Des del punt de vista polític, la sessió de novembre, de cinc hores i mitja de duració, ha experimentat dos moments de gran tensió farcits de acusacions mútues i retrets. Un, en la part resolutiva, relativa a la dissolució del grup municipal de Podemos i el pas de Marta Morell a regidora no adscrita. L’altre, en la part deliberativa, a la moció de Ciutadans sobre la situació de Ràdio Sabadell.
La situació de Morell, qui malgrat l’expulsió del partit continuarà exercint com tinent d’alcaldessa del govern municipal, ha desfermat una crispada discussió on ha prevalgut el “i tu més”. Morell, ha respòs les acusacions del portaveu d’ERC, Gabriel Fernàndez, vehiculades pels mitjans de comunicació, sobre la manca de “legitimitat” del govern local i “l’exemplaritat” del comportament la regidora, amb la situació de l’Ajuntament de Tarragona on l’alcalde d’Esquerra governa amb un regidor expulsat de Podemos, com ella mateixa. Així, li ha demanat un mínim de coherència. D’altra banda, Morell ha plantejat una falsa disjuntiva entre la seva lleialtat amb el partit o amb la ciutat, declarant que entre Podemos i Sabadell, ella ha triat la ciutat.
Per la seva banda, Fernàndez d’ERC ha enfocat la seva crítica no tant contra Morell, sinó contra el PSC, tot recordant com al mandat passat quan els regidors Monge i Bosch van marxar del partit al grup de no adscrits, els socialistes van demanar que retornessin l’acta de regidor. Una petició que ara haurien de fer en el cas de Morell.
Pol Gibert (PSC), s’ha defensat evocant com, també al mandat passat, quan els dos regidors Podemos, Vidal i Hinojo, foren expulsats de la formació -una situació que es perllongà durant un any i mig abans de ser revocada- el govern quatripartit no els expulsà del govern com ara es reclama que faci el PSC amb Morell.
Diu la dita popular que totes les comparacions són odioses i en aquest cas inexactes. Certament, Monge i Bosch van marxar el partit, però no tenien responsabilitats de govern com si les té Morell. L’expulsió de Vidal i Hinojo no era ferma -com si ho és en el cas de Morell- i de fet les seves al·legacions van ser estimades i l’expulsió revocada.
Lluís Matas (Junts per Sabadell), com si la cosa no anés amb ell, només ha apuntat que la continuïtat de Morell com tinent d’alcaldessa garanteix l’estabilitat institucional. Ni Nani Valero (Crida per Sabadell), ni Adrián Hernández (Cs) han entrat en aquest joc de mutus retrets. Tanmateix, la primera ha realitzat una intervenció sobrecarregada d’expressions desqualificatòries, titllant l’actual executiu local de ser el “govern de la mentida i el frau” i ha carregat durament contra la manca “d’ètica” de Morell qui, en comptes de deixar l’acta de regidora i les seves responsabilitats de govern, prefereix “els privilegis, els sous i les cadires”. El segon, en un to més moderat, ha apuntat al problema de legitimitat de l’alcaldessa ja que la seva investidura es fonamentava en l’anomenat Pacte de la Concòrdia (o de les Martes segons les males llengües), entre dos partits, PSC i Podemos. Ara aquest acord no existeix, ja que Morell no representa al partit sinó a ella mateixa. Un argument que també ha emprat el portaveu d’ERC que com Hernández ha indicat que, per primer cop en la història des de la instauració dels ajuntaments democràtics, el govern local es sostindrà amb el suport d’una regidora no adscrita. Aquí, Gibert ha intentat retorçar aquests arguments comparant les crítiques de Vox al govern “il·legítim” espanyol amb les crítiques entonades per ERC que, en realitat, havia parlat de manca de legitimitat i no de govern il·legítim.
Precisament en la qüestió de la legitimitat radica el nucli del problema plantejat per l’expulsió de Morell. Fins ara existia un govern de coalició bipartit, basant el pacte legítim entre dues formacions malgrat -com ha recordat Gibert, aquí amb raó- les impresentables escenes a la investidura de Marta Farrés que injustament impugnaven aquesta legitimitat. Tanmateix, ara aquesta coalició ha deixat d’existir i ens trobem davant un govern monocolor socialista amb el suport d’una regidora no adscrita. En efecte, en el sentit estricte del terme, Morell no és una trànsfuga ja que no ha marxat a un altre partit.
En definitiva, seria una exageració afirmar que l’expulsió de Morell de Podem fa d’aquest un executiu il·legítim, però no es pot negar que ha erosionat la seva legitimitat, doncs ha deixat de representar l’acord entre dos partits. Especialment quan Podemos ha demanat al PSC que expulsi a Morell del govern i deixa en una mena de terra de ningú als ciutadans que van votar aquesta formació.
Pics de tensió
La sessió ha continuat amb daltabaixos respecte als pics de tensió. Aquesta ha tornat a elevar-se en el punt dedicat a la revisió a la baixa dels preus del contracte de SMATSA, justament el mateix dia que s’ha anunciat el tancament de la instrucció, en el marc del cas Mercuri, sobre les presumptes irregularitats en el concurs de la renovació de la concessió municipal a aquesta empresa que deixa expedit el camí per la vista oral (més info: ‘Tancada la investigació sobre el contracte a SMATSA dins del cas Mercuri‘).
El dictamen d’urgència per prorrogar el xec comerç ha estat l’escenari -mai millor dit- d’un xoc frontal entre la ponent socialista, Montserrat González i el portaveu de Cs. Davant les crítiques d’Hernández, aquesta l’ha acusat de montar-se un “teatrillo” que aquest ha replicat adduint els temors de la regidora a “sortir bé a la foto”. Certament, González hauria tingut problemes per formar part del cos diplomàtic, si ens atenem als seus freqüents rampells quan ha d’entomar les crítiques de l’oposició (més informació: ‘Tempesta de crítiques al “nyap” del xec comerç‘).
La moció d’ERC, defensada per Glòria Llobet, per aturar la reforma de la plaça de la Llibertat del barri de la Concòrdia ha estat una requisitòria en tota regla contra Marta Morell, que potser no havia tingut prou amb el punt de la seva expulsió de Podemos, acusada de desfer una reforma urbanística que comptava amb el suport de les entitats del barri. Segons Llobet aquest tema és un “reflex de la forma d’actuar d’aquest govern” que tira pel dret sense buscar consensos i ni cercar la participació ciutadana. Morell s’ha defensat adduït que aquesta reforma era una promesa electoral seva i que la contrareforma havia estat consensuada amb les entitats del barri, fins el canvi en la junta de l’Associació de Veïns. També ha retret l’ús partidista d’ERC d’aquest tema per desfermar un “atac contra la meva persona”. Hernàndez (Cs) no s’ha estat de dir que aquesta urbanística reforma seria la prova de si es tractava d’un projecte de Morell o l’alcaldessa Farrés. Finalment ha conclòs amb delectació que el debat ha demostrat que és un projecte de la segona (més info: ‘Aprovada la polèmica reforma de la plaça de la Llibertat‘).
Batalla per Ràdio Sabadell
La tensió acumulada al llarg de la sessió ha esclatat sorollosament en la moció de Cs, defensada per Adrián Hernández, “per donar un impuls a Ràdio Sabadell” que ha constat de dos punts. Un per iniciar el procediment per cobrir la direcció de l’emissora municipal, vacant des de fa quasi cinc anys. L’altre per amortitzar la plaça de la Cap d’Operacions, Carme Matamala, qui -ha assegurat Hernàndez- havia estat contractada com a un “Ferrari” que triplicaria la publicitat de la ràdio, però que ha vist com els ingressos per aquest concepte han anat minvant. Fins al punt “absurd” -com ha indicat Anna Lara (Crida)- que els seus emoluments són superiors als diners recaptats per publicitat.
Sens dubte, Hernández és un brillant orador i un competent polemista. Tanmateix, en aquest tema, ha errat en l’ordre de les prioritats. Així ha semblat que per a ell ha estat més important la qüestió de la cap d’operacions que el tema -a parer nostre fonamental- de l’anomalia que suposa que durant tant de temps l’emissora funcioni sense direcció.
El PSC, el seus aliats de Junts i Morell, s’han agafat al clau ardent de la inconveniència de “posar en la picota” a una treballadora municipal per esquivar el compromís d’iniciar dels tràmits per cercar candidats a la direcció de l’emissora municipal. El portaveu de Cs no ha pres en consideració el suggeriment de Lara de modificar la moció en el sentit de traslladar al Consell d’Administració la situació de la cap d’operacions a fi que la resta de grups municipals no tinguessin excuses i es comprometessin a resoldre la vacant en la direcció de la ràdio. Una qüestió que vist el curs del debat continua pendent i possiblement no es solucionarà fins al proper mandat.
La discussió s’ha anat crispant fins al punt que Hernàndez ha acusat -sense dir noms però apuntant a Gibert, el responsable polític de l’emissora- que mentre que alguns com ell defensen la ràdio municipal, altres es dediquen a publicar “comptes fake de Twitter” per desprestigiar-la. Finalment, la moció ha estat rebutjada amb el vots en contra de PSC, Morell i Junts i a favor de ERC, Crida i Cs (més info: ‘Sense novetats a Ràdio Sabadell‘).
Juntament aquest alineament ha presidit, sense excepcions, totes les votacions dels punts polèmics de l’ordre del dia. Un comportament que indica la proximitat de la cita amb els urnes. També, com la dialèctica poder/oposició s’imposa als posicionaments dels grups municipals tant en l’eix dreta/esquerra com en el d‘independentisme/constitucionalisme.
Foto portada: Gibert, Farrés i Morell, aquest dimarts. Autor: David B.
