Aquest dimarts s’ha celebrat la segona sessió telemàtica de l’Ajuntament de Sabadell d’ençà la declaració de l’Estat d’Alarma. Si l’anterior fou un ple extraordinari, aquest ha estat el primer d’ordinari on l’oposició podia presentar mocions per ser debatudes i votades. La majoria de punts s’han aprovat per unanimitat i sense cap vot en contra. Un fet que expressa el tarannà saballenquista per tirar endavant la ciutat en la crisi de la Covid-19 que dominà la sessió.
Mashall McLuhan, fundador de la moderna anàlisi sobre el funcionament dels mitjans de comunicació i creador de conceptes com ‘aldea global’, afirmava, referint-se als canvis provocats per l’expansió de la televisió com a principal vehicle de comunicació de masses: “el missatge és el medi”. D’aquesta manera, el format telemàtic de la sessió condicionà enormement el seu desenvolupament. Això té els seus inconvenients i avantatges.
En el primer àmbit, destrueix el caràcter públic per excel·lència d’un ple municipal ‘normal’, on és obligatòria la presència física dels regidors, acompanyats pel secretari i l’interventor com a fedataris públics. També ha d’estar obert a la ciutadania i als mitjans de comunicació. Aquest caràcter públic i d’assemblea ciutadana explicà perquè moltes vegades els plens són l’escenari d’innumerables concentracions i manifestacions. Això dona raó del seu component teatral a càrrec dels seus protagonistes, els regidors dels grups municipals, davant el públic que representa al poble. Només en circumstàncies extraordinàries, quan les protestes impedeixen el desenvolupament de la sessió, l’alcalde pot ordenar expulsar als ciutadans de la sala o manar que continuï a porta tancada.
El ple telemàtic resulta l’antítesi, gairebé perfecta, del caràcter públic d’un ple normal. Les estrictes normes de confinament dinamiten el component col·lectiu o si es vol comunitari de les sessions normals, ordinàries o extraordinàries. Tota la comunicació –sense possible interacció- entre emissors i receptors, entre actors i espectadors o entre representants i representats es verifica a través d’una pantalla quadriculada on només veiem individus aïllats, però alhora connectats a la xarxa global, a l’igual que nosaltres.
En el segon àmbit, l’únic avantatge de les sessions telemàtiques radica en poder observar de manera nua, reduïda a la seva pura estructura, el funcionament polític-administratiu de l’administració local. En aquest sentit, es comprovà com els nostres edils encara no s’han adaptat al nou mitjà telemàtic. Així es desprèn del caràcter de les intervencions sovint excessivament llargues i reiteratives, suportables en una sessió pública, però inadmissibles per a un mitjà telemàtic. També, contribueix a explicar les exagerades sis hores de duració de la maratoniana sessió que desafia la capacitat humana de concentració mental.
13 dictàmens
La sessió ordinària del 2 de juny –com totes- ha estat dividida en dues parts: els 13 dictàmens presentats per l’equip de govern i les quatre mocions de l’oposició. En la primera part, tots els punts s’aprovaren sense cap vot en contra i escasses abstencions, la gran majoria per unanimitat cosa infreqüent en els darrers anys.
En les intervencions dels portaveus de totes les formacions s’ha pogut copsar un discurs sabadellenquista comú. És a dir, davant la gravetat de la situació s’han de deixar en segon pla les lluites partidistes i tots fer pinya per tirar endavant la ciutat per superar la crisi. Això representa un canvi substancial en les relacions poder/oposició. Unes relacions que s’iniciaren amb mal peu i el pèssim precedent dels incidents del dia de l’investidura de la socialista Marta Farrés, i la dura oposició de les dues formacions que ostentaren l’alcaldia al passat mandat.
En aquesta primera part resolutiva s’aproven qüestions rellevants. La corporació municipal aprovà per unanimitat la pròrroga d’un any del contracte dels menors estrangers sense acompanyants (coneguts popularment com a Menas), allotjats des de fa temps l’Alberg de la Joventut, al molí de Sant Oleguer. A més, a banda de diverses subvencions nominatives a entitats solidàries de la ciutat, s’endegaren dues importants operacions urbanístiques. Una a l’entorn de l’estació dels FGC de Gràcia de la fàbrica dels germans Camps (més info: ‘Reordenació important al barri de Gràcia‘); l’altra, el projecte del Portal Sud, després de la faraònica rotonda d’entrada sud de la ciutat (més info: ‘El Portal Sud ha de ser una realitat l’any 2023‘).
Les Inversions Financerament Sostenibles que no s’han fet caldegen l’ambient
Els ànims van caldejar-se en el punt relatiu a la modificació de crèdit derivada de les inversions programades, per valor d’uns set milions d’euros, al final del darrer mandat que no es van poder executar i han derivat en un important deute per al municipi. La ponent socialista, Montserrat González no es poder estar de criticar amb duresa la gestió de l’anterior govern quatripartit i la seva capacitat de gestió.
Anna Lara (Crida per Sabadell), que no era regidora en aquell moment, va entomar l’atac amb alçada de mires, va assumir els errors comesos i entomà l’autocrítica. Èlia Soriano (ERC), que tampoc era regidora llavors, ha tirat pilotes fora intentant eludir la responsabilitat del seu partit amb l’amanit recurs de cercar culpables en l’Estat espanyol. Els exalcaldes Juli Fernàndez (ERC) i Maties Serracant (Crida) no van voler intervenir com, potser, hauria estat la seva obligació. Lourdes Ciuró (Junts per Sabadell) s’afegí a la festa per recordar la compra pel triple del seu valor de mercat de les naus d’Artextil a la Gran Via. Des de Ciutadans, José Luis Fernández també ha passat la factura i qualificà de “desastre absolut” la gestió del quatripartit en aquesta matèria.
Quatre mocions
La segona part deliberativa dedicada a les mocions ha estat clarament dividida per la petició d’urgència dels tres grups independentistes (Esquerra, Crida i Junts) per debatre la moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix l’exhibició de banderes no oficials als edificis públics. La demanda fou rebutjada amb els vots de PSC, Cs i Podem que no van voler donar peixet als independentismes. La votació va reflectir les fronteres ideològiques, més enllà de l’escenari polític local, on Junts és el soci preferent del govern de coalició PSC-Podem, mentre que a l’escena nacional són ferms opositors de l’executiu espanyol amb la mateixa composició política (més info: ‘PSC, Cs i Podem esquiven una moció d’urgència sobre la darrera sentència del Suprem‘).
Les quatre mocions foren aprovades sense cap vot en contra. Totes elles amb propostes vinculades als efectes del coronavirus. La presentada por Junts, de carácter genèric, versà sobre un nou model de proximitat basat en els eixos civics-comercials; aquí, el regidor socialista Jesús Rodríguez va tenir dura intervenció contradictòria amb el to sabadellenquista de la sessió. El seu to l’obligà a presentar excuses en resposta als retrets de l’oposició. La Crida defensà una proposició, més especifica, per a combatre la desigualtat de gènere entre els treballadors en l’administració local i les empreses externalitzades ERC reclamà el pagament dels ERTO als sabadellencs que encara no l’han cobrat. ERC i Crida, presentaren conjuntament la darrera moció per tal d’activar la Taula de Mobilitat amb l’objectiu d’aplicar mesures urgents per adaptar la mobilitat i els transports públics a la situació generada pel coronavirus com ara ampliar les zones per vianants o els carrils-bici.
La maratoniana i telemàtica sessió finalitzà amb la resposta de l’alcaldessa Farrés als precs i preguntes de l’oposició, també relatius a qüestions derivades pel coronavirus. Junts sobre el suport municipal a les escoles bressol privades, Crida sobre la cessió de locals de l’Ajuntament a les entitats de lleure que organitzen els casals d’estiu i ERC sobre els marxants dels mercadillos. En tots casos han obtingut la resposta receptiva de l’alcaldessa, com corresponia al clima que va imperar a la sessió.
