La sessió de juny ha avançat en la posada en marxa d’un dels projectes estel·lars de l’alcaldessa Marta Farrés per instal·lar el macroaparcament i resoldre la urbanització del Passeig. D’altra banda, el debat de la moció contra les ocupacions il·legals presentada pel PSC ha generat una dura discussió de marcat contingut ideològic.
La sessió ordinària de juny ha començat entre les sorolloses protestes del Sindicat de la Policia Municipal (SPL-CME) i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a la plaça Sant Roc, perfectament audibles des del saló de plens.
La part resolutiva de l’ordre del dia constava de 22 punts, nou dels quals destinats a aprovar subvencions directes a una sèrie d’entitats ciutadanes com ve sent habitual en els darrers plens, així com d’altres de pur tràmit. Tanmateix, s’han aprovat alguns dictàmens d’indubtable importància. Així, s’aprovà la indemnització de 1,1 milions d’euros a l’empresa SABA pel rescat de la concessió de l’aparcament de la plaça del Dr. Robert. Un pas més en el marc d’una operació de més ampli abast que s’encetà amb la compra del pàrking dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per 4,5 milions d’euros a la Generalitat i que cerca unificar tots dos per crear un macroaparcament de gairebé 500 places.
El dictamen ha generat un intens debat entre els grups partidaris de l’operació, PSC, Junts per Sabadell i Cs, encara que aquest darrer amb matisos i marcant distàncies amb el “triomfalisme” de Lluis Matas (Junts) que ja ens té acostumats a actuar com un regidor més de l’equip de govern. Gabriel Fernàndez (ERC) ha justificat la seva abstenció amb una intervenció de caràcter possibilista. Aquest macropàrquing no és el seu model; però ja que hi és, alguna cosa s’ha de fer amb l’enorme caixa buida sota el Passeig.
Lluís Perarnau (Crida per Sabadell) ha posat la nota discordant amb un rebuig total al projecte. Al seu parer, construir un macroaparcament al Centre equival a potenciar l’ús del vehicle privat, en sentit contrari del que estant fent altres ciutats com Oslo, Amsterdam o Oviedo. Una operació que, a més, s’implementa sense haver aprovat un Pla de Mobilitat on aquesta tindria sentit. Per això, el millor que es podria fer és deixar el pàrquing com està i no abocar-hi 10 milions d’euros. Matas ha volgut marcar múscul davant la Crida, a l’indicar que la proposta d’aquesta formació pel pàrquing era una “pista de ball”, en referència a la consulta ciutadana que la Crida organitzà sobre el tema. Perarnau li replicà crípticament al·ludint als “pijos que van en cotxe elèctric”.
Qüestions de caixa
El punt número 15 ha aixecat ampolles. Aquí no es tractava de posicionaments ideològics, sinó d’euros de debò. Adrián Hernández (Cs) va presentar un recurs contra l’acord del ple de l’1 de març de l’enguany pel qual es rebutjà el pagament de quatre factures al grup municipal per haver abonat fora dels terminis legals les retencions a l’Agència Tributària. El dictamen s’ha aprovat pels pèls amb 10 vots a favor (PSC), 9 en contra (Crida, Cs i Junts) i les 7 abstencions d’ERC.
Marta Morell (ex Podem) ha estat l’encarregada d’explicar els motius per desestimar el recurs de Cs, adduint el tema de l’Agència Tributària. Hernández ha argumentat que Cs ha pagat el recàrrec per fer-ho fora de termini, però aquesta no era raó suficient per no abonar la factura. Per tant, no descarta presentar un recurs contenciós-administratiu sobre el tema. El portaveu de Cs ha trobat el suport entusiàstic de Matas en una intervenció on manifestà la seva indignació pel funcionament de les justificacions de les despeses dels grups municipals que apuntava als mètodes del nou interventor. En un to més moderat, Anna Lara (Crida) s’ha sumat a les crítiques sobre el funcionament del sistema de justificacions depenent de l’interventor. A la discussió saltaren guspires entre Matas i Morell quan aquest ha deixat caure que Morell no tenia aquests problemes perquè no tenia partit. La tinenta d’alcaldessa li ha replicat amb una dura desqualificació sobre les seves capacitats com alcaldable de la seva formació.
L’aprovació inicial, amb l’única abstenció de la Crida, de la modificació urbanística per implementar el connector verd entre el Castell de Can Feu i el Centre ha posat un nota de concòrdia en la sessió. Una actuació que tothom valorà positivament i que ha estat possible -com han recordat els portaveus de l’oposició, per la mobilització de la plataforma veïnal que va lluitar pel soterrament dels FGC a Gràcia i Can Feu.
A voltes amb les ocupacions
A la part deliberativa o de control es presentaren quatre mocions. Sens dubte, la de major interès polític ha estat la presentada pel PSC “contra l’ocupació il·legal d’habitatges”. Abans d’entrar en el fons de la qüestió, sempre ens ha semblat incorrecte -encara que perfectament legal- que els grups del govern presentin mocions en la part deliberativa, políticament reservada a l’oposició. Els seus dictàmens i decisions és el terreny on els governs han de desenvolupar la seva acció política.
Aquesta moció ha motivat la concentració i la dura intervenció, abans del debat, d’Aida Guidos, portaveu de la PAH, que ha denunciat l’existència de màfies amb tentacles que arriben fins a l’alcaldia. Aquest discurs ha encetat un crispat debat on s’han superposat dues qüestions. D’una banda, el problema de les famílies sense recursos que han estat desnonades, a les quals no els hi queda altra sortida que ocupar un habitatge buit. D’altra banda, les màfies que operen a certs barris, com Can Puiggener o Can Deu, que ocupen pisos indiscriminadament i després els posen en lloguer a famílies vulnerables-com ha indicat Hernández. Alguns d’aquest habitatges dedicats a activitats delictives com el cultiu de marihuana o la prostitució, segons ha afirmat Eloi Cortés (PSC).
Lara, que vestia la samarreta verda de la PAH, ha recordat que aquesta plataforma mai ocupa pisos de petits propietaris, sinó únicament els de gran tenidors i especuladors immobiliaris. Al seu parer, aquesta moció posa en el mateix sac totes les “ocupacions il·legals”, com les que impulsa la PAH i cercar “criminalitzar” la plataforma assimilada a la delinqüència. Una argumentació que ha rebut el suport de Raül García Barroso (ERC) i de Morell.
Per la seva banda, PSC, Junts i Cs, amb matisos, han recolzat la moció que, han assegurat, únicament va contra les màfies i en cap cas contra la PAH. No és la primera vegada que el PSC porta el tema al plenari, ja que va presentar una moció molt semblant a l’octubre del 2020. Per la seva banda Matas ha recordat el protagonisme de Lourdes Ciuró, quan era diputada a Madrid, en l’aprovació de la llei de desnonament exprés. Aquestes formacions volen capitalitzar el temor estès entre molts petits propietaris d’habitatges als barris de la ciutat davant les ocupacions mafioses i els problemes de convivència que generen.
La sessió ha finalitzat amb la moció de la Crida per equiparar les condicions laborals i salarials de les treballadores de les empreses concessionàries del servei de neteja d’edificis municipals. La moció, precedida per la intervenció d’una treballadora, Antònia Maqueda, ha obert una discussió sobre la conveniència d’externalitzar o municipalitzar els serveis públics municipals on s’han tornat a abocar els arguments abastament coneguts. Això, entre mutus retrets i acusacions, especialment quan des de les files del PSC se’ls recorda com, al mandat passat i estaven a l’alcaldia, no van municipalitzar els serveis ara reclamats. Uns retrets que no oculten el fet que els socialistes, amb el suport de Junts i Cs, no s’han mostrat mai partidaris de revertir les externalitzacions dels serveis municipals.
Foto portada: el tinent d’alcaldessa Pol Gibert, l’alcaldessa, Marta Farrés, i la tinenta d’alcaldessa, Marta Morell. Autor: David B.
