La llarga sessió ha estat caracteritzada pels nombrosos plans, consells i taules presentats des del govern municipal amb clara intencionalitat electoral, i pels desmarcatges de certs regidors dels seus grups municipals. Malgrat la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM), concebuda entre altres coses per escurçar la duració dels plens, els nostres edils han retornat als seus vells costums i la sessió ha tingut més de set hores de duració.
El plenari ha estat caracteritzat per l’aprovació d’una plètora de plans, consells i taules. Així s’ha aprovat el Pla d’Intervenció Comunitària, el Pla Director de l’espai obert de Sabadell, el Pla Local d’Habitatge i el Pla 60 i +. A més, s’ha creat el Consell de Seguretat Viària, la Taula sobre l’Arxiu Històric i els Museus Municipals i la Taula de Debat de les Activitats Econòmiques. Aquesta munió de plans, consells i taules a tres mesos de les eleccions municipals sembla indicar que el govern local vol fer en aquest darrer tram el mandat el que no ha fet durant quatre anys. I, el que és més greu, potser a banda del Pla Local d’Habitatge, la resta són declaracions de bones intencions sense massa conseqüències pràctiques (més info: ‘El quatripartit prem l’accelerador de la planificació a tres mesos del 26-M‘).
Des del punt de vista polític, la sessió ha reparat moments impagables que han palesat que la unitat del govern quatripartit s’aguanta per la quietud, a l’espera de les eleccions municipals. Montserrat Chacon (sense accent) va entomar, en el punt referit a la Taula sobre l’Arxiu Històric i els Museus Municipals, una duríssima requisitòria contra la política cultural de la qual ella mateixa és la màxima responsable. La seva intervenció va tenir aire de testament polític, atès que la regidora no repetirà en las llistes d’Esquerra. Un desmarcatge que fou observat amb delectació pels grups de l’oposició.
D’altra banda, el regidor d’Unitat pel Canvi, Ramon Vidal, ha trencat en dues ocasions la disciplina de vot de la seva formació en el punt relatiu als emoluments de la Síndica Municipal de Greuges, a l’abstenir-se en comptes de votar a favor. També, en la moció de més calat polític de la sessió relativa a la residència del Sud, ha votat en contra de la moció de PSC i Ciutadans (Cs) a la qual el seu grup municipal ha donat suport. Vidal, com Chacon, no anirà en les llistes de la formació per la qual és regidor i impulsa la candidatura Ara Sabadell.
Memòria històrica republicana
Les qüestions amb més rellevància política foren les dues mocions que s’han debatut al final de la sessió. La primera, presentada per l’associació Sabadell per la República, ha plantejat la retirada del nomenclàtor de dotze noms vinculats a les dictadures de Primo de Rivera i Franco i amb l’esclavisme. La moció ha estat aprovada amb els vots en contra del PP, per qui sembla que el franquisme mai va existir, i l’abstenció de Cs. Carles Rossinyol, portaveu del PDeCat que fins al moment havia defensat les figures dels alcaldes franquistes Marcet i Llonch va votar a favor, encara que sense massa entusiasme. Sens dubte no va voler arrenglerar-se amb les dues formacions “espanyolistes” i votar en un sentit contradictori amb el discurs independentista que acusa a la monarquia parlamentària espanyola de ser hereva del franquisme (més info: ‘Acord històric per retirar noms vinculats a les dictadures dels carrers‘).
Tanmateix, com ha observat Adrián Hernández (Cs), ha hagut de ser una associació de la societat civil la que treu les castanyes del foc del nomenclàtor, després del fracàs del govern municipal arran del malaurat “informe Machado”. Potser per això o per la seva intervenció anterior, Juli Fernàndez ha estat l’encarregat de defensar la posició d’ERC en comptes de Montserrat Chacon qui formalment és l’encarregada d’aquest tema.
Qui paga la residència del sud?
La moció sobre la residència del sud no ha defraudat les expectatives. Els grups proposants, PSC i Cs, han argumentat que no és de rebut que un equipament supramunicipal, competència de la Generalitat, sigui sufragat amb recursos de l’ajuntament de Sabadell, en l’estela de la polèmica “donació” de quatre milions d’euros per ampliar les urgències l’Hospital Parc Taulí. A més, quan existia un conveni entre ambdues administracions en el sentit que la Generalitat es comprometia a fer-se càrrec de la construcció d’un equipament que el moviment veïnal de la ciutat reclama des de fa 15 anys.
Els arguments a favor del protocol amb la Generalitat han ratllat la franca demagògia en el cas de Gabriel Fernández (ERC) en afirmar que als veïns no els importava qui pagava la residència, sinó que aquesta és fes. Tampoc no ha tingut la seva millor intervenció Lluis Perarnau (Crida per Sabadell), que ha afirmat que, com l’ajuntament té les comptes tan sanejats per la seva bona gestió que pot permetre’s el luxe de sufragar equipaments que no són de la seva competència. Un missatge certament molt perillós, ja que marca un precedent i un argument que pot tornar-se fàcilment en contra seva, doncs la Generalitat podria congelar les seves inversions a la ciutat atès l’excel·lent estat de la tresoreria municipal. Per la seva banda, Sílvia Renom (PDeCat) ha defensat sense massa convicció l’acord entre el govern municipal i l’autonòmic, on entre línies es podia interpretar que no li quedava altra opció que prendre aquesta posició per imperatiu partidista.
Un cop més, Unitat pel Canvi, com ha succeït als darrers plens, ha trencat la unitat de l’equip de govern en alinear-se amb els dos partits de l’oposició. El seu portaveu, Joan Berlanga, ha intentat justificar el seu vot favorable, però alhora sense manifestar clarament la seva discrepància amb el conveni subscrit amb la Generalitat. Un difícil joc d’equilibrisme que no ha estat entès per ningú, ni pels favorables ni pels contraris a la moció, i que denota una certa esquizofrènia política.
La moció sobre la residència del sud ha rebentat les línies de demarcació d’aquest mandat. PDeCat, a l’oposició, s’ha arrenglerat amb l’equip de govern. Unitat pel Canvi s’ha trencat, i tres dels seus edils amb votat amb la resta de l’oposició. La proximitat de la cita amb les urnes determina totes les actuacions dels grups municipals.
