El tema estrella de la sessió de setembre ha estat la discussió sobre la moció, finalment rebutjada, sobre el canvi de nom de la plaça d’Antoni Llonch per la d’U d’octubre. El desenvolupament del debat no ha defraudat les expectatives.
Sota la mirada de l’expresident Carles Puigdemont s’ha celebrat el ple que inicia el darrer curs polític d’aquest mandat. La sessió, de més de sis hores de duració, ha demostrat que la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM), concebuda entre altres coses per escurçar i fer més àgil el funcionament dels plenaris, ha estat inútil. Els nostres edils continuen entestats en batre el rècord Guinness de duració d’un ple municipal.
Els grups municipals han escalfat motors amb la discussió d’una sèrie de dictàmens sobre qüestions econòmiques com ara el compte general del 2017 o l’aprovació provisional de les modificacions a les ordenances fiscals, entre acusacions de mala gestió, electoralisme i enginyosos jocs de paraules com el protagonitzat per Juli Fernàndez (ERC). El polivalent tinent d’alcalde s’ha defensat de les imputacions de no saber disposar dels 31 milions d’euros del romanent de tresoreria a causa de la llei Montoro. Ell ha dit que es podria solucionar amb una llei Montero (l’actual titular del ministeri d’Economia). Només caldria canviar una lletra i el problema estaria resolt, ha afirmat amb ironia.
La resta dels 29 punts de la part resolutiva del ple foren de pur tràmit. De manera que la batalla política es desfermà amb la discussió de dues mocions. La primera ha estat la presentada pels quatre grups que conformen l’equip de govern “per garantir l’eficiència, la transparència i la fiscalització dels serveis públics”. Al darrera d’aquest títol i d’un text genèric, que apel·la al compliment de la legislació vigent i al control de l’actuació de les concessionàries i sense esmentar-ne cap en concret, les intervencions dels proposants entomaren una carregada total i sense concessions contra Smatsa.
Això va provocar la indignació dels grups de l’oposició que han criticat la presentació d’un text anodí no tenia res a veure amb els abrandats parlaments dels partits al govern. S’ha fet palès que la intenció del govern municipal ha estat capitalitzar la interlocutòria de la jutgessa Beatriz Faura (més info: ‘Més Mercuri, més investigats‘). Justament el mateix dia que s’havia anunciat la dimissió dels regidors socialistes investigats, Anna Carrasco i Cristian Sánchez, circumstància que, en part, neutralitzava l’objectiu de la moció. Va donar la impressió que el govern municipal, orfe de triomfs polítics, necessitava marcar-se un punt al seu favor.
En qualsevol cas, com van observar diversos edils de l’oposició, si volien tractar del tema de SMATSA ho podien haver fer clarament i directa sense emprar una moció insubstancial. L’oposició no ha caigut en la trampa i, argumentant que votaven el text de la proposició i no les intervencions del portaveus, l’han recolzat davant les expressions facials d’estupor dels edils del quatripartit.
La màquina de dividir
Des del començament de la sessió tothom era conscient que el tema estrella del plenari seria el debat de la moció dels grups independentistes (ERC, Crida per Sabadell i CiU) més els dos regidors trànsfugues del PSC per canviar el nom de la plaça de l’alcalde franquista Antoni Llonch per la d’1 d’octubre.
La discussió havia estat precedida per l’oposició a aquest canvi del nomenclàtor de la Fundació Bosch i Cardellach, Gremi de Fabricants, Cambra de Comerç i Federalistes d’Esquerres, així com del punyent article de l’historiador Josep Maria Benaul, però sobretot per l’anunci de CiU, que es feia enrere del seu suport a la moció. El debat ha estat d’una extraordinària virulència. Carles Rossinyol, portaveu de CiU, ha rebut per totes bandes. L’edil convergent ha intentat, amb escassa fortuna, justificar el seu canvi de posició amb arguments peregrins com que el canvi de nom no generava consens entre tota la gent que havia participat en la jornada de l’1 d’octubre i que no servia per eixamplar la base social de l’independentisme, com si la seva moció al ple d’abril passat per canviar el nom de la plaça Espanya per l’1 octubre contribuís a assolir aquest objectiu. El secretari municipal, a consultes de l’alcalde Maties Serracant (Crida per Sabadell), ha manifestat el seu estupor pel fet inèdit que un grup proposant s’abstingués en la votació d’una moció de la que eren signataris.
Els grups independentistes han estat implacables i l’han acusat de plegar-se a les pressions del poders fàctics de la ciutat. Glòria Rubio (Crida) ha tret el Sant Cristo Gros al deixar caure que ignorava si parlava amb Rossinyol o amb l’empresari [Josep] Bombardó qui, sembla ser, ha tingut un paper protagonista per impedir la retirada del nomenclàtor de l’exalcalde i expresident del Gremi de Fabricants. També van rebre de valent els dos regidors no adscrits a qui Adrián Hernández (Cs) ha acusat de manca d’ètica per recolzar una moció independentista quan van ser elegits en la llista del PSC, contrari a la secessió, desvirtuant les majories del ple.
L’oposició ha emprat l’argument de l’actitud “tramposa” i “oportunista” de l’equip de govern que va organitzar fa 15 dies unes jornades per establir els criteris rigorosos i racionals per la revisió del nomenclàtor i pocs dies després presentaven aquesta moció, la qual cosa podria valorar-se com una burla als qui van assistir.
Un cop més el procés independentista s’ha revelat com una màquina de dividir i enfrontar als grups polítics i la ciutadania. Així, la unitat de l’equip de govern ha saltat pels aires, doncs Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell han votat en contra de la moció, la qual cosa ha determinat que fos rebutjada. Però, també, s’ha trencat la unitat de CiU, ja que la regidora Sílvia Renom ha votat a favor de la proposició, mentre els seus companys s’abstenien. Amb menys coratge polític, Ramon Vidal, d’Unitat pel Canvi, s’ha absentat de la sala en el moment de la votació per a no haver de votar en contra.
De fet, i de nou, el rebuig a la moció ha reflectit que Sabadell no és Vic. A la ciutat no existeix una majoria ni social ni política a favor de la secessió i l’aprovació d’una moció d’aquestes característiques hagués provocat una distorsió respecte a aquesta realitat.
Emotiu comiat
En el punt de precs i preguntes, el portaveu de Cs s’ha adreçat a l’alcalde respecte a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els símbols partidistes als edificis públics i sobre el fet que la fotografia de Puigdemont continuï presidint la sala de plens quan fa mesos hi ha un altre president de la Generalitat. L’alcalde Serracant ha respòs que no considera un símbol partidista la pancarta que reclama la “llibertat dels presos polítics”. Respecte a la segona qüestió, ha argumentat que encara no han rebut el retrat oficial de Quim Torra i que mentre no ho tinguin no canviaran la foto de Puigdemont. Si tenim en compte les tesis legitimistes de l’actual president vicari de la Generalitat, això podria no succeir mai.
La sessió ha finalitzat amb l’emotiu comiat dels regidors del PSC Anna Carrasco i Cristian Sánchez, investigats en la peça sobre SMATSA del cas Mercuri. La primera ha manifestat el seu orgull de ser socialista i ha proclamat la seva innocència. El segon, molt emocionat, no ha pogut contenir les llàgrimes.
