La sessió telemàtica de febrer, amb 12 dictàmens de l’equip de govern a la part resolutiva i cinc mocions de l’oposició a la part deliberativa, ha transcorregut sense masses estridències. Els temes més rellevats han estat la incoació del procediment per la revisió del contracte de Smatsa i la moció sobre el compliment del Reglament d’Usos Lingüístics.
El plenari ha aprovat per unanimitat el punt dedicat a la cessió gratuïta a la Generalitat dels terrenys destinats a la construcció de l’IES Narcisa Freixas. Adrián Hernández, portaveu de Ciutadans (Cs), ha manifestat el seu escepticisme respecte al compliment dels terminis de l’administració autonòmica atesa l’experiència d’El Virolet al barri de Can Llong. Nani Valero (Crida per Sabadell) ha indicat que Sabadell és la segona ciutat catalana amb més barracons en el que ha anomenat “rànking de la vergonya”. Per la seva banda, Francesc Baró (Junts per Sabadell) ha intentat sense èxit que els edils no empressin el terme “barracons”, sinó ”aules prefabricades”, com si aquest canvi semàntic modifiqués la trista situació del centre docent.
L’únic punt que ha desfermat una certa polèmica –malgrat ser aprovat per unanimitat- ha estat el relatiu a l’obertura d’un expedient d’ofici del contracte dels serveis de neteja i recollida de residus de l’empresa Smatsa. El debat del dictamen ha encetat un autèntic recital de retrets mutus per part dels ponents del PSC i Cs, d’una banda i de la Crida i ERC per l’altra, com acostuma a ser habitual sempre que es tracta d’alguna qüestió relacionada amb l’empresa concessionària. Lluís Perarnau (Crida) i Raül García Barroso (ERC) han defensat l’existència de raons jurídiques per decretar la nul·litat del contracte que hauria de ser dictaminat per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Per contra, Eloi Cortés i Jesús Rodríguez del PSC, però també Adrián Hernández (Cs) els van recordar com en el passat mandat, quan ambdues formacions governaven la ciutat, van portar el tema a la citada comissió però no aportaren la documentació adient, així com el segon intent fallit en el que els seus socis d’Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell s’hi van negar a fer-ho.
Perarnau, potser confonen els seus desitjos amb la realitat, ha afirmat que ara es portava aquest contracte a la Comissió Jurídica Assessora per tractar de la seva nul·litat. Tanmateix la intervenció de Cortès l’ha obligat a rectificar. En efecte, el regidor socialista ha puntualitzat que la incoació d’aquest expedient no prejutja aquest desenllaç. Al nostre parer, la polèmica sobre l’eventual nul·litat d’aquest contracte, el més important per la seva quantia econòmica de l’Ajuntament, només es resoldrà quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emeti una sentència sobre la peça relativa sobre aquesta qüestió del cas Mercuri, la instrucció de la qual ja està tancada i pendent de l’obertura del judici oral. En el cas que el contracte de Smatsa arribés a l’esmentada comissió, aquesta probablement no es pronunciaria sobre la seva nul·litat mentre l’assumpte estigui sub judice.
Essencialisme lingüístic
Acabada la part resolutiva, la sessió ha continuat amb el debat de les cinc mocions. La primera, plantejada per l’Associació Colonias Gatunas i defensada de manera surrealista per Modesta del Río, demanava que l’Ajuntament es fes càrrec de l’alimentació d’aquest petits felins i ha estat rebutjada sense recollir cap vot a favor.
Per la seva banda, Cs ha portat una moció, també adreçada a d’altres ajuntaments, en el marc d’una campanya d’aquesta formació, per eliminar l’impost sobre el CO2, el qual és competència de la Generalitat i no de l’administració local. La proposició ha estat desestimada amb els vots negatius de tots els grups municipals, llevat l’abstenció del PSC.
ERC no ha tingut dificultat per tirar endavant –amb l’única abstenció de la Crida- la seva moció per la creació d’una dotzena de beques i dos premis per a estimular la recerca científica i tècnica de les dones.
La moció amb major interès polític ha estat la presentada per els grups independentistes ERC, Crida i Junts precedida per la intervenció de Sever Salvador en nom de les cinc entitats de la mateixa òrbita ideològica que la recolzen. La proposició reclama el compliment estricte del Reglament d’Usos Lingüístic d’aquest Ajuntament, aprovat l’any 2000 essent alcalde Manuel Bustos, el qual institueix que el català sigui l’idioma preferent, en la pràctica exclusiu, de l’administració local. Els proposants han denunciat una certa “deixadesa” en el seu compliment amb exemples de tan poca consistència com que alguna vegada per la megafonia de la Bassa de Sant Oleguer o d’alguna biblioteca municipal s’emprés el castellà o que de vegades la Policia Municipal respongués a les trucades telefòniques en aquesta llengua. La moció ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els grups polítics, a excepció de Cs que ho ha fet en contra, i on s’ha tornat a palesar la submissió dels grups d’esquerres als postulats del nacionalisme lingüístic.
En el debat van brillar per la seva absència les dades objectives sobre les llengües habituals dels sabadellencs. Una informació que sorprenentment no figura en l’Anuari Estadístic de la ciutat, farcit de moltes dades, però no d’aquesta tan rellevant. L’informe del departament Política Lingüística de la Generalitat sobre Sabadell. titulat Català 947. La llengua catalana als municipis de Catalunya, no aporta aquesta informació sobre la ciutat, malgrat el seu títol, sinó sobre la comarca del Vallès Occidental. Segons aquest informe, a l’any 2018, la llengua habitual a la comarca era el següent: el 61 per cent castellà, 27,3 per cent català, 6,4 per cent castellà i català, 3 per cent altres i 2 per cent no contesta.
No deixa de ser una anomalia democràtica que l’Ajuntament de Sabadell només utilitzi la segona llengua més emprada a la ciutat per comunicar-se amb els seus ciutadans i no usi la que és majoritari entre ells, quan hauria d’emprar ambdues com succeeix a la majoria de països on coexisteixen dues llengües vehiculars com, per exemple, al País Basc. Una pràctica de servei a la ciutadania que no exclou la implementació de mesures de protecció a la llengua catalana, atesa la persecució històrica que ha patit i a la seva condició d’idioma minoritari en comparació amb el castellà que no precisa d’aquesta prorecció.
La sessió ha finalitzat amb l’aprovació per unanimitat de la moció de la Crida a favor d’enfortir l’etapa educativa de 0-3 anys i que, a la pràctica, ha reclamat l’obertura de dues noves escoles bressol.
Foto portada: captura del ple d’aquest dimarts, de nou telemàtic.
