ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud
Durant els terribles inicis de la pandèmia de la covid-19 vam poder observar com els polítics no van saber respondre ni van estar a l’alçada fins que va ser massa evident que el virus tenia unes característiques molt agressives i perilloses, tot i que sembla que quedi lluny, eren dies de por i desconcert amb centenars de morts a residències, les seves professionals abandonades, innombrables contagiats, hospitals i UCI col·lapsats, el personal sanitari esgotat i amb manca de personal… és quan s’adonen del desballestament de la sanitat pública, dels seus recursos i infraestructures, de totes les mancances després d’anys de retallades i polítiques privatitzadores del govern d’Artur Mas i convergència abans d’implosionar aquesta pel procés independentista.
Calien decisions valentes, però amb la situació donada van haver d’aprofitar els recursos i personal dels serveis d’atenció primària, el que inevitablement es va traduir en un augment exponencial de les llistes d’espera, cancel·lacions d’intervencions, revisions, visites mediques especialitzades, detecció de malalties greus… de fet segons informacions del mateix servei de la salut, s’han detectat entre un 20 i un 30% de diagnòstics menys de càncer, unes 55.000 persones. I és només un exemple. Amb tot, i tornant als nostres polítics, les decisions erràtiques i interessades relacionades amb la pandèmia -malgrat els avisos i recomanacions dels especialistes, experts i responsables d’hospitals- van ser un reflex de com funciona el sistema i què acaba prioritzant sempre.
Quan la situació s’anava alleugerint i semblava que el malson arribava a la seva fi, sentíem veus i opinions de tot tipus, des d’economistes, a organitzacions empresarials, sindicats i governs, sobre quin canvis necessaris s’havien d’emprendre per revisar aquest sistema, des de la sanitat, a una major sostenibilitat, un impuls del tele-treball, el paper del turisme en l’economia -en el cas espanyol, representa un 12.4 per cent del PIB-, connectant amb l’anomenada crisi climàtica que els científics porten avisant fa molt de temps que comportarà unes conseqüències molt greus i que malauradament ja vam passar el punt de no retorn. Però ha estat continuar la dinàmica de vacunacions i reducció tant de malalts com de restriccions, i oblidar-se completament de la idea d’aprendre dels errors o diversificar l’economia.
A més a més, i com fem referència al títol de l’article, al seu torn també estem veient als de sempre, els lobbies i voltors, pretenent aprofitar l’avinentesa per treure rèdits sense que els importi l’impacte de les seves decisions. No és casualitat que en pocs dies s’hagin acumulat les polèmiques: l’augment de la factura de la llum, la intenció d’ampliar l’aeroport del Prat, la construcció d’una nova terminal de creuers al Port, la iniciativa de l’Hermitage… polítiques continuistes del model de turisme agressiu i de ciutat aparador de la que precisament volíem fugir, una tendència que naturalment no només es queda a Barcelona. I poc o res importa l’atur cronificat del 16 per cent -un 40 per cent juvenil!-, la precarietat, l’augment exponencial de desnonaments, de demandes d’ajuda disparades a entitats com Càritas -un augment del 50 per cent!- o Creu Roja… ells oloren beneficis.
Nogensmenys ara és moment de repartiment, uns 140.000 milions d’euros de la Unió Europea per a la recuperació econòmica a l’Estat entre aquest any i 2026, que són molts calers i tothom vol la seva part, especialment les empreses vinculades a l’IBEX35. Aquests dies doncs, veiem com diferents executius fan cues als ajuntaments o institucions per presentar projectes de tot tipus, mentre paguen als seus mitjans i periodistes per pressionar i generar opinió pública favorable als seus interessos. Tornant als exemples que situàvem anteriorment, un dels més sonats pel seu impacte és el de l’ampliació de l’Aeroport. A principis d’aquest més es van reunir a ESADE els màxims representants de les entitats econòmiques del nostre país encapçalades per Foment amb la intenció de pressionar a la Generalitat per a que doni llum verda a l’operació, el que suposarà la desaparició de la zona de la Ricarda, un espai natural protegit que ocupa el Delta del Llobregat.
A la nostra ciutat i davant la mobilització i pressió del moviment veïnal de la comarca, el director de l’aeroport de la nostra ciutat s’ha afanyat amb tota pompa a anunciar que ara volen invertir en l’entorn, proposant inversions per crear hipotètics llocs de treball. A qui vol enganyar, aquest senyor, quan sabem que la majoria d’aquests que diu que genera l’aeroport estan repartits per tot l’estat? Això és el què fan els carronyaires quan veuen l’oportunitat de treure beneficis, sense que els importi el més mínim el futur. Per desgràcia nostra no aprenem res i tenim molta facilitat en perdre la memòria, però com un despertador, la pròpia natura ens anirà recordant cada dia amb la climatologia, els desastres naturals, l’augment de temperatura, etcètera, que no tenim més remei que modificar radicalment el sistema, adaptant-nos abans que sigui massa tard per nosaltres i pel planeta.
Aquests dies però, i en aquest sentit, està naixent un bri d’esperança, amb la formació del SOS Vallès, plataforma ecologista i veïnal de coordinació de lluites i reivindicacions justes a favor d’una comarca més sostenible, verda i equilibrada, que esperem també pugui reeixir a nivell local amb el SOS Sabadell i a nacional amb SOSNaturaCAT. Alhora veiem com els veïns del Delta s’organitzen contra l’ampliació de l’Aeroport, institucions es comencen a plantar, i es genera una resposta en contra de tota aquesta dinàmica neoliberal post-covid. Creiem que tot plegat és la primera espurna d’una contestació que creiem nosaltres haurà de ser permanent, doncs els voltors, com sempre, sobrevolen cercant víctimes. Evitem-les entre tots i fem possible un nou mon sense ells.
Foto portada: patronals per l’ampliació de la pista de l’aeroport del Prat.
