A diferència d’altres plenaris, la sessió del mes de març ha entomat qüestions de veritable rellevància per a la ciutat. A més, ha defugit el to crispat d’altres plens municipals marcant així un cert anticlímax un cop passades les eleccions al Parlament de Catalunya.
Els plens municipals telemàtics continuen instal·lats en durades maratonianes de més de sis hores independentment del nombre i importància de punts de l’ordre del dia, assenyalant una tònica que sembla no es modificarà en el que resta de mandat.
Dels 14 punts de la part resolutiva, només dos tenien un veritable interès. D’una banda, el relatiu a la dació de compte del Pla de Mandat (PAM); de l’altra, l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla d’Urbanisme referida a la regulació dels usos recreatiu, religiós, d’activitats de “naturalesa sexual” i d’habitatges turístic. En tots dos dictamens, els socialistes plantejaren la dicotomia –en part capciosa- entre la planificació i l’execució dels estils de governar de l’actual bipartit i l’anterior quatripartit.
Respecte a la primera qüestió, on es concreta la carta de navegació i les prioritats de l’equip de govern, els grups de l’oposició criticaren al portaveu socialista, Pol Gibert, de presentar un PAM que segons Andrián Hernández (Cs) denotava “desgana” i que a parer de Nani Valero (Crida per Sabadell) està farcit de errades i reiteracions, un diagnòstic compartit per Gabriel Fernàndez (ERC) qui apuntà a la “manca de relat polític”. El to displicent de la rèplica de Gibert els hi ha donat en part la raó, almenys en les crítiques a la manca d’interés i sobre que la presentació del PAM es feia més per donar compliment a una obligació legal, com li havia demanat en reiterades ocasions l’oposició, que una voluntat decidida en aquest sentit (més info: ‘El pla de mandat, el ple‘).
Tanmateix, a manera de defensa, Gibert ha manifestat que el quatripartit es dedicava a planificar mentre que el bipartit es centrà en executar. Una argumentació només parcialment certa, ja que moltes accions de l’actual equip de govern són la plasmació d’iniciatives endegades pel quatripartit; encara que una de les deficiències de l’anterior executiu municipal radicà justament en la seva manca de actuacions resolutives.
Aquesta espinosa qüestió ha tornat a plantejar-se en el debat sobre la regulació dels esmentats usos on ha planejat el fantasma de la Zona Hermètica. Les crítiques de l’oposició es centraren, més que en el contingut del dictamen, en la manca de diàleg del govern local no només amb els grups municipals, sinó amb els operadors del sector que únicament els hi ha deixat el recurs a presentar al·legacions. En aquest sentit, la Crida ha demanat que s’allargui el termini per a formular-les que ha tingut una acollida favorable –almenys verbalment- per part de l’equip de govern. Aquí, els fets respecte a la dicotomia planificació versus execució semblen donar la raó al govern municipal en la mesura que el quatripartit es mostrà incapaç d’elaborar una proposta sobre l’oci nocturn a la ciutat després del tancament de la Zona Hermètica (més info: ‘Llum verda a la nova regulació de l’oci nocturn‘).
Al nostre parer es tracta d’una falsa dicotomia. Per executar correctament primer s’han de planificar les accions que volen realitzar-se. No obstant això, governar vol dir actuar i un govern digne de tal nom no pot quedar-se únicament en la planificació. Sens dubte, el quatripartit va desenvolupar una notable tasca planificadora, però en moltes qüestions no fou capaç d’executar-les, com per exemple en el cas del passeig de la Plaça Major o com en el tema de la regulació de l’oci nocturn. Per contra, l’actual bipartit no s’està distingint en la planificació, necessària per entomar i resoldre els problemes de fons. Potser algun dia haurà un govern municipal que trobi el correcte equilibri entre ambdues facultats.
Mitja dotzena de mocions
El debat de les sis mocions es perllongà durant tres hores i mitja. La primera, presentada per la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS), ha estat una denúncia del tancament d’oficines bancàries a molts barris de la ciutat amb els problemes que això comporta pels sectors més vulnerables de la població, agreujats per la pandèmia. Una qüestió greu enfront a la qual malauradament l’administració local no pot fer gran cosa, tret de solidaritzar-se en les denúncies dels veïns. La portaveu de la Crida, al final de la seva intervenció, ha tret l’ocurrència d’instal·lar “caixers municipals”. Un proposta un tant estrafolària ja que només tindria sentit si existís una entitat bancària municipal i que, d’altra banda, només beneficiaria als bancs que veurien complaguts com l’Ajuntament sufraga una infraestructura de la seva estricta competència.
El punt fort de moció conjunta d’ERC i Crida ha estat la creació d’una operadora pública municipal de subministrament d’energia que ha estat rebutjada amb els vots de PSC, Junts per Sabadell i Cs, els quals han al·legat la manca de capacitat financera d’una administració per entomar un empresa d’aquestes característiques.
Després de l’aprovació, amb l’abstenció de la Crida, de la moció de Cs per a la promoció de Protecció Civil, s’ha entomat la discussió de la proposició de Junts per dedicar l’1 per cent de les inversions municipals al “manteniment preventiu” d’aquelles peces en perill del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquí ha cridat l’atenció la radical oposició de Marta Morell, tinent d’alcaldessa de Podem, a aquesta iniciativa, només explicable per un atac de gelosia possiblement degut a un acord en PSC i Junts sense comptar amb el seu concurs. Morell s’ha quedat sola en el rebuig a aquesta moderada proposta després, com ha manifestat Anna Lara (Crida), de tants anys d’incúria i destruccions dels governs municipals del nostre maltractat patrimoni. En el segon torn, Morell ha intentat justificar la seva postura tirant pilotes fora, afirmant que el seu compromís és el “feminisme i el benestar animal” –com si això fos incompatible amb la defensa del patrimoni-, al·ludint sense venir al cas a l’increment dels fons dedicats a la cooperació internacional i realitzant un emocionat homenatge a la figura d’Arcadi Oliveres (més info: ‘Moció sobre el patrimoni‘).
La moció de la Crida per a l’adequació i millora del Parc Fluvial del Ripoll ha estat aprovada, amb l’abstenció de PSC i Junts, on la principal novetat ha radicat en el compromís expressat per Gibert d’incloure la recuperació del parc fluvial en els projectes que l’Ajuntament de Sabadell presentarà per obtenir els fons de la Unió Europea destinats a l’anomenada agenda verda (més info: ‘Buscaran fons europeus per reconvertir el Ripoll‘).
La sessió ha finalitzat amb el debat de la moció d’ERC, que demana la gestió pública de l’aparcament del Passeig a càrrec de VIMUSA, la qual ha propiciat reprendre l’interminable debat sobre la mobilitat a la ciutat i la necessitat de la “pacificació” del trànsit de vehicles al Centre. La moció ha prosperat amb el vot en contra de la Crida que ha assenyalat la contradicció entre voler disminuir el tràfic i alhora augmentar les places d’aparcament, i l’abstenció del PSC. El portaveu socialista, Eloi Cortés, s’ha mostrat contrari a la gestió municipal d’un pàrquing que encara s’ha de construir i ha defensat l’aposta per la concessió a una empresa privada amb la condició que aquesta es fes càrrec del cost de les obres. Un posicionament que planteja serioses dubtes sobre la viabilitat pràctica d’aquesta moció, ja que fins i tot aprovades no comporten cap mena d’obligació legal per al seu compliment i només expressen un compromís polític.
