La moció de Ciutadans sobre SMATSA ha estat la qüestió estel·lar de la sessió i ha aconseguit el seu objectiu polític de dividir a l’equip de govern. La polèmica sobre la fotografia de l’expresident Carles Puigdemont, que des de fa mesos presideix la sala plens, ha iniciat una sessió breu però intensa.
Adrián Hernández, portaveu de C’s, ha insistit que es retirés aquest retrat com han fet molts ajuntaments catalans. L’alcalde, Maties Serracant, ha repetit l’argument –que sona a excusa- que la Generalitat no ha enviat la fotografia oficial, tot i que ara ha afegit que, després de reiterar la petició, es prendria una decisió. Hernández ha assegurat que comptava amb el suport d’altres grups municipals, que no ha precisat, i ha advertit que, si el retrat de Puigdemont continuava a la sala el proper ple, el seu grup municipal es sentiria autoritzat per a retirar-lo. Així mateix, el portaveu de C’s va criticar-li que portés una samarreta amb el logotip del seu partit. L’alcalde ha respòs que li respondria “en privat”.
El ple municipal ha autoritzat, en compliment de l’article 77.2 del recentment reformat Reglament Orgànic Municipal (ROM) -una mena de Constitució municipal- que el grup de Convergència i Unió passés a denominar-se grup municipal Demòcrata (PDeCAT). Ningú ha votat en contra, però Guanyem Sabadell, PSC, Crida per Sabadell i Unitat pel Canvi s’han abstingut. Únicament, Glòria Rubio (Crida) ha manifestat el seu rebuig al canvi de denominació que considerà una “manca d’ètica” i respecte als votants que van donar la seva confiança a un sigla determinada.
Creuament d’acusacions
La resta de dictàmens l’ordre del dia ha estat de pur tràmit, a l’espera del darrer punt i plat fort de la sessió: la moció de C’s sobre la situació a SMATSA. Abans s’ha debatut la moció presentada pel casal independentista Can Capablanca, en representació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) “per forçar l’ampliació del parc públic d’habitatge”. Entre les mesures proposades hi figura la cessió d’un 30 per cent d’habitatges en les promocions immobiliàries, tal i com ha establert, l’ajuntament de Barcelona i que està a l’espera de la resolució de la Generalitat. La moció ha estat aprovada amb l’abstenció de tota l’oposició; tanmateix, crida l’atenció que aquesta mesura entri en el consistori de la mà d’entitats de la societat civil, en comptes de fer-ho mitjançant una determinació de l’equip de govern que disposa de la majoria absoluta per a fer-ho.
El debat sobre SMATSA ha estat caldejat per la sorollosa i nombrosa presència de la plantilla de l’empresa concessionària amb crits de dimissió dirigits a l’alcalde i al regidor de l’àrea Lluís Perarnau i en defensa de la vaga prevista per al proper dilluns. Els crits dels treballadors concentrats al vestíbul de la sala de plens conduïren a que l’alcalde ordenés tancar les portes.
Des del punt de vista polític, la moció fou un gran victòria per a Cs en la mesura que ha assolit el seu objectiu de dividir al govern municipal en un tema de gran importància. De fet, es produí un estranya correlació de forces en què les formacions independentistes PDeCat, ERC i Crida rebutjaren la moció i C’s, PSC, PP, Guanyem, Unitat pel Canvi i el dos regidors no adscrits ho han fet a favor. Les formacions que han recolzat la moció criticaren amb molta duresa a l’alcalde i a la seva formació i l’acusaren de propiciar-se una “vendetta” política contra l’empresa per la seva implicació en el cas Mercuri que no havien de pagar els seus treballadors. Josep Ayuso (PSC) ha anat més enllà i ha personalitzar el conflicte en l’assessor Jordi Colomer que, segons ha afirmat, havia manifestat als tècnics municipals que “volia la sang d’SMATSA”.
A més, li imputaren ser presoner de les assembles del seu partit en comptes de representar al conjunt de la ciutadania. Si bé tots, rebutjaren l’ERO que pot afectar a 43 treballadors, justificaren la mesura atès la retallada de 1,2 milions d’euros anuals de pagaments municipals a la concessionària que, al seu parer, és la causa immediata del conflicte.
Per la seva banda, Perarnau (Crida) i Juli Fernàndez (ERC) argumentaren que aquesta mesura i la tramitació de la intervenció són el resultat dels incompliments del contracte per part de l’empresa i que la seva obligació és precisament vetllar pel seu compliment. Tots dos insistiren que la intervenció s’impulsa per a evitar l’ERO. Perarnau, malgrat acusar la direcció de l’empresa de fer un “xantatge” a la ciutat, ha afirmat que si retiraven l’ERO estava disposar a parlar dels annexos on figuren els serveis que ha de prestar la concessionària; tanmateix no ha demostrat massa cintura política al dir que els treballadors s’equivocaven i havien d’anar a protestar a la seu de l’empresa, la qual cosa ha encrespat els ànims ja de per sí caldejats, amb una forta cridòria exigint la seva dimissió.
Estranys posicionaments
En els posicionaments dels grups municipals s’han pogut copsar diversos canvis de posició, Carles Rossinyol (PDeCAT) ha justificat el seu vot negatiu amb l’argument que la tramitació del procediment d’intervenció permetria conèixer les dades reals sobre la situació de l’empresa davant l’opacitat de les dues parts. Joan Berlanga (Unitat pel Canvi) ha entonat una argumentació que semblava indicar que votaria en contra de la moció, però al final ha manifestat que ho faria a favor per no tancar les portes a una solució negociada. Per la seva banda, Marisol Martínez ha estat qui ha concretat més els termes de possible acord: retirada de l’ERO i les denúncies de l’empresa als polítics i tècnics municipals, a canvi de no implementar la intervenció i no retallar les dotacions econòmiques a l’empresa. En aquest sentit, ha afirmat que totes les “vies estan obertes.”
En el cas del PDeCat sembla que no volia facilitar una victòria política a Cs; en el cas de Guanyem i Unitat pel Canvi ha estat sensibles a les pressions del comitè d’empresa dominat per UGT i CC.OO que fins ara s’han posicionat contra l’Ajuntament.
I ara, què?
Resulta difícil realitzar previsions sobre el desenllaç final d’aquest conflicte, encara que sembla molt complicat que es pugui evitar l’escalada que suposaria la vaga, i l’ERO, seguida de la intervenció. Tanmateix, si en els plens extraordinaris que haurien d’aprovar la intervenció es reproduís aquesta votació, la intervenció no podria materialitzar-se. Aquest conflicte pot esdevenir en un dels temes estel·lars de la campanya electoral amb un equip de govern dividit. Això a l’espera de les resolucions judicials que podrien declarar la nul·litat del contracte de Smatsa.
