La sessió plenària de juny ha estat dominada per l’aspra picabaralla sobre les despeses dels viatges de polítics i càrrecs municipals i per la discussió sobre la taxa de reciclatge de residus, que han propiciat moments de tensió i durs creuaments d’acusacions.
El ple municipal, que s’ha perllongat sis hores, ha constat de 31 dictàmens de l’equip de govern i quatre mocions de l’oposició amb el rumor de fons a mitja tarda de la sorollosa manifestació contra la taxa de reciclatge d’escombraries.
La sessió ha començat ben calentona, amb l’interventor com a protagonista i heroi silenciós, arran de la discrepància que ha plantejat sobre el preu de 12 viatges de polítics i càrrecs municipals en els tres darrers anys que supera en 6.000 euros el barem establert per aquests casos i que no s’ha actualitzat des de l’any 2005.
La qüestió, molt delicada, ha posat en safata l’allau de crítiques de l’oposició. Especialment, com s’han encarregat de recordar, en el context d’una recent pujada lineal d’impostos i taxes municipal del 15 per cent. Una situació agreujada per la indignació d’amplis sectors de la ciutadania per la nova taxa de reciclatge de residus. L’alcaldessa, Marta Farrés i la seva mà dreta Pol Gibert, s’han hagut d’arremangar per justificar-se i respondre a la pluja de recriminacions que els ha plogut, a dreta i esquerra. Gibert ha explicat la discrepància per l’increment en un 60 per cent dels preus de la hostaleria des de que els barems en vigor foren aprovats.
La discussió ha anat pujat de to. Particularment, per l’elevat cost d’una estada a Madrid (1.300 euros) de l’alcaldessa i del tinent d’alcaldessa Eloi Cortés. Gibert ha tret el garrot i ha replicat amb el recurrent ‘i tu més’: Mentre els membres del seu govern van sobretot a Madrid per buscar inversions o resoldre qüestions com l’edifici de Correus o la caserna de la Guàrdia Civil, el govern quatripartit no s’estava de res amb estades a Kuala Lumpur, Montreal o Edimburg. Unes imputacions que han obligat, a la seva volta, als portaveus d’ERC (Gabriel Fernàndez) i de la Crida per Sabadell (Oriol Rifer) a justificar-se. Per la seva banda, Lluís Matas (Junts per Sabadell), soci de govern del PSC, i també implicat en uns d’aquests viatges, s’ha defensat acusant l’oposició de demagògia i de “voler sucar pa on no hi ha oli”.
Finalment, després d’aquestes cataractes del Niàgara d’acusacions i mútues recriminacions, gens edificants des del punt de vista ètic i estètic, s’ha aprovat, amb l’abstenció de la Crida, un complement econòmic pels viatges organitzats pels membres de la corporació municipal en l’exercici del seu càrrec. Així, a l’espera de l’actualització dels barems vigents, es resoldran cara al futur les discrepàncies plantejades per l’interventor. També, suposarà que els polítics i càrrecs municipals s’ho pensin dues vegades abans d’anar-se de viatje oficial (més info: ‘Picabaralla pels viatges‘).
La sessió ha continuat amb assumptes de tràmits, tret del punt de les subvencions per les obres de rehabilitació de 170 habitatges de les comunitats de veïns del Polígon de Merinals afectats per deficiències estructurals. Un problema que s’arrossega des de fa masses anys i que sembla ser que ara podria començar a solucionar-se. Aquest dictamen, aprovat per unanimitat i entre elogis de l’oposició per la bona feina realitzada pel govern local, ha suposat una mena d’alto el foc abans d’abordar el debat de les mocions (més info: ‘Unanimitat amb les subvencions per als veïns dels Merinals‘).
Molta crítica i poca autocrítica
Tres de les quatre mocions presentades han tingut la participació directa o indirecta de la Crida. La primera, del Casal Independentista Can Capablanca, ha reclamant que s’aturin les retallades en la sanitat pública. Una qüestió que es planteja tots els estius arran del tancament del consultori del Poblenou i la restricció de serveis en d’altres. La moció anava dirigida contra ERC que ara governa en funcions la Generalitat. Gabriel Fernàndez ha negat la major. Ha afirmat, esgrimint números i estadístiques, que “no hi ha retallades” i que durant el seu govern s’ha increment significativament la despesa sanitària. Ara bé, sense qüestionar aquestes dades, no és aquesta la percepció de la ciutadania, sobretot quan arriba l’estiu. La moció, sense efectes pràctics, ha estat aprovada amb les abstencions d’ERC i Vox.
La moció més interessant ha estat sens dubte la presentada per la Crida sobre la taxa de reciclatge de residus que ha tornat a caldejar els ànims. Un altre cop Gibert s’ha hagut d’arremangar davant les crítiques, a dreta i esquerra, sobre una qüestió de candent actualitat. La postura de màxims dels proposants -anul·lació d’una taxa d’obligat compliment- ha facilitat la defensa del diputat i tinent d’alcaldessa socialista, doncs ha mostrat els diferents posicionaments de l’oposició. ERC i En Comú Podem (EPC) s’han desmarcat d’aquest maximalisme, i s’han acollit a la proposta del flamant Síndic Municipal de Greuges, de declarar una moratòria del pagament per a estudiar millor les mesures per reduir l’elevat percentatge de residus no reciclats. També, el seu just repartiment entre la ciutadania, ja que la taxa no distingeix entre qui recicla i qui no ho fa.
En el curs de l’agre discussió s’ha trobat a faltar un mínim de necessària autocrítica per la manera com, des del govern municipal, s’ha gestionat el tema. La importància d’una qüestió que afecta a les butxaques dels contribuents requeria una intensa campanya informativa a la ciutadania i no una mera carta signada pel Consell Comarcal que molts ni han entès. Després de la pujada d’impostos i taxes municipals, el govern municipal ha volgut fer passar per la porta del darrera una factura sobre el reciclatge que recau íntegrament sobre les esquenes d’una castigada ciutadania per la inflació.
Un criteri d’altra banda molt discutible, atès que no toca a les grans empreses productores dels envasos de la majoria de productes de primera necessitat. Aquí la transparència, que més enllà de declaracions grandiloqüents hauria de presidir l’actuació dels governs, ha brillat per la seva absència i ha provocat la indignació d’amplis sectors de la ciutadania com s’ha expressat en les manifestacions de protesta. Per sort per l’equip de govern, ni la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, ni fins a darrera hora els partits polítics de l’oposició s’ha implicat en el tema per organitzar i dirigir aquest malestar ciutadà (més info: ‘Gibert (PSC) a la Crida: “anul·lar la taxa i ja està? Demagògia important“).
Memòria històrica i oposicions constructives
La moció presentada conjuntament per la Crida i ERC per “reparar la confiscació franquista del Círcol Republicà Federal”, ha estat rebutjada amb els vots en contra, amb raons radicalment contràries, de PSC i Vox. El regidor socialista Antonio Rodríguez Galián, coordinador sabadellenc fins fa poc de Federalistes d’Esquerres, ha argumentat el vot negatiu criticant l’intent d’apropiació indeguda del republicanisme federal de Pi i Margall per part de dues formacions independentistes. També, per la ambigüitat de la petició de cercar als hereus de la propietat de la Catedral Republicana del Vallès als quals s’hauria de retornar la propietat i en el cas que no es trobessin que l’immoble, ara propietat de la UAB, fos retornat a l’Ajuntament (més info: ‘Tombada la moció per revertir la confiscació franquista del Círcol‘).
La moció dels Comuns que reclamava la construcció de l’escola-bressol a la Concòrdia, un tema que fa anys que s’arrossega, ha estat negociada a última hora amb el PSC, per condicionar la construcció de l’equipament a un estudi demogràfic i sociològic sobre la seva necessitat. Un exemple, en paraules de la ponent Alejandra Sandoval, de “l’oposició constructiva” que vol exercir la seva formació. La moció ha estat aprovada amb l’única abstenció de Vox i amb les reticències d’ERC.
Foto portada: l’interventor de l’Ajuntament de Sabadell, Jesús Sierra, al ple d’aquest dimarts. Autor: D.Jiménez.
