El ple extraordinari d’abril ha estat doblement excepcional. D’una banda, perquè era la primera vegada que es celebrava de forma telemàtica i d’altra, perquè ha estat dominada de cap a peus per la situació d’emergència sanitària i social derivada del Covid-19. Això ha menat a totes les formacions a proclamar la seva voluntat de consens i d’entesa per superar la crisi.
El coronavirus també ha modificat l’escenari polític i la correlació de forces dels grups municipals. Abans de la pandèmia circulaven nombroses especulacions sobre l’eventual incorporació de Junts per Sabadell a l’equip de govern municipal bipartit, PSC i Podemos; especialment, arran de la votació favorable de la formació posconvergent als Pressupostos Municipals. Ara, la tendència a la unitat i a fer un front comú per tal de superar els efectes devastadors del Covid-19 fa que a l’executiu local no li calgui la incorporació d’aquesta formació. Amb la nova situació no trobarà dificultats per obtenir el suport d’altres grups per tirar endavant el “gran acord de ciutat”, defensat pel portaveu socialista Pol Gibert (més info: ‘Així ha estat el ple telemàtic del coronavirus‘).
“Mà estesa”
L’expressió “mà estesa” ha estat una de les més repetides a llarg d’aquesta estranya sessió. Aquest canvi de rumb ha estat especialment visible en el cas d’ERC que abans del coronavirus havia desenvolupat una dura tasca opositora, però que ara ha ofert la seva col·laboració, pràcticament sense restriccions, i que no ha formulat cap crítica a l’acció de l’equip de govern en aquestes darreres i luctuoses jornades.
Potser l’única nota discordant l’ha posat la Crida per Sabadell. No tant pel sentit del seu vot, ja que no ha votat en contra de la seva de cap punt de l’ordre del dia, sinó per la forma en la qual ha argumentat el seus posicionaments. L’exalcalde Maties Serracant ha comès una clara contradicció a l’afirmar que “no és el moment” dels retrets per, acte seguit, entonar una llarga llista dels mateixos. Així ha acusat al govern municipal de haver actuar tard i manifestar que esperava més de l’acció de l’alcaldessa.
Certament, la tasca de l’oposició rau en fiscalitzar i criticar l’acció del govern. Això serveix tant amb pandèmia com sense ella. Per tant, resulta completament legítim que la Crida o qualsevol altra formació política continuï exercint aquest paper fins i tot en temps d’epidèmies. Ara bé, és molt més complicat voler fer les dues coses alhora: d’una banda, assegurar que es desitja fer un front comú amb el govern local i de l’altra entomar dures crítiques contra la seva acció.
Les despeses de l’exèrcit
Més acurada ha estat la intervenció d’Anna Lara, també regidora de la Crida, que ha explicat els motius per votar favorablement a la modificació del Pressupost per fer front a les despeses extraordinàries derivades del coronavirus, tot i exposant dues crítiques puntuals al respecte. Una sobre la campanya publicitària de l’equip de govern que al seu parer emprava el color corporatiu del PSC i a l’altra relativa al pagament de les despeses de l’allotjament dels militars desplaçats a Sabadell (més info: ‘L’allotjament dels militars va costar 7.000 euros a l’Ajuntament‘)
Lara ha criticat que l’Ajuntament hagi finançat les despeses d’una altra institució que té suficients recursos propis per afrontar-les. L’alcaldessa Marta Farrés i la regidora Montserrat González l’han replicat recordant-li que, en principi, la Generalitat s’havia compromès a abonar aquestes despeses i que després s’hi va desdir. Especialment punyent ha estat l’alcaldessa qui ha assenyalat que Lara “feia trampes al solitari”, ja que en altres intervencions el regidors de la Crida demanen que l’Ajuntament es faci càrrec de les despeses d’altres administracions, però que sembla ser que això no serveix per a les forces armades.
En aquest punt, el més polèmic d’una sessió d’altra banda dominada pel consens, resulta significatiu que ERC no hagi volgut entrar en aquesta discussió, especialment si tenim en compte que en principi s’havia mostrat contrària a l’actuació de l’exèrcit a la ciutat. Tampoc ningú ha volgut entrar en la picabaralla sobre l’hospital de campanya i les suposades accions de boicot de la Generalitat que desfermaren una dura discussió que va saltar als mitjans de comunicació espanyols i catalans.
Cs assenyala els problemes de la sanitat i demana un front local
Les intervencions de Ciutadans han estat presidides pel suport al govern municipal i pels seus oferiments a col·laborar lleialment en tot allò que sigui necessari. Tanmateix, resulta simptomàtic que el seu portaveu, Adrián Hernández, potser per la seva vinculació professional al món sanitari, hagi estat l’únic en assenyalar que la crisis del coronavirus ha mostrat les greus deficiències de l’Hospital Taulí, de l’assistència primària i de les residències geriàtriques que obliguen a emprendre urgents mesures de millora.
En definitiva, com en tants d’altres àmbits de la vida pública i privada, res serà igual entre les forces polítiques de la ciutat després del Covid-19.
Més informació:
- Així ha estat el ple telemàtic del coronavirus
- L’allotjament dels militars va costar 7.000 euros a l’Ajuntament‘
