Foto portada: l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, al ple municipal. Autor: David B.

‘El ple crític’. Municipalitzacions i ocupacions

La sessió ha transcorregut en un clima de relativa distensió si es compara amb els darrers plenaris. Només la qüestió de les municipalitzacions i les mocions sobre la recent ocupació de l’Ajuntament pel CDR provocaren moments d’una certa crispació.

Per primera vegada des de feia molts mesos la sala de plens no ha estat l’escenari de les sorolloses concentracions de protesta de treballadors municipals o col·lectius veïnals. De manera que la sessió ha transcorregut de manera més plàcida i l’alcalde Maties Serracant no s’ha vist obligat a tancar les portes per evitar que els crits dels manifestants interferissin el normal desenvolupament dels debats. Aquesta circumstància potser també ha contribuït a explicar la durada relativament raonable de la sessió, en comparació de l’extensió maratoniana dels darrers plenaris, i el to moderat de les intervencions dels ponents dels grups municipals.

Únicament en dues ocasions s’ha trencat aquest ambient distès: d’una banda en el debat sobre el punt relatiu a la renovació del contracte del servei de neteja d’equipaments municipals i de l’altra la discussió de les dues mocions sobre l’ocupació del vestíbul de l’Ajuntament durant 24 hores el 15 i 16 juny a càrrec dels Comitès de Defensa de la República (CDR).




Respecte a la primera qüestió el ponent, Juli Fernàndez (ERC), ha manifestat, fent gala d’un cert triomfalisme, que es tracta del “millor contracte de les darreres dècades”. Tanmateix, l’oposició no ha deixat passat l’oportunitat per a apuntar a la contradicció que suposa que aquest servei no hagi estat municipalitzat contravenint “el furor municipalitzador” dels primers compassos del mandat, en expressió de Josep Ayuso (PSC) o, com ha indicat Carles Rossinyol (CiU), que en aquest cas la municipalització resultava fàcil de fer des del punt de vista administratiu donat que la concessió s’ha exhaurit. Per la seva banda, Esteban Gesa (PP) i José Luis Fernández (C’s) apuntaren amb delectació a la rectificació implícita d’aquesta mesura en comparació amb els ambiciosos projectes de municipalitzacions dels serveis públics que només han afectat al servei de grua i de zona blava.

Foto portada: treballadores del servei de la neteja d'equipaments, al ple. Autor: David B.
Treballadores del servei de la neteja d’equipaments, al ple. Autor: David B.

Aquestes crítiques desfermaren l’airada reacció de Fernàndez que esgrimí un retall de premsa de El Periódico: El PDECat, Cs i el PP fan pinya per frenar les remunicipalitzacions, segons el qual el PDECat havia vehiculat, a través d’esmenes, les demandes de la gran patronal CEOE per tal de fer “pràcticament impossible” la reversió de les concessions o contractes dels operadors privats. Fernàndez, aixecant la veu i amb un to de gran indignació, va criticar en termes molts durs als exconvergents per la seva connivència amb les interessos de la gran patronal a fi de boicotejar les iniciatives en aquest sentit dels ajuntaments del canvi; encara que no va mencionar com que ERC està compartint govern a la Generalitat amb aquests malèvols agents de l’oligarquia capitalista.

Rossinyol va esperar al punt de precs i preguntes per demanar a l’alcalde la rectificació de Fernàndez amb l’argument que “no tot s’hi val”. Al seu parer, el contingut d’aquesta informació periodística matisava el titular esmentat pel tinent d’alcalde d’ERC doncs les seves tres esmenes només afegeixen una sèrie de garanties addicionals que no impedeixen les municipalitzacions.

El blocs polítics davant una ocupació

Si aquest debat ha palesat la lluita entre ERC i PDECat per la hegemonia a l’interior de l’electorat independentista a deu mesos de les eleccions municipals, les mocions de C’s i PSC de rebuig a l’ocupació de l’Ajuntament mostraren la competició entre aquestes dues formacions per liderar el bloc constitucionalista i d’erosionar a Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell pel seu suport als partits secessionistes.

Foto portada: un moment del ple, aquest dijous. Autor: David B.
Un moment del ple, aquest dijous. A la dreta, el retrat de Puigdemont, encara. Autor: David B.

En efecte, ambdues proposicions són molt similars amb l’única diferència que la de Ciutadans demana la condemna de l’ocupació i reclama que aquests fets no tornin a repetir-se, mentre que la del PSC exigeix la dimissió de Lluís Perarnau responsable de la Policia Municipal. La discussió, que s’ha perllongat durant més de dues hores, adquirí tonalitats agres i d’un cert surrealisme. Així, el regidor no adscrit Carles Bosch, amb la fe del neòfit, ha manifestat la seva simpatia amb l’ocupació per part del “poble” de la Casa Consistorial. Només li va faltar convidar a tots els col·lectius ciutadans a fer el mateix quan ho considerin oportú. Antoni Font, exdemocristià que al començament del mandat va votar contra la incorporació de l’Ajuntament de Sabadell a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ara ha entonat un abrandat discurs que hauria subscrit qualsevol membre del CDR.

Tampoc ERC ni Crida per Sabadell han condemnat aquesta acció, però curiosament Glòria Rubio (Crida) es va mostrar més moderada que Montserrat Chacon (ERC) al posar l’accent en la bona gestió del conflicte que va escurçar la duració de l’ocupació sense desperfectes a les dependències municipals, sense ferits amb “mediació, diàleg i negociació”. Marisol Martínez (Guanyem) i Joan Berlanga (Unitat pel Canvi) han recolzat amb aquests mateixos arguments la gestió de la crisi, però a diferència de les formacions independentistes, han manifestat el seu rebuig a l’ocupació de l’Ajuntament.

UpC sí condemna l’ocupació de l’Ajuntament

Tanmateix, la sorpresa política ha saltat quan Unitat pel Canvi ha votat, juntament amb PP, PSC i C’s, en contra de la moció socialista, però a favor de la proposició de la formació taronja. D’aquesta manera s’ha palesat el temor cerval d’aquesta coalició de l’àmbit dels Comuns a que una part important del seu electoral es decanti per Cs, com ja va succeir a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Cap de les dues mocions ha estat aprovada de manera que, com han insistit els portaveus de les formacions constitucionalistes, s’ha donat el missatge que qualsevol col·lectiu que així ho desitgi està legitimat per a ocupar la Casa Gran.

Fernández i Hernández

En un altre ordre de coses, el debat de les dues mocions ha mostrat la distància sideral entre les capacitats dialèctiques i oratòries dels regidors de Cs, José Luis Fernández, portaveu de la formació, i Adrián Hernández. El primer ha defensat la seva moció amb un to ensopit i espès, mentre que el segon ha pronunciat un brillant discurs denunciant la “permanent ocupació de l’espai públic” amb símbols independentistes i exigint la “neutralitat política” dels espais institucionals.

El retrat de Puigdemont

La sessió va finalitzar amb el punt de precs i preguntes. Esteban Gesa s’ha adreçat a l’alcalde per interessar-se pel motiu pel qual la fotografia de Carles Puigdemont encara figuri en un lloc destacat de la sala de plens i no hi sigui la del president Quim Torra. Serracant va respondre, sense entrar en arguments legitimistes, que es tracta d’una fotografia oficial facilitada als ajuntaments per la Generalitat i que tant bon punt aquesta arribi es procedirà a la seva substitució.

Foto portada: l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant. Autor: David B. 

Comments are closed.