb els vots contraris de ERC i Crida i l’abstenció de Cs, una pujada del 1,87 per cent del preu de l’aigua que romania congelat des de l’any 2015. Aquesta mesura s’ha justificat per finançar el lamentable l’estat de les canonades; una altre qüestió que s’arrossega des de fa anys. Lluís Perarnau de la Crida ha estat especialment punyent instant al govern municipal a ser més exigent amb la companyia concessionària per tal que, com és la seva obligació, inverteixi en la renovació de les seves infraestructures obsoletes, fins i tot a costa de reduir els seus beneficis, estipulats per conveni en un 12 per cent (més info: ‘La tarifa de l’aigua pujarà per primer cop des de 2015‘).
Quatre mocions
La sessió interminable ha finalitzat amb quatre mocions. Una presentada per l’Associació d’Activitats de Veïns de la Concòrdia relativa a les molèsties ocasionades pel descampat que s’utilitza com aparcament a l’Eix Macià i que ha estat aprovada per unanimitat amb una sèrie de mesures pal·liatives (més info: ‘Mesures “temporals” a l’aparcament de l’Eix Macià‘).
La moció per l’eliminació del cablejat de les façanes dels edificis i per l’eliminació del cablejat aeri, més enllà de la seva dubtosa efectivitat ja que depassa àmpliament el marc de les competències municipal, ha tingut un cert interès polític doncs ha estat presentada conjuntament per ERC i Junts per Sabadell. D’aquesta manera, sembla que l’hostilitat entre les dues formacions majoritàries de l’independentisme, que havia caracteritzat el lideratge de Lourdes Ciuró, deixa pas una relació més amable de mà del flamant portaveu postconvergent, Lluís Matas. La moció ha estat aprovada per unanimitat, a l’igual que la presentada per la Crida sobre la millora i extensió del model del Servei d’Intervenció Socioeducativa, destinat als estudiants dels sectors més vulnerables de la ciutat.
L’última moció ha estat formulada per Podem per tal de possibilitar l’accés a una comercialitzadora pública d’electricitat a Sabadell. Una proposició summament ambigua que en realitat no compromet a res i que insta a les administracions de rang superior a entomar aquesta iniciativa seguint el model d’Ada Colau a Barcelona. Ha donat la impressió que Podem cercava el seu moment de protagonisme en la part deliberativa del plenari, normalment dominat pels grups de l’oposició. En qualsevol cas, la moció, i ja en hora vall ja que se superava àmpliament la mitjanit, ha derivat en un debat, no exempt d’un cert interès, sobre l’elevat preu i la gestió de l’energia elèctrica en mans d’oligopolis. En la votació s’ha produït un alineament polític força infreqüent, si ens atenem a la correlació de forces habitual en aquest mandat. Junts i Cs han votat en contra, PSC i Crida s’han abstingut i Podem i ERC a favor. De manera que la moció ha pogut prosperar.
Foto portada: els regidors al ple municipal. El segon per la dreta a la primera fila, Adrián Hernández, amb la samarreta de la selecció espanyola de futbol.
