ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós. Moviment Veïnal del Sud
Diverses entitats com l’OCDE, per saber el grau de benestar que un estat ofereix als seus ciutadans situen tres criteris clars: un ensenyament de qualitat, un bon sistema de salut i una política social adequades a les necessitats dels més desfavorits. Al nostre país, abans del 2008 i malgrat tot, les institucions podien garantir un cert nivell en aquests aspectes i podien evitar que decaigués la seva qualitat, en bona part gràcies al gran sentit de professionalitat dels seus treballadors i treballadores. Però les posteriors retallades fruit de la crisi capitalista desballesten aquests tres grans puntals de la societat del benestar, i com a conseqüència de la nova crisi de la covid-19, ja malmesos, els ha posat al límit, i és quan ens adonem que si no fos per l’enorme sacrifici dels seus treballadors i la solidaritat de la ciutadania, estaríem en pitjors condicions per fer front a la pandèmia i al que encara ha de venir en les properes dècades si no som capaços de fer un canvi radical a la forma que tenim d’organitzar-nos com a societat.
A començaments del segle XX el nucli familiar es nodria del matrimoni i dels fills, sempre és procurava però, que un d’ells al formar una nova parella es quedés a viure amb els pares per poder-los cuidar, i també perquè en aquells moments no era fàcil formar una nova unitat familiar per les condicions econòmiques que es vivia. Però a finals de segle, amb els enormes canvis en la societat com la incorporació de la dona al món del treball, la precarietat, etcètera, obliguen a trencar la dinàmica tradicional i molts avis o àvies han d’anar a les llars residencials.
Aquí hi ha també la possibilitat d’un nou negoci i es comencen a muntar petits geriàtrics per la gent gran, naturalment pels qui s’ho poden pagar, doncs poques famílies es poden permetre el luxe de cobrir certes quotes que poden arribar a costar entre 3.000 i 4.000 euros al mes. A la llarga apareixen els grans fons voltors i monopolis, destacant empresaris com Florentino Pérez i multinacionals -Domusvi, Orpea, Vitalia Home…- que facturen la barbaritat de 4.500 milions. A Sabadell tenim una vintena de residències per la gent gran, dues són d’aquest grups voltors amb 120 i 139 places naturalment privades, però que es nodreixen de les subvencions de la Generalitat, i sòls una -Sabadell Gent Gran- de pública, però amb una quota de 2.000 euros al mes.
Així doncs, pràcticament la totalitat de les residències de Sabadell són privades, però vet aquí la trampa, la majoria amb concerts econòmics de la Generalitat, el que vol dir que aquest voltors econòmics s’aprofiten i s’engreixen de grans quantitats de diners dels pressupostos públics. Sigui com sigui, totes aquestes residències fan un total de places a la nostra ciutat vora el miler de persones. Cal recordar que hi ha més de 40.000 persones de més de 65 anys -uns 16.000 homes i unes 23.000 dones- a la ciutat, el que evidencia l’enorme dèficit de places que patim.
Avui aquest segment de població és el que més s’ha vist afectat per la pandèmia amb més de 15.000 morts a tot l’Estat espanyol, un veritable drama amb culpables per gestió i negligència. Crec que en aquest tema i segurament en altres sectors, els poders públics i el Govern de la Generalitat no han estat a l’alçada del que s’hauria d’esperar, eren prou conegudes les denúncies que es feien per falta de materials des de l’inici, podríem dir sense equivocar-nos que hi ha hagut negligència per part dels responsables polítics i dels que gestionen les residències, de fet, Fiscalia investiga, de moment, quatre d’elles a la nostra ciutat.
Davant de tot aquest desgavell, manca de places publiques i d’una gestió en funció dels beneficis i no de les necessitats reals de les persones grans, crec que ja és hora que a la nostra ciutat es faci un mapa de futures residències públiques per la gent gran, amb una distribució per districtes i garantir que compleixin uns paràmetres de qualitat en connexió amb el servei de les unitats bàsiques de salut, que la majoria d’avui ignoren.
De la mateixa manera considero que hauríem d’aprofitar ja la reivindicació que en el seu dia van dur a terme les associacions de veïns i veïnes del sud per començar a treballar des d’ara. En aquests moments a la nostra ciutat tenim tres entitats -la Federació de veïns i veïnes, la Plataforma de defensa dels serveis públics i la Plataforma per l’emergència climàtica- totes elles amb una gran capacitat d’aglutinar idees i propostes per aconseguir reconvertir en públiques les residències privades i que passin al control de la conselleria de salut, efectuar el mapa i caminar a un nou model que pugui protegir i vetllar per la nostra gent gran.
