L’aprovació inicial dels primers pressupostos del mandat, coincidint amb l’entrada de Junts al govern municipal, han propiciat una sessió tensa, crispada i aspre, farcida de retrets i desqualificacions. Un escenari que pot marcar la pauta de la resta d’un mandat que s’acaba d’encetar.
El punt principal de la sessió matinal extraordinària ha estat l’aprovació inicial dels Pressupostos Municipals a la que s’han afegit altres onze dictàmens de caràcter econòmic. A la mateixa hora, s’estava celebrant la segona sessió del judici contra l’exalcalde Manuel Bustos en la peça n. 33 del sumari de Mercuri sobre l’estrany cas del pendrive
perdut.
Només començar, s’ha produït un agre intercanvi de retrets entre Gabriel Fernàndez (ERC) i Nuria Acacio (Vox) a propòsit de l’amnistia. Pel primer es tracta d’una victòria del seu partit que durant anys l’ha defensat, com ha palesat amb la pancarta que han penjat al davant del escons del seu grup en els darrers anys, i que semblava impossible d’assolir. Per la segona, es tracta d’una mesura que comportarà la destrucció de l’Estat de Dret i la dictadura. Tot un reflex del clima polític de gran tensió que viu el país i un aperitiu d’un plenari que ha estat molt calent.
Lluís Matas en el punt de mira
El nomenament efectiu de Lluís Matas com a sisè tinent d’alcalde i la reestructuració de l’Àrea de Promoció i Projecció de Ciutat, amb els seus corresponents assessors i que dirigirà, ha donat peu a una dura discussió sobre la incorporació dels dos edils de la formació postconvergent al govern del PSC. Tota l’oposició s’ha llençant en tromba. Les tres formacions d’esquerra han estat particularment dures. Joan Mena, d’En Comú Podem (ECP), ha assenyalat com, sense necessitat, els socialistes “entreguen” una àrea tan sensible a la dreta, en una elecció política que mostra les seves opcions polítiques i en el model de ciutat. Oriol Rifer (Crida), ha entonat un discurs molt punyent, tot denunciant com Junts s’ha deixat comprar pel PSC que s’inventa departament i càrrecs com l’Oficina de Turisme per satisfer les demandes de Junts amb les despeses innecessàries que això comporta. Com els seus predecessors en l’ús de la paraula, Gabriel Fernàndez ha coincidit en criticar la despesa supèrflua que suposa l’entrada al govern local de Junts quan s’ha aprovat un incrementat del 15 per cent lineal dels impostos i taxes municipals. El portaveu d’ERC ha anat més enllà al desgranar una breu història de la sociovergència a la ciutat on els convergents han esdevingut la “claca del PSC”. Una relació que arrenca del mandat passat amb el suport de Lourdes Ciuró al govern de Marta Farrés i Marta Morell (Podem) i que ara s’ha “legalitzat”. Ha finalitzat el seu al·legat parafrasejant sarcàsticament l’eslògan de Matas, en comptes del Sabadell del sí, en realitat són els del Sabadell dels sous.
Lluís Matas, que es retorçava en el seu escó, ha fet un ímprobe esforç per no prendre la paraula i mantenir-se callat. En el seu nom, han respòs Pol Gibert i l’alcaldessa, Marta Farrés. El primer en un to prepotent, ha recordat – per si algú s’havia oblidat- que tenia majoria absoluta, tot amagant en retirar les assignacions com a regidors de dedicació exclusiva als portaveus dels grups de l’oposició. Marta Farrés, visiblement irritada, ha carregat contra la Crida per “crispar” el debat. Anna Lara no li ha volgut deixar passar. Ho ha negat indignada, assegurant que la intervenció del seu company ha estat en la línia de les habituals en la seva formació.
Ha donat la impressió que la “requetemajoria” absoluta, per emprar els termes de Mena, se’ls ha pujat al cap a tots dos. No els hauria de sorprendre que pactar l’entrada de Junts, sense cap necessitat per la governabilitat del municipi, aglutini a les formacions a la seva esquerra quasi obligant-les a fer un front comú opositor.
Més llenya al foc
El debat del plat fort del ple no ha rebaixat el to aspre que ha travessat la sessió. Des de la dreta i extrema dreta espanyolista, Cuca Santos (PP) ha mostrat la seva escassa confiança en un executiu “socioindependentista” i en l’increment de les “partides estètiques”. Nuria Acacio (Vox) en un to moderat ha indicat la seva satisfacció per l’augment de les despeses en seguretat, però ha justificat el seu vot negatiu per la proliferació de “partides ideològiques”, com els dos milions d’euros destinats a feminisme i LGTBI.
Altre cop, les crítiques més punyets han vingut des dels grups d’esquerra. Mena ha titllat els Pressupostos de “continuistes i conservadors”, que no estan a l’alçada dels grans reptes socials i ecològics que ha d’entomar la ciutat. Tanmateix, ha anunciat la seva abstenció per no tancar les portes a les negociacions cara a l’aprovació definitiva. Lara ha denunciat amb duresa la manca de resposta al centenar de preguntes que la Crida havia plantejat sobre el tema en els dies previs al plenari. En un to més assossegat, Sílvia Renom (ERC) ha criticat la manca d’ambició d’uns comptes municipals que haurien d’anar més enllà de la mera gestió del dia a dia.
La ponent socialista, Montserrat González, que no sembla gaire amant de practicar l’autocrítica, ha replicat a aquestes impugnacions atribuint-les a la “demagògia i al populisme” i assegurant que el “govern no treballa per l’oposició”. Una afirmació que ha donat peu a un creuament de retrets on Gibert ha tornat a treure la badana contra l’oposició per defensar la seva companya. També, per aclarir-nos que, efectivament, el govern no treballa per l’oposició, sinó per la ciutadania.
Per fi, Lluis Matas ha pres la paraula per a defensar les dotacions pressupostàries de les àrees que gestionarà el seu partit. Malgrat voler mantenir un to institucional, no s’ha pogut estar de qualificar de “pixaradetes” l’allau de crítiques de l’oposició.
La sessió pressupostària ha mostrat el que podria ser la tònica per a un mandat que acaba de començar. Una dialèctica on les tres formacions d’esquerra exerciran una dura oposició contra un executiu de coalició de majoria absoluta reforçada que podria anar endurint les seves posicions.
Foto portada: Renom i Fernàndez, d’ERC, en primera fila; Sandoval i Mena, en segona. Autor: Jordi M.
