La sessió d’octubre, la primera on la sala de plens ha mostrat una certa normalitat postpandèmica, ha transcorregut amb certa agilitat. La cessió de l’Artèxtil a la UAB ha estat el plat fort de la part resolutiva i a la part deliberativa han plantejat les figures de Lluís Companys i Manuel Bustos.
Després d’un any i set mesos, el ple municipal s’ha celebrat de forma presencial amb els regidors asseguts en el seus escons, però encara amb una assistència restringida a periodistes i treballadors municipals. Aquesta circumstància ha propiciat, només començar la sessió, un dur enfrontament entre Nani Valero, portaveu de la Crida per Sabadell i l’alcaldessa socialista Marta Farrés. Valero ha acusat al govern municipal de voler tancar el plenari a la ciutadania com palesaven les cadires buides destinades al públic. L’alcaldessa Farrés, visiblement irritada, ha replicat que aquesta decisió va ser adoptada per unanimitat en Junta de Portaveus, seguint les recomanacions dels tècnics, tot recriminant a Valero la seva “baixesa política” i generar sense fonaments un “clima de crispació”.
Aquest començament de la sessió, per primer cop sota l’atenta mirada del retrat del president Pere Aragonès, semblava augurar un ple crispat. Tanmateix no ha estat així i els debats han discorregut sense grans escarafalls i guardant les formes de la mínima cortesia institucional.
Les primeres intervencions del portaveus municipals mostraren les seves orientacions –diguem-ne- ideològiques. Així els grups independentistes han denunciat la repressió de l’Estat i la situació de Carles Puigdemont, els socialistes han recolzat als cossos policials davant les difícils situacions que han hagut d’entomar amb els botellots, i Ciutadans ha recordat a les víctimes de la pandèmia.
El futur d’Artèxtil
El punt més rellevant de la part resolutiva del plenari ha estat, sens dubte, l’aprovació inicial de la cessió gratuïta per 50 anys de l’antiga fàbrica Artèxtil, ubicada a la Gran Via, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per crear l’Escola d’Infermeria i un Campus de les Ciències de la Vida i la Salut.
El dictamen, defensat pel socialista Pol Gibert, no ha acabat de convèncer a l’oposició. Andriàn Hernàndez (Cs) s’ha mostrat el seu desacord pel fet que l’Ajuntament destini una inversió, sense quantificar, per rehabilitar l’immoble abans lliurar-ho a la UAB. Al seu parer, la cessió gratuïta hauria de eximir a l’administració local de posar cap euro per un centre docent d’abast supramunicipal. Així mateix, ha criticat que no s’hagués fet un estudi de mobilitat sobre l’impacte del nou equipament en una zona ja sobresaturada de trànsit.
D’igual manera, els portaveus de la Crida, Nani Valero i d’ERC, Gabriel Fernàndez, han mostrat en un sentit semblant les seves reticències per les inconcrecions del dictamen, especialment en la qüestió del finançament. Fernàndez ha reivindicat la tasca del “govern de transformació” en l’anterior mandat que va obrir la porta a aquesta possibilitat amb la signatura d’un conveni amb la UAB a l’any 2008. Valero ha defensat un emplaçament alternatiu a l’Artèxtil al costat de les naus Bosser, al tocar de la Torre de l’Aigua.
Gibert s’ha defensat argumentant que la cessió compta amb el suport, a banda dels dos signataris, de l’ESDI i el Parc Taulí. També, ha adduït que la inversió es reduiria a lliurar l’immoble a la UAB, amb “unes mínimes condicions de dignitat”. Ara be, tal i com han coincidit en afirmar tots tres portaveus de l’oposició, el govern municipal hauria de concretar la xifra d’aquestes “mínimes condicions”. Hernández ha recordat les dures crítiques del PSC al pagament de quatre milions d’euros de l’anterior govern municipal per ampliar les urgències del Taulí i ha qualificat que no informar del cost de la inversió de “manca de respecte” vers a l’oposició. Valero ha descrit el projecte com una venta de “fum més propera a la boira”. Potser, per aquestes crítiques, Gibert s’ha abstingut de mencionar la forta picabaralla desfermada al mandat anterior a l’assabentar-se que el govern municipal havia adquirit la peça per preu vàries vegades superior al que va ser subhastat.
Finalment, Cs, Crida i ERC s’han abstingut i, com és habitual, Junts per Sabadell ha votat afirmativament, al costat de les formacions del bipartit PSC i Podem.
Torna les vacances de la gent gran
A diferència de les interminables sessions telemàtiques, els grups municipals han entomat amb certa agilitat la resta de punts en la seva major part de pur tràmit, tret del dictamen sobre la recuperació del servei de vacances per la Gent Gran que ha estat precedit per la intervenció Rosa Maria Mata, presidenta de la Coordinadora d’Entitats de la Gent Gran. El punt ha estat aprovat amb les abstencions de Crida i ERC que han demanat que aquesta activitat no degeneri en “populisme fotogràfic” (Valero) ni que sigui “amortitzada electoralment” (P. Farrés), en al·lusió a l’ús abusiu que va fer d’aquesta activitat l’ex alcalde Manuel Bustos.
Mocions
Així s’ha arribat a les mocions que solen abordar les qüestions de major contingut polític. De les quatre mocions debatudes, les de major interès polític han estat la presentada per ERC per acordar l’agermanament de Sabadell amb Tornabous, municipi natal de Lluís Companys i la de la Crida per instar a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a personar-se com acusació particular en la reoberta peça 25 del cas Mercuri.
La primera moció ha comptat amb la intervenció prèvia de Teresa Mira d’Òmnium Cultural, però que ha parlat en nom del Memorial Companys, tot recordant la vinculació del president de la Generalitat amb Sabadell de la qual va ser diputat i on va tenir una residència a l’actual barri de Can Rull (més info: ‘Lluis Companys i Sabadell‘).
La proposició, defensada per Pere Farrés, no ha prosperat. PSC i Cs han votat en contra, Crida i Podem s’han abstingut i només Junts s’ha sumat els seus vots als d’ERC. Tant les formacions que han votat negativament com els que s’han abstingut, han emprat arguments molt semblants, en el sentit que aquesta proposta d’agermanament no és un projecte treballat i meditat, sinó producte d’un rampell, d’una ocurrència, d’Esquerra arran de l’aprovació del mes passat de l’agermanament amb el municipi cordovès de San Sebastián de los Ballesteros. Així mateix han adduït que les activitats proposades, al voltant de la figura del president màrtir, poden realitzar-se perfectament sense necessitat d’impulsar l’agermanament.
Adrián Hernàndez ha anat més enllà, a l’indicar els aspectes foscos de la biografia de Companys com ara la seva deslleialtat amb la II República arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, la seva ordre d’afusellar a l’alcalde de Lleida de la Lliga al 1936 per no acatat l’ordre de prohibir la festa dels Reis Mags o la seva signatura per crear camps de concentració a la Guerra Civil. Una espinosa qüestió en la què no han volgut entrar a fons la resta de portaveus, tret de Pere Farrés que ha apuntat que es tractava d’una mostra “d’historiografia espanyolista” o d’Anna Lara (Crida) que ha demanat “contextualitzar” aquests fets en el seu moment històric. Hernàndez ha replicat que es tracta de fets històrics documentats i que la contextualització ha de ser bidireccional.
El fantasma de Manuel Bustos
Valero ha defensat la moció que insta a la FMC a personar-se com acusació particular en el cas Mercuri. La portaveu de la Crida ha argumentat amb solidesa la pertinència d’aquesta mesura atès que Sabadell forma part d’aquesta entitat municipalista, a la qual aporta 35.000 euros anuals, que havia estat presidida per l’alcalde Bustos quan es van cometre les presumptes irregularitats. També, per tal de rescabalar els diners defraudats. Una posició que ha estat compartida sense fissures per Raül García Barroso (ERC) qui a més és membre de l’associació Sabadell Lliure de Corrupció que exerceix l’acusació popular en el cas Mercuri. Cs, malgrat considerar que es tracta una “moció extemporània”, ha votat a favor.
Pol Gibert (PSC) i Lluís Matas (Junts) han intentat justificar la seva abstenció amb escassa fortuna. El primer adduint que no volia interferir en “l’autonomia” de la FMC, com si l’Ajuntament de Sabadell no en formés part de la mateixa. També, ha manifestat que es considerava suficientment representat per l’acció de la Fiscalia, eludint el fet que les institucions perjudicades tenen al seu abast l’eina de l’acusació particular, a la qual – com li han recordat els ponents de la Crida i ERC- no tenen perquè renunciar com han fet en situacions semblants el mateix Ajuntament de Sabadell, el Consell Comarcal o el Consorci de Residus del Vallès Occidental.
Per la seva banda, Matas ha afirmat que el cas Mercuri és una cosa del passat i que la seva formació està més interessada pel futur. Una posició, si més no discutible, ja que una part important del cas Mercuri encara està pendent de resolució judicial, malgrat hagin passat nou anys des de que va esclatar. El portaveu de Junts ha tornat a emprar aquest feble argument en la defensa de la seva moció genèrica per instar a les administracions de rang superior a emprendre mesures urgents per combatre l’atur juvenil, quan des de la Crida se l’ha recordat que PP i CiU van votar a favor de la reforma laboral la derogació de la qual s’està plantejant ara al Congreso de los Diputados. Mai es podrà entendre el present ni entomar el futur si no es té en compte el passat.
Més informació:
Foto portada: regidors d’ERC al ple. A la dreta, la portaveu de la Crida, Nani Valero. Autor: J.d.A.
