La maratoniana sessió d’octubre ha estat determinada per la discussió de dues mocions contraposades relatives a la qüestió de l’habitatge on s’ha palesat l’extrema ideologització del tema, particularment pel que respecta a les ocupacions per part de les forces polítiques representades al consistori.
Els nostres edils continuen entestats en batre el rècord Guinness de duració d’un ple municipal. Així la sessió telemàtica de dimarts passat s’allargà durant sis hores que no es justificà en absolut amb l’ordre del dia, el qual en la seva part resolutiva ha estat de pur tràmit. Un cop més, l’exagerat nombre de mocions, sis en aquest cas, foren les responsables d’aquesta inusitada durada.
Des del punt de vista polític, el plenari no ha mostrat cap novetat respecte a la correlació dels grups municipals. D’una banda, el bipartit a l’executiu local, PSC–Podem, amb el suport de Junts per Sabadell; de l’altra, la dura oposició de Crida per Sabadell i ERC i més matisada de Ciutadans. Això en la part resolutiva ja que, en la part deliberativa destinada al debat i aprovació de les mocions, Podem es permet el luxe, en algunes ocasions, de trencar amb els seus socis, arrenglerar-se amb l’oposició i marcar perfil propi.
En el debat de la part resolutiva es produí el que Sigmund Freud, fundador de la psicoanàlisi, denominà el retorn d’allò reprimit. Així, en el punt onzè sobre l’aprovació provisional del pla d’urbanisme relatiu al Balcó del Ripoll, el carrer Covadonga i la plaça Clara Campoamor, ha fet revifar la qüestió de l’Artextil. El regidor de la Crida, Lluís Perarnau, que torna a exercir el càrrec en substitució de Maties Serracant després d’haver-ho fet al mandat passat, ha entonat una dura intervenció. Però, curiosament, la resposta més punyent al seu discurs no ha vingut des de les files del govern local, sinó de Lourdes Ciuró (Junts) que va recordar-li com l’anterior “govern de transformació” va adquirir l’esmentat equipament a un preu sis vegades superior al que podien haver-lo comprat.
Una situació semblant s’ha reproduït en el debat de la moció, presentada pel Moviment Veïnal del Sud i la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics en defensa d’un Servei d’Atenció a Domicili (SAD) de qualitat. Dues treballadores del mateix, Rosa Salido i Marta Bagán, han defensat la progressiva equiparació dels salaris amb l’administració local i un estudi per a la municipalització del servei. En aquest punt, Adrián Hernández (Cs) qui ha reclamat a ERC i Crida explicacions pel motiu pel qual no van municipalitzar el servei, com constava en els seus programes electorals, i van prorrogar-lo en dues ocasions. Una pregunta que no ha trobat resposta.
Dogmatismes a dreta i esquerra
La qüestió de l’habitatge i les ocupacions han estat objecte de dues mocions enfrontades. Una presentada per ERC i Crida en defensa de la llei catalana per contenir les preus del lloguer. Una altra del PSC i Cs en contra de les ocupacions delictives d’habitatges. El debat ha mostrat l’extremada ideologització del tema per part de les forces polítiques. Així Junts, malgrat votar a favor, ha fet una intervenció molt crítica i Cs ha buscat els tres peus al gat per justificar el seu vot negatiu. Certament, la limitació del preu dels lloguers no és la panacea per resoldre el greu problema de l’habitatge al nostre país; però sens dubte pot contribuir a pal·liar-lo. A més, implica una ruptura amb la ideologia neoliberal en el sentit de propiciar la intervenció dels poders públics en l’àmbit de la propietat privada; el més sagrat dels drets en la societat capitalista, com afirmà Karl Marx. El PSC ha mantingut una postura ambigua ja que amb la seva abstenció ha permès que la moció fos aprovada.
En sentit contrari, Podem, Crida i ERC han votat en contra de la segona moció tot argumentant que es tracta d’un intent de criminalitzar i estigmatitzar les ocupacions, en el marc d’una campanya política i mediàtica de la dreta contra els okupes. Tanmateix, tant Eloi Cortés (PSC), com sobretot Adrián Hernández, han subratllat que la proposició anava únicament dirigida contra les màfies que ocupen habitatges, de vegades de petits propietaris, especialment en els barris més pobres de la ciutat causant greus problemes de convivència entre els veïns. La discussió ha semblat un diàleg de sords, doncs en cap moment ni Podem ni Crida ni ERC han reconegut el problema de l’existència d’aquestes màfies i de la necessitat de posar-hi remei. Això malgrat les apel·lacions de Ciuró per esvair els “dogmatismes” i de Cortés d’entomar un debat de “grisos”, en comptes de blanc i negre.
Efímera unitat
Tanmateix, la sessió ha deparat dos moments d’unitat entre totes les forces polítiques. Així ha succeït en la insòlita moció presentada per tots els grups municipals per tal de destinar l’Artextil a una escola universitària pública d’infermeria. També, encara que no tan clarament, en la demanda per tal que Sabadell esdevingui la capital de la cultura catalana l’any 2024. Aquí, s’ha pogut copsar-se la picabaralla soterrada entre Junts i ERC, en el sentit que la proposta l’ha plantejat de Junts, i Gabriel Fernàndez d’Esquerra ha intentat diluir el protagonisme del seu competidor per l’hegemonia de l’espai independentista.
Precs i preguntes
La interminable sessió ha finalitzat amb el punt de precs i preguntes. Gabriel Fernàndez ha volgut compensar les seves escasses intervencions en aquest ple. Així ha plantejat tres precs i una pregunta. Dues d’elles d’alta tensió política. Així ha criticat les freqüents intervencions de l’alcaldessa Marta Farrés en els debats, fins a sis en aquest ple, ja que al seu parer el seu paper s’ha de restringir a dirigir la sessió i només prendre la paraula de manera excepcional. L’alcaldessa ha apel·lat al Reglament Orgànic Municipal (ROM) que li faculta per intervenir tantes vegades com ho cregui necessari i s’ha defensat adduint que sempre ho fa abans del segon torn per tal de permetre replicar-li. Tanmateix, seria més intel·ligent, que sempre que les al·lusions no fossin directament adreçades a ella descarregués aquesta tasca en el portaveu del seu grup municipal, especialment en les qüestions més polèmiques.
També, Fernàndez, amb tota la mala intenció, ha preguntat si Junts ha entrat en el govern municipal mitjançant alguna competència delegada. Extrem que, lògicament, l’alcaldessa ha negat argumentat que l’acord amb Junts es limita a les dues oficines (amb els seus corresponents comissionats) sobre la Gran Via i la projecció exterior de la ciutat.
