La sessió va estar determinada per les protestes veïnals i el debat de les mocions dels grups de l’oposició que intentaren arrabassar la iniciativa política al govern municipal.
La sessió de gener ha tornat a demostrar el funcionament anormal d’uns plens en què la part resolutiva; és a dir, els dictàmens amb força de llei presentats pel govern municipal ocupen menys temps que la part deliberativa, és a dir els mocions formulades per l’oposició. Així, mentre els 12 punts plantejats per l’executiu local consumiren una mica més d’hora i mitja, el debat de les sis mocions es perllongà durant quasi cinc hores. Esperem que l’anunciada reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) contribueixi a equilibrar aquest estrany funcionament dels plenaris.
D’altra banda, el ple ha esdevingut el punt de cita de diverses protestes ciutadanes, des del veïns de Can Deu i la Plana del Pintor que denunciaren la manca de diàleg del regidor d’Espai Públic, Xavier Guerrero (ERC), als de Sant Julià per les millores de l’espai públic al barri i als de La Concòrdia per la qüestió de l’escola bressol. A més, també es desplegaren pancartes reivindicatives pel problema recurrent de les llistes d’espera a l’Hospital Taulí. Unes concentracions que palesen que el govern municipal té un seriós problema de comunicació amb els barris de la ciutat.
L’executiu local, com ja ens té acostumat des de fa mesos, ha presentat uns dictàmens de pur tràmit amb l’única novetat de l’aprovació de reglament del Consell de Participació d’infants i adolescents. Així doncs el gruix de la sessió ha estat protagonitzar per l’oposició que, quan ja s’ha travessat l’equador del mandat, busca erosionar políticament a l’executiu local.
Reprovacions i dimissions fallides
Justament, en aquesta línea, el PSC ha presentat una moció per tal de reprovar a l’alcalde Maties Serracant per la “pèssima gestió del trànsit a Sabadell”. Una proposició que no ha obtingut el suport de cap grup municipal, doncs les formacions de l’oposició han coincidit en les crítiques en la qüestió de fons, però consideraren exagerat reprovar a l’alcalde per aquest motiu i han estimat més abstenir-se. Amb una intencionalitat semblant Ciutadans (C’s) ha plantejat “apartar de la seva responsabilitat” al regidor Guerrero. Aquí va reproduïr-se la mateixa situació en què el grup proposant s’ha quedat sol, amb l’única diferència que CiU ha sumat els seus vots als dels quatre grups que conformen el govern local, mentre que la resta de l’oposició s’ha abstingut. Això va denotar una manca de coordinació entre els grups opositors on primen per sobre de tot els interessos partidistes que una estratègia conjunta entre ells. Doncs per a obtenir aquest magre resultat el més coherent hagués estat renunciar a presentar-les.
Tanmateix el govern municipal ha mostrat una manca d’habilitat política a l’encarar les dues mocions relacionades amb els barris de Sant Julià i La Concòrdia. Malgrat que, en el primer cas, el president de l’Associació de Veïns de Sant Julià ha decidit retirar la petició en atenció a les promeses del govern de reunir-se amb ells i estudiar les solucions als problemes d’espai públic del barri, els grups proposants, PSC, C’s i PP, han continuat amb la moció. Una situació que Adrián Hernández (C’s) ha aprofitat per qualificar-la de “moción milagro”. D’aquesta manera ha volgut ironitzar sobre com el govern reacciona immediatament sobre qüestions sobre els quals durant mesos no ha fet res en el moment que l’oposició presenta una moció sobre el tema.
Aquesta expressió ha gaudit d’una gran fortuna no només perquè aquesta línia argumental ha estat seguida per la resta de grups opositors en el debat d’aquesta moció, sinó perquè ha estat emprada en la discussió sobre la moció del PSC sobre la prioritat de la construcció d’una escola bressol a La Concòrdia arran de la sentència que obliga a la Generalitat a la restitució del deute per aquest concepte amb l’Ajuntament. Des de les files del govern, Joan Berlanga, s’ha encarregat de justificar el seu vot negatiu adduint que aquesta mesura ja està planificada. Ara bé, aquest argument ha palesat una escassa cintura política, ja que no els hi hauria costar res votar-la a favor si realment la seva voluntat és construir l’escola-bressol. Ha donat la impressió que l’executiu local es nega a concedir un petit triomf al PSC, malgrat que això li costi erosionar la seva posició davant els veïns del barri de La Concòrdia.
El caràcter miraculós de les mocions opositores s’h reafirmat amb la darrera proposició de CiU sobre la convocatòria de la taula de mobilitat, ja que segons el ponent Carles Rossinyol, poc després de presentar-la va rebre un correu electrònic on el govern municipal convocava l’esmentada taula.
En definitiva, si els sabadellencs tenen algun problema amb el seu govern no cal que hi vagin a Lourdes, sinó que resulta més efectiu presentar una moció amb el suport d’un grup opositor.
