Foto portada: un moment del ple. Autor: David B.

El ple crític. ‘Càrrecs de confiança, repúbliques i pancartes’

La sessió de setembre ha mostrat de manera nítida la correlació de forces que conformen la Corporació Municipal, tant pel que respecta a la política local com pel que pertoca a la situació política nacional.

Com a tots els plenaris la sessió es va dividir en dues parts clarament diferenciades que es corresponen a la part resolutiva que tracta dels dictàmens portats per l’equip de govern i la part deliberativa dedicada a les mocions presentades per l’oposició. Tanmateix, en el ple de passat dimarts, aquesta diferenciació en l’estructura dels plenaris va mostrar d’una forma molt acusada els alineaments del grups que composen el consistori. Tant pel que respecta a la política local com a la situació política nacional.

En la part resolutiva, únicament hi havia dos punts de rellevància política. D’una banda, el  relatiu a l’expedient de modificació del pressupost municipal que inclou la compra per 4,7 milions d’euros de l’aparcament del Passeig de la Plaça Major, sota els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. De l’altra, el referit a la modificació de llocs de treball, que comprenia la decisió de no contractar al company sentimental de Marta Morell, tinent d’alcalde de Podemos. En tots dos casos es va repetir la mateixa votació: ERC i Crida per Sabadell ho han fet negativament, alhora que Junts per Sabadell i Ciutadans s’han abstingut.

La tinenta d'alcaldessa Marta Morell. Autor: David B.
La tinenta d’alcaldessa Marta Morell. Autor: David B.

Uns posicionaments que han reflectit fidelment la correlació de forces en aquest primer tram del mandat. D’una banda, el bloc governamental format per PSC i Podemos, amb 11 regidors. De l’altra, el bloc format per l’oposició frontal a l’executiu local amb ERC i Crida amb 10 edils. Finalment, Junts per Sabadell i Cs que, amb tres regidors respectivament, són les forces amb qui l’equip de govern ha de buscar suports per assolir les majories necessàries per tirar endavant la seva acció de govern. Encara que la formació liderada per Lourdes Ciuró pot tenir alguna possibilitat d’entrar en l’executiu local, si ens atenem als pactes entre Junts per Catalunya i PSC a la Diputació de Barcelona i al Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Repúbliques i pancartes

En la part deliberativa del ple s’han discutit dues mocions d’un elevat voltatge polític. Una, presentada per l’Associació Sabadell per la República, que demana la celebració d’una consulta popular sobre monarquia o república el proper 6 d’octubre. L’altra defensada per les tres formacions independentistes (Junts per Sabadell, ERC i Crida). La moció, sota l’enunciat de reclamar el posicionament de l’Ajuntament sobre el grup de treball de Nacions Unides contraria a la situació de presó preventiva dels presos independentistes, en realitat volia passar la factura a l’equip de govern per la retirada de la pancarta en favor de la llibertat d’aquests.

El regidor de Junts Francesc Baró. Autor: David B.
El regidor de Junts Francesc Baró. Autor: David B.

La primera fou aprovada gràcies a l’abstenció del PSC, el vot favorable de Podemos i els únics vots en contra dels regidors de Cs. Això, malgrat la calculada ambigüitat dels proposants, doncs no es sabia si estaven propugnant la República catalana o la Tercera República espanyola. Encara que la data triada per celebrar la consulta, el 6 d’octubre, sembla apuntar més aviat a la primera opció, tal i com va indicar, Adrián Hernández, portaveu de Cs.

Pel contrari, la segona fou rebutjada amb els vots de PSC, Podemos i Ciutadans, que sumen majoria absoluta, els mateixos que decidiren la seva retirada el passat mes de juliol i on s’han plantejat els arguments sobradament coneguts.

Polarització

L’aspecte més inquietant del plenari s’ha pogut copsar a la sala de plens, ocupada per membres del moviment independentista, amb pancartes reclamant la llibertat dels presos, però també per militants de VOX amb banderes espanyoles, retrats de Felip VI i tota mena de simbologia espanyolista. Una expressió local de la polarització de la societat catalana que ha comportat el procés sobiranista. Malgrat que a la sala de plens els dos grups antagònics han mantingut les formes, s’han viscut moments de tensió a la sortida del plenari que afortunadament no han arribat a més.

Foto portada: un moment del ple. Autor: David B.