La penúltima sessió del mandat ha constat de 57 dictàmens del governs, dels quals 32 han estat subvencions o justificacions de les mateixes per valor d’uns dos milions d’euros. A la part deliberativa, s’han aprovat tres mocions de forta càrrega ideològica.
La sessió s’ha iniciat puntualment, a les cinc de la tarda, amb la pressa de coneixement de l’expulsió de Jesús Rodríguez Padilla del grup municipal del PSC i el seu pas a regidor no adscrit, a l’igual que Marta Morell. Tots els portaveus han declinat fer ús de la paraula, segurament per guardar munició cara al ple extraordinari sobre aquest espinós tema.
Des de bon començament han saltat guspires, en el punt número 4, sobre l’ampliació de sòl industrial, una de les darreres ofertes electorals del govern municipal. Nani Valero (Crida per Sabadell) ha entonat un discurs molt dur contra l’urbanisme a la carta que només beneficia a les grans empreses promotores. Ha denunciat la complicitat del socialista Pere Navarro, exalcalde de Terrassa i actual president del Consorci de la Zona Franca, en l’operació. Pol Gibert, diputat del PSC al Parlament, no ho ha deixat passar. Primer, ha puntualitzat que Navarro, no és president, sinó vicepresident del consorci presidit per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona. Després, ha negat les acusacions d’urbanisme a la carta, per rematar que no admetia lliçons dels qui van portar Amazon al mandat anterior, mentre que el seu govern ha portat la tecnològica Toyota. Valero s’ha batut en retirada. El punt ha estat aprovat amb el vot en contra de la Crida i l’abstenció d’ERC i Cs. Un tastet del caràcter electoralista que ha marcat tota la sessió.
Regadiu de subvencions
Després de quatre cessions d’us d’equipaments municipals a associacions veïnals i entitats culturals i set dacions de compte d’intervenció, s’ha entrat en la llarga desfilada de subvencions. Certament, el país pateix una pertinaç sequera, que ha provocat una polèmica sobre l’ús de les piscines municipals on l’alcaldessa Marta Farrés ha tingut un cert protagonisme. No ha succeït el mateix amb les associacions cíviques i les entitats culturals que han gaudit de una autèntica pluja de fons públics. Una xifra superior al milió d’euros. I que s’acosta als dos milions (1,96 milions) si es tenen en compte les aportacions a les associacions de paradistes del Mercat Central (692.000 euros) i del Mercat de La Creu Alta (264.000 euros).
Nani Valero ha criticat el sistema de “subvenció directa nominativa” (a dit, en l’idioma del carrer) i ha reclamat la seva substitució per un reglament amb criteris i normes clares que evitaria la discrecionalitat en la concessió dels diners públics i facilitaria una millor planificació. Carles de la Rosa, regidor de Cultura, l’ha respòs que aquest era el procediment preferit per les entitats al ser el més àgil burocràticament i més ràpid pel pagament de les subvencions. Totes elles han estat aprovades per unanimitat, llevat del vot negatiu de la Crida a Medievàlia i a la Fundació Antiga Caixa Sabadell.
Civisme i urbanitat
En realitat, l’equip de govern només ha presentat dos dictàmens al plenari: la llargament esperada Ordenança de civisme i convivència, defensada per Mar Molina en les seves noves funcions en substitució de Jesús Rodríguez i el Pla director d’espais verds.
Aquesta primera qüestió, seguida per veïns del centre que al ple de gener presentaren una moció sobre el tema, ha desfermat una polèmica de ribets escatològics. Aurora Murillo (Crida) ha justificat el vot negatiu de la seva formació pel seu caràcter punitiu, sancionador i discriminatori contra els pobres. Ha posat el poc afortunat exemple de la prohibició de defecar en la via pública. L’alcaldessa, després d’una disquisició sobre els drets i deures de la ciutadania, l’ha replicat, amb cert sarcasme, que li semblava lògic que les ordenances municipals prohibissin fer-se caca al carrer.
Mocions electorals
La primera de les tres mocions ha estat presentada sota el títol ‘Aturem les guerres’ per l’Associació Justícia i Pau, que des de la segona Guerra d’Iraq (2003) organitza la Roda de la Pau a la plaça del Dr. Robert. Les altres dues mocions han estat de caràcter netament electoralista. La primera de Cs per impulsar el “bilingüisme institucional”. Un tema que no és la primera vegada que aquesta formació porta al ple, sempre amb el mateix resultat de recollir el vot negatiu de la resta de partits, però que tanmateix deixa oberta la qüestió de per què havent-hi dues llengües oficials i vehiculars, l’Ajuntament només utilitza una en les seves comunicacions amb la ciutadania.
La segona, defensada per Oriol Manzanera de la Plataforma Antifeixista de Sabadell (PAS) i presentada conjuntament per Crida i ERC, ha plantejat una sèrie de mesures “contra la presència de l’extrema dreta feixista en l’àmbit polític municipal”, per no dir Vox (més info: ‘Moció antiVox‘). S’ha encetat un agre debat sobre el tema. Marta Morell ha criticat que aquesta moció contribueix a visibilitzar al feixisme que no té presència al Consistori. Un posicionament que ha provocat la rèplica de l’alcaldable d’ERC, Gabriel Fernàndez, en el sentit que Vox tenia més possibilitats que ella d’obtenir representació a les properes municipals. Per la seva banda, Gibert en to greu ha considerat que aquesta moció assenta un mal precedent. La qüestió de l’antifeixisme és prou seriosa perquè hagués estat objecte d’un acord entre tots els grups municipals i no d’una moció que vol apropiar-se de la lluita contra el feixisme.
