ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud

Això ens diria, si pogués comunicar-se, el nostre estimat riu Ripoll al veure com diverses entitats capitanejades per l’alcaldessa volen interrompre la pau de la que avui en dia està gaudint tant tot tipus de fauna i flora com els i les ciutadanes de la nostra ciutat. I és que una vegada més tenim el riu com a centre d’una batalla per demostrar qui li treu més rendiment econòmic. Segurament que aquest ens agrairia que el deixéssim el més tranquil possible ara que, després de molts anys d’esforços, sembla que està recuperant el seu veritable objectiu que és el de conviure amb les seves entranyes, els peixos, aus, i tot tipus d’animals de bosc i una flora que en algun moment del dia necessiten beure de les seves aigües. Doncs precisament aquests dies s’han fet diverses denúncies sobre quantitats d’espumes que han cobert trams molt llargs del riu, com es feia fins fa no tant, contaminant i corrompent la nostra biodiversitat.

El nostre riu comença  el seu camí al sot del Galí, en les carenes de Granera, i té un recorregut de prop de 40 kilòmetres, banyant els pobles de Sant Llorenç, Sant Feliu, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i Montcada, deixant finalment les seves aigües al riu Besòs. Com hem apuntat, durant dècades les seves aigües han hagut de patir els abocaments indiscriminats de tot tipus de contaminants i substàncies nocives de la indústria tèxtil i d’una part molt important de les aigües negres de la nostra ciutat, però sobretot de les fàbriques què popularment es deien ‘les del ram de l’aigua’, empreses que netejaven i donaven l’acabat a tot el procés de fabricació. Una degradació que va afectar de ple el riu i el seu entorn durant molt de temps.

I això que el Ripoll és un riu que durant bona part de l’any hi passa poquíssima aigua, com a la majoria de rius i rieres que donen a la serralada del prelitoral, però cal recordar què cada certs anys es produeixen inundacions o una crescuda del cabal que destrossa tot el que es troba pel seu camí.

Els que tenim una certa edat no podem de deixar de recordar el fatídic setembre de l’any 1962, on tant sols a la nostra ciutat va afectar 16 indústries, 400 habitatges i on van morir a conseqüència de la riuada 39 persones, la majoria obrers i obreres que treballaven al torn de nit, i molts altres que es van salvar gràcies a que van poder pujar damunt de les màquines i agafar-se als embarrats perquè no se’ls emportés l’aigua. Com sempre però, hi va haver qui ho va aprofitar per omplir-se les butxaques, recordem que encara estàvem en ple temps franquista… La majoria d’aquestes empreses avui encara es poden veure, destruïdes i abandonades, símbol de la decadència i caiguda del món industrial a casa nostra. Malauradament segons apunten els científics, aquest tipus de fenòmens meteorològics es podran donar cada vegada amb més freqüència, fruit del canvi climàtic.

Hi ha una dita que diu que el ser humà és l’únic animal què repeteix en els seus errors, i això ho diem perquè, a més d’aquests nous abocaments il·legals, aquests últims dies estem llegint que l’Ajuntament ha contractat una consultora -vinculada a l’ex-alcalde Jordi Hereu, tot queda a casa- per a que faci un estudi econòmic de la possibilitat d’aprofitar terrenys de la llera per instal·lar noves empreses.

En comptes d’aprofitar el potencial de zones com Can Roqueta, tot l’eix industrial de Gràcia i la Zona Hermètica, o desenvolupar projectes ja elaborats per tècnics propis o especialistes, el qual és un clar menyspreu cap a ells, es perd temps i diners en estudis de consultores externes. Nosaltres, a més d’assenyalar aquest fet, proposem que en els edificis buits de la llera del Ripoll és situï un centre de l’estudi de l’aigua i la biodiversitat, que serveixi perquè els nostres estudiants puguin aprendre en el mateix terreny amb personal especialitzat. En un altre espai es podrien instal·lar diferents entitats relacionades amb l’esport i el lleure, de tal manera que es pugui potenciar l’encaix de la ciutat amb el riu, també per donar pautes d’alimentació i d’esforç físic per les persones què avui estan aprofitant aquest espai per fer esport.

Malauradament Sabadell té pocs espais verds per poder gaudir, especialment al Sud, però ara, en context de pandèmia estem valorant més aquests, entre els quals es troba el nostre riu, força recuperat dels nostres maltractaments del passat. Que la ceguera d’uns pocs no faci que tornem a aquestes dinàmiques, i caminem cap a una ciutat més sostenible, verda, i connectada amb l’entorn.

Foto portada: el riu Ripoll, al seu pas per Sabadell. Autor: M.Centella.