ARTICLE D’OPINIÓ
Mercè Argemí, presidenta d’Amics del Ripoll
El riu Ripoll és, d’ençà que es va formar geològicament, un espai en constant transformació, amb equilibris delicats i precaris.
Des que hi ha presència humana, aquesta zona és alhora una via de comunicació i una font d’abastament d’aigua. Per això des del neolític hi ha grups humans que s’estableixen al llarg de les seves ribes. Més endavant, al segle X, ja apareix documentat com un espai compartit per pagesos que hi construeixen hortes i molins, conformant un paisatge agrícola que atreu l’acaparament feudal per mitjà de castells i esglésies que s’instal·len com un rosari al llarg del riu, des de Sant Llorenç Savall fins a Ripollet.
Per a la vila medieval de Sabadell, el Ripoll és el principal recurs hídric i per això s’hi construeixen les hortes Major i del Romau i els molins fariners, els quals en el segle XV esdevenen drapers, paperers, polvorers i fàbriques d’aram i que en el segle XIX són transformats en grans fàbriques tèxtils multiplicant els salts d’aigua i l’aprofitament energètic. Aquestes fàbriques i l’energia hidràulica són un dels principals revulsius de la industrialització i del creixement de Sabadell, els motors que l’han convertit una de les principals ciutats del país.
Per tot això hem d’entendre el riu com un espai molt rellevant per a la ciutat, on s’explica bona part de la seva història. L’hem d’entendre com un museu a cel obert, on la ciutadania comparteix el passat i aprèn a construir el futur.
Alhora cal tenir en compte que el riu i els seus recursos són i han estat sempre compartits. En un espai determinat pels talussos, l’aprofitament de l’aigua i els espais d’horta són limitats. Per això ha calgut sempre negociar per compartir-los, com testimonien múltiples documents escrits.
Cal entendre l’àmbit fluvial com un conjunt orgànic: el que passa a una part té conseqüències a tota la resta. La invasió de l’espai amb ciment és una ingerència molt greu en l’equilibri, que perjudica la regeneració de l’aqüífer subalvi i la pacificació de les aigües en cas d’avingudes. A més, provoca la desaparició de les zones verdes, les quals són una reserva d’espècies de flora i fauna, etcètera.
La història ens mostra que després de les riuades del 1962 es va tallar el meandre de Jonqueres i es va canalitzar la llera amb formigó, una actuació que es va haver de revertir, perquè no feia sinó donar velocitat a l’aigua i augmentar-ne el poder destructor.
A mitjan segle XX es va arribar al topall de la industrialització amb conjunts fabrils construïts enormes, com ara els dels molins Xic i d’en Fontanet. La desindustrialització del riu Ripoll ha significat una oportunitat perquè s’ha engegat un remarcable procés de renaturalització. Gràcies al planejament i a una aposta decidida de l’administració municipal -que va tenir un moment culminant amb la creació de l’Oficina del Ripoll i la redacció del Projecte del Parc Fluvial del Ripoll entre els anys 1990 i 2000 i les obres de millora efectuades en els anys següents-, el Ripoll ha esdevingut un espai natural compartit per la ciutadania amb un ús social intens i integrador.
Sabadell té un terme municipal petit, amb pocs espais naturals. El Ripoll, doncs, és un espai que no podem destruir. És indispensable! I el parc fluvial és un projecte estratègic que té molt camí per córrer encara. No podem abocar de nou al Ripoll tones de ciment, aigües brutes, centenars de vehicles, etc.
La piscina de surf és un projecte en un espai que malintencionadament es qualifica de buit, mort. I no és així. És un espai natural ple de vida i que forma part orgànica del sistema.
La construcció de la piscina no es pot fer sense impacte negatiu i no és una actuació reversible. Si creieu que la piscina de surf és necessària per a la ciutat, feu-la en un polígon industrial i no en sòl públic. Entre altres raons, perquè és un negoci privat.
El parc fluvial del Ripoll sí que és un projecte públic i necessari. Amb el confinament hem comprovat que ho és més que mai. I insubstituïble! És un patrimoni de tots que hem de trametre a la generacions futures en les millors condicions. Per tot això des d’Amics del Ripoll creiem que la construcció del complex del surf dins l’àmbit fluvial és un error que tindrà unes conseqüències molt greus de les quals serem –sereu– responsables.
* Aquest article recull la intervenció que Mercè Argemí Relat va fer com a representant d’Amics del Ripoll al Ple de l’Ajuntament de Sabadell del mes de juliol de 2022.
Foto portada: el riu Ripoll, l’any 2018. Autor: David B.
