La sessió extraordinària d’aprovació dels Pressupostos Municipals ha estat un punt d’inflexió per delimitar la correlació de forces que, si no succeeix res extraordinari, imperarà a la resta del mandat.
Des del punt de vista polític la sessió extraordinària d’aprovació inicial del Pressupost General de l’Ajuntament de Sabadell pel 2020 no ha deparat cap sorpresa. De fet, fa dues setmanes que s’havia anunciat el suport de Junts per Sabadell als comptes municipals a canvi de crear l’oficina Gran Via-Ripoll i un programa per desenvolupament de la ciutat en les àrees de cultura, esports i comerç. De manera que el govern bipartit, PSC-Podemos, sumava la majoria absoluta per tirar endavant la votació més important de l’any.
La ponent del govern municipal bipartit, la socialista Montserrat González, ha defensat políticament uns Pressupostos que ha considerat només parcialment seus ja que ha hagut d’assumir molts plantejaments de les prioritats econòmiques de l’anterior govern quadripartit. Així ha afirmat que aquests comptes municipals han posat les bases del que seran les seves autèntiques prioritats que veurem en els Pressupostos de l’any que bé.
Lourdes Ciuró (Junts) i Pol Gibert (PSC) han emprat una argumentació semblant i gens original en la línia del més tradicional sabadellenquisme; és a dir, contraposar les formacions que cerquen acords pel bé de la ciutat amb aquelles que per interessos partidistes la bloquegen. Una contraposició certament barroera que ha estat denunciada com a “sectària” per Adrián Hernández, portaveu de Cs, en el punt relatiu a la plantilla de personal i relació de lloc de treball.
D’alguna manera, des del punt de vista de l’oposició, la postura de Cs ha estat la més coherent atès que ha votat en contra d’uns Pressupostos, qualificats per tothom -al govern i l’oposició- de continuistes com ja feien amb els comptes municipals de l’executiu quatripartit. Justament, en aquest punt rau el punt feble del posicionament de Crida per Sabadell i ERC que ha estat convenientment aprofitat per Gibert. En efecte, si es tracta d’unes comptes que continuen amb els projectes i les previsions pressupostàries de l’anterior executiu resulta molt difícil argumentar els motius de votar-hi en contra. Tanmateix, tant Anna Lara (Crida) com Gabriel Fernàndez (ERC) ho han intentat. La primera ha justificat el seu vot negatiu en el fet que malgrat el continuisme, faltava “l’accent polític” i que del seu anàlisi no es pot saber quin és el projecte de ciutat del govern bipartit. El segon ha invocat la manca de diàleg per votar en contra, atès que ERC no signa “adhesions, sinó negociacions”.
Els tres grups de l’oposició -Crida, ERC i Cs- ha apuntat la seva artilleria contra Junts i Lourdes Ciuró i en menor mesura contra Marta Morell a qui se’l ha recordat les seves paraules de no pacta mai ni amb la dreta espanyola ni la catalana. Tots tres han coincidit en qualificar “d’agència de col·locació” les dues oficines creades per donar satisfacció a les exigències de Junts per aprovar els Pressupostos. Fins i tot, Hernández ha observat amb delectació que, mentre la formació postconvergent disposa de dos assessors o càrrecs de confiança, Podemos no en té cap.
Gabriel Fernàndez ha volgut posar el dit en la nafra a l’afirmar que la ciutat està governada per una “sociovergència”, a l’igual que a la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal i ha preguntat que l’única incògnita a aclarir és quan entrarien amb carteres en el govern municipal. Ciuró, veterana en aquests combats, no ha volgut deixar-ho passar. Així li ha replicat que, mentre ERC ha aprovat els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i està estudiant fer-ho amb els del govern d’Espanya, tots dos amb la mateixa composició política que el de Sabadell, aquí es nega a actuar de la mateixa manera, abonant la tesi dels bloquejadors enfront dels polítics responsables i sabadellenquistes. Un episodi més, aquest en el terreny local, de la pugna interna per l’hegemonia entre les dues grans formacions del moviment independentista.
