La maratoniana sessió, de més de sis hores de duració, ha estat determinada per la crispada discussió de la moció de Crida per Sabadell que ha demanat la reprovació de les forces de seguretat arran dels disturbis de la nit del 15 d’octubre.
La sessió, sense qüestions especialment polèmiques, transcorria plàcidament. Fins i tot, cosa mai vista, ERC i Cs han presentat una moció conjunta per fer una nova instal·lació d’skatepark. La tempesta política s’ha desfermat -com era previsible- en la moció de la Crida per Sabadell, defensada per la regidora Nani Valero, la qual en el punt segon dels acords demanava “reprovar aquelles actuacions dutes a terme pels cossos de seguretat (cos de Mossos d’Esquadra i cossos estatals) per l’ús indiscriminat de la força”. Una proposició que en cap moment denunciava els actes de violència vandàlica de la nit del 15 d’octubre davant la comissaria de la Policia Nacional a la Gran Via.
En la crispada discussió s’ha pogut apreciar la cuperització del discurs de les altres formacions independentistes, Junts per Sabadell i ERC, que ha retorçat els arguments a fi de no condemnar la violència dels “seus” joves i s’han negat a desaprovar, malgrat les requeriments del portaveu del PSC, Pol Gibert, els atacs contra les seus dels partits polítics constitucionalistes.
Així, Francesc Baró, regidor de Junts per Sabadell i exdirigent local de l’ANC, ha negat l’existència d’actes violents, sinó únicament “d’aldarulls”. Al seu parer, només es va produir “algun fet aïllat” i ha afirmat que solament es pot qualificar de violència les actuacions contra les persones. Tant Andrián Hernàndez (Cs) com Gibert, l’han indicat que tirar llambordes i ampolles de vidre contra la policia és un acte violent, llevat que es consideri que els policies no són persones. Baró ha justificat els disturbis per la “indignació” de la gent per una sentència injusta, però potser no va adonar-se que amb aquestes raons justifica que qualsevol ciutadà que es senti indignat per qualsevol motiu podria cremar impunement contenidors i destrossar el mobiliari urbà.
A diferència de Gabriel Rufiàn, que ha condemnat tant els excessos policials com la violència vandàlica dels joves independentistes, Gabriel Fernández, del grup municipal d’ERC, únicament ha criticat les actuacions desproporcionades dels cossos de seguretat i ha hagut de fer mans i mànigues per no condemnar la violència dels joves. Potser, els posicionaments de Junts i Crida, que l’han precedit en l’ús de la paraula, han impedit que assumís un altre plantejament; doncs es conegut el temor cerval entre els independentistes de ser titllats de botiflers si s’aparten un mil·límetre dels guardians de l’ortodòxia secessionista.
Tanmateix, l’argumentació més estrident ha estat la protagonitzada per la portaveu de la Crida, qui després de condemnar amb contundència els excessos repressius de les forces policials, ha assegurat, referint-se als actes violents dels joves independentistes: “no som jutges per condemnar la violència”. Més enllà de la flagrant contradicció d’aquesta asseveració, s’aprecia la perversa lògica amic/enemic segons la qual es justifiquen les accions, per reprovables que siguin, dels nostres i es censuren aquelles mateixes si són comeses pels altres.
Sens dubte, la posició més incòmoda ha estat la de tinent d’alcalde de Podemos, Marta Morell. Donada la correlació de forces al consistori, el seu vot era determinant per decantar la balança. Morell s’ha mostrat d’acord en molts aspectes de la moció de la Crida, com ara el rebuig a l’ús de pilotes de goma i foam, però ha justificat el vot negatiu a la moció per “disculpar els actes vandàlics” succeïts la nit del 15 d’octubre.
Els portaveus de PSC, Pol Gibert, i Cs, Adrián Hernández, ha emprat arguments semblants per rebutjar la moció de la Crida. Ambdós han recolzat la tasca de les forces de seguretat, sense excloure la investigació de les actuacions incorrectes, i han criticat amb duresa els comportaments “intolerants” de certs sectors de l’independentisme que reclamen el dret a la manifestació –que exerceixen constantment- però que intenten impedir a qui no pensen com ells -indicà Hernández- com ara quan els constitucionalistes volen fer-ho, en al·lusió als talls de carretera dels CDR per impedir l’assistència a la manifestació de Societat Civil Catalana el passat 27 d’octubre. Gibert i l’alcaldessa, Marta Farrés, han evocat els insults i els conats d’agressió als regidors socialistes, que van haver de sortir escortats de l’Ajuntament, el dia de la seva investidura i on van participar militants de la Crida.
Com sostenia el filòsof Baruch Spinoza els principis ètics i polítics han de ser universals. Així, en una societat democràtica, la violència ha ser condemnada sense excepcions, tant si es tracta per l’exercida pels cossos de seguretat quan vulneren el principis de proporcionalitat i abusen de la força, com aquella que cometen els ciutadans individualment o col·lectivament. Això sí, amb especial cura i fermesa respecte a les actuacions de les policies, en la mesura que disposen del monopoli de l’exercici de la força, i que ha de ser severament castigades en el cas que es demostrin extralimitacions.
Anticlímax
La gran crispació experimentada en la discussió d’aquesta moció encara ha condicionat el debat de la proposició, presentada conjuntament per Crida i ERC, demanat una consulta a la Comissió Jurídica de la Generalitat respecte al contracte de SMATSA la qual fou rebutjada per tots els grups municipals excepte els proposants. Tots ells han argüit que abans s’havia de deixar treballar a la Comissió Informativa Especial, constituïda en aquest mateix ple, i estudiar prèviament les greus conseqüències econòmiques i socials d’una eventual nul·litat del contracte, atès les sospites d’il·legalitat en la concessió pendents d’una resolució judicial en el cas Mercuri.
La tensió va afluixar-se, quasi per desaparèixer, en el debat de la moció de Junts per Sabadell, defensada per Lourdes Ciuró, per tal destinar l’Artextil, adquirit per l’Ajuntament, com un equipament dedicat al coneixement i la investigació vinculada a la Universitat Autònoma. Tots els grups s’han mostrat d’acord, amb les úniques reticències de la Crida que s’ha abstingut, amb les reflexions de Ciuró encaminades a bastir un projecte de ciutat a llarg termini.
