La sessió ha estat marcada per les acusacions del regidor del PP sobre les vinculacions d’un càrrec de confiança amb un contracte menor de l’Ajuntament. També per la soledat del portaveu del PSC, Josep Ayuso, i la seva desafortunada moció.
Sota la mirada de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, la sessió ha començat abruptament amb les dures acusacions del regidor del PP, Esteban Gesa, per la vinculació del càrrec de confiança de la CUP, Jordi Colomer, que hauria estat col·laborador de l’empresa Spora beneficiària d’un contracte menor amb l’ajuntament de Sabadell (més info: ‘Denuncien pudor a socarrim en un contracte menor‘).
Les acusacions de Gesa han provocat un enorme malestar i alguna contradicció en la Crida per Sabadell. El regidor Lluís Perarnau ha afirmat que Colomer va col·laborar puntualment amb Spora i que això no és incompatible amb el contracte signat. Al final del ple l’alcalde Serracant, després de consultar amb Colomer, ha negat que aquest hagués treballat per aquesta empresa i ha retret a Gesa, quan aquest no podia replicar, de manipular i falsejar la realitat per tacar la imatge del govern amb allò del “calumnia que algo queda”. Al currículum exhibit per Gesa figura una única col·laboració, fa anys, de Colomer amb Spora en el País Basc. Aquesta col·laboració puntual no sembla suficient per a justificar les dures acusacions de Gesa, però tampoc per a negar-la tan taxativament com va fer l’alcalde.
El tinent d’alcalde Juli Fernàndez (ERC) ha passat un mal tràngol a l’haver de defensar l’anul·lació del concurs del contracte el servei de neteja d’edificis municipals per un “error material” que prima a l’empresa que va presentar el pressupost més car (més info: ‘Maldecap per un error en un plec‘). Això comporta que s’haurà de reiniciar tot el procediment i compensar econòmicament a les empreses per les despeses ocasionades per a elaborar les pliques. Carles Rossinyol (CiU) no ha desaprofitat l’avinentesa per evocar que, al ple de juny, Fernàndez havia qualificat aquest contracte com el millor de les darreres dècades, malgrat el compromís inicial amb la municipalització del servei. Certament, l’error està en la condició humana, però sembla difícilment justificable en un contracte d’aquesta magnitud i planteja seriosos dubtes sobre la qualitat tècnica i la necessària supervisió d’aquests procediments.
Patrimoni industrial
Potser els punts més importants de la sessió han estat els relatius a l’adquisició per uns sis milions d’euros del 70 per cent d’Artextil amb 10.000 metres quadrats i l’illa industrial Sallarès Deu de 8.000 metres quadrats que Juli Fernàndez ha qualificat d’operació estratègica (més info: ‘Recels entre l’oposició pels usos de l’Artextil i la Sallarés Deu‘). Tota l’oposició ha coincidit en preguntar al govern local quin usos pensaven donar a aquestes peces, atès que l’Ajuntament està acumulant patrimoni com ara el Vapor Pissit o el castell de Can Feu dels quals no sap que fer-ne. Fernàndez ha argumentat que s’havia d’aprofitar aquesta oportunitat per adquirir-los i que posteriorment ja es definirien els seus usos.
Adrián Hernández (Cs) no ha tingut la seva millor intervenció al contraposar les prioritats de l’equip de govern en la compra de patrimoni i habitatge social on només s’han gastat 3,5 milions d’euros enfront d’aquesta operació per sis milions. Una contraposició que bordeja la demagògia ja que no es tracta d’actuacions incompatibles i el superàvit de les arques municipals ho permetria.
Hernández contra Fernàndez
La classificació de les ofertes per la contractació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) ha estat l’escenari d’una dura picabaralla entre el ponent Gabriel Fernàndez (ERC) i Adrián Hernàndez que s’han desqualificat mútuament per faltar a la veritat. A més, el portaveu de C’s ha acusat a l’edil d’ERC d’apropiar-se de les propostes de la regidora de CiU, Sílvia Renom, que aquest no ha pogut desmentir.
Segons van manifestar al redactor d’aquestes línies dues treballadores del SAD pressents a la sala de plens, qui mentia era Fernàndez. Al seu parer les condicions econòmiques exigides a l’anterior empresa Fundació Pere Mata, que tractava molt millor a les seves treballadores que l’anterior concessionari (Clece), han comportat que aquesta desistís de continuar prestant el servei. L’empresa Acció Social SL, que ha obtingut la millor puntuació en la classificació, és la marca catalana de Clece, propietat de Florentino Pérez. En opinió d’aquestes treballadores, l’Ajuntament ha canviat “un Mercedes per un quatre llaunes” que només es justifica per l’oferta econòmica de l’empresa de Florentino Pérez, a costa dels baixos salaris i unes condicions laborals molt dures.
El fantasma de Bustos
La traca final de la sessió ha estat la desafortunada moció del PSC sobre “l’ús partidista i populista de les revistes municipals a menys d’un any de les eleccions municipals”. La moció ha estat defensada per Josep Ayuso, únic representant del seu grup municipal donada la renúncia dels regidors Cristian Sánchez i Anna Carrasco, investigats en la peça SMATSA del cas Mercuri, que encara no han estat substituïts.
La presentació d’aquesta moció ha estat un greu error ja que ha permès tant als grups del govern municipal com als de l’oposició de recordar els abusos propagandístics de l’era Bustos i el seu ferri control dels mitjans de comunicació locals, públics i privats. Quan al PSC el que més li convé és passar pàgina d’aquesta infausta etapa, la moció ha contribuït a reviure-la i que el fantasma de Bustos planegés per la sala. L’únic dubte rau en si aquesta moció ha estat una iniciativa personal d’Ayuso o de la direcció del seu partit. En qualsevol cas, la seva presentació ha desactivat les critiques plausibles al fet que l’equip de govern editi tres publicacions quan potser amb una n’hi hauria prou.
La sessió ha finalitzat amb el prec del portaveu de Cs respecte a la presència del retrat de Puigdemont a la sala, quan fa mesos que el president de la Generalitat és Quim Torra. Hernàndez ha demanat que si la Generalitat no envia la fotografia oficial, com ha justificat l’alcalde, es procedeixi a retirar la de Puigdemont.
