La sessió ordinària d’octubre ha estat força intranscendent. A la part resolutiva, l’equip de govern ha portat 17 punts, la majoria dels quals de pur tràmit. A la deliberativa o de control, s’han presentat dues mocions i no s’han formulat precs i preguntes. Només al punt sobre les assignacions econòmiques als grups municipals ha saltat una guspira.
Dels dictàmens presentats per l’executiu local, el més important ha estat l’aprovació provisional de les ordenances fiscals, que han estat congelades. Lluís Matas (Junts per Sabadell) s’ha posat més medalles que un mariscal soviètic al recordar que aquesta mesura ha estat fruit de l’acord subscrit, a l’exercici passat, mitjançant el qual Junts donava suport a les ordenances i als pressupostos a canvi de congelar-los al 2023. L’edil juntaire ha lloat al govern municipal que ha fet honor a la paraula donada i ha definit la seva posició política com una “oposició constructiva amb dos programes de govern”. Tota una aportació a la ciència política.
Des de l’oposició, José Luis Fernández (Cs), ha posat veu als dubtes raonables que suscita aquesta mesura, que farà disminuir els ingressos de l’administració local, en un context d’inflació desbocada i fosques perspectives econòmiques. S’ha preguntat si haurien fet el mateix si no fossin les ordenances d’un any electoral, com va fer el quatripartit a finals del mandat passat, ha observat en un exercici d’equanimitat. També, ha demanat al govern municipal informació sobre el consell dels tècnics sobre el tema que no ha estat facilitada. El proper any -ha vaticinat- la pujada podria ser dos dígits per compensar la congelació actual.
La ponent Montserrat González (PSC) ha defensat la congelació com una aportació de l’Ajuntament per no incrementar la pressió fiscal sobre una ciutadania castigada per la crisi energètica i la inflació assumint així part del sacrifici. Un argument que ha estat contestat per Anna Lara (Crida per Sabadell) a l’indicar que al tractar-se d’una congelació lineal afectava per igual tant a les rentes altes com a les baixes, fet que qüestionava el caràcter social de la congelació de les ordenances.
Un altre punt d’interès ha estat l’ampliació de capital de l’empresa municipal d’habitatge VIMUSA que ha desfermat una esgrima dialèctica entre el ponent socialista Eloi Cortés i la combativa portaveu de la Crida, Nani Valero, arran de la política d’habitatge. Segons aquesta, l’actual govern només fa que executar el que quatripartit, quan la Crida governava aquesta àrea, va planificar. A parer de Cortés, el govern anterior no va construir ni un habitatge públic, a diferència de l’actual. Una falsa dicotomia entre planificar i executar que ha esdevingut un dels llocs comuns d’aquest mandat.
Debat de fang
Al punt número 12, sobre “la justificació de la dotació econòmica assignada als grups municipals”, ha saltat una guspira que ha estat a punt d’incendiar el bosc. La ponent d’ERC Glòria Llobet ha demanat explicacions pel fet que. en les factures de les despeses del grup municipal socialista, figuri un pla de pensions i una assegurança que “no és una despesa ordinària d’un grup municipal”.
El portaveu socialista, Pol Gibert, que es reserva per a les grans ocasions, l’ha replicat visiblement enfadat. Així, ha preguntat què pretenia fer a l’escampar una “ombra de sospita” sobre un tema que ha estat validat per l’interventor municipal. Una afirmació que Llobet ha desmentit a la rèplica. Potser l’agradaria -ha afegit- un “debat del fang” on s’exposessin les factures dels partits i saber quins restaurants freqüenten.
La resta de l’oposició ha criticat la pèssima gestió política d’aquesta sempre delicada qüestió amb constants entrebancs i canvis de criteri. Marta Morell (ex Podem), responsable de l’àrea, ha detallat, partit per partit, com tots els grups havien justificat les seves despeses tret de petites quantitats; encara que s’ha descuidat de Junts en l’enumeració. Matas ha deixat caure que els hi seria més còmode consignar aquestes despeses al partit a Barcelona i així s’escaparia de la fiscalització de l’administració local i que, si no ho feia, era pel seu compromís amb la “transparència”.
Cinc milions d’euros
La sessió ha continuat amb el debat de dues mocions. La primera, presentada per l’Associació de Famílies d’Infants Enric Cassassas, ha deparat una imatge insòlita en la sala de plens amb nens i nenes de curta edat asseguts a les cadires destinades al públic i la premsa. La discussió sobre la moció ha estat una mena disquisició entre la raó pura i la raó pràctica en Kant o entre el principis del plaer i la realitat en Freud.
Tots els grups han assegurat que la reivindicació d’expropiar la fàbrica Capmany i la campanya “Pati per l’escola, plaça per al barri” és legítima, fins i tot justa i necessària. Valero i l’alcaldable d’ERC, Gabriel Fernàndez, insistiren en què es tracta d’una qüestió de voluntat política i anunciaren el seu vot favorable. La resta de formacions justificaren el seu vot negatiu per motius d’ordre econòmic i administratiu. Segons avaluà la regidora d’Urbanisme socialista, Mar Molina, l’expropiació costaria uns cinc milions d’euros, amb les dificultats afegides derivades del fet que la fàbrica tingui vuit propietaris. A més, aquesta finca està qualificada com zona verda, el seu ús escolar comportaria una llarga tramitació administrativa pel canvi d’us que faria impossible complir amb el calendari i els terminis presentats a la moció de l’associació familiar.
La sessió ha finalitat amb el dejà vu de la moció de la Crida que sobre la instal·lació de comptadors de manera provisional i excepcional “en situació de risc d’exclusió residencial” que ja havia estat presentada amb anterioritat.
Foto portada: un moment del ple municipal. Autor: David B.
