ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud
A finals del 2018 la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va xifrar en una setantena de concessions hidroelèctriques les que s’anaven a extingir fins al 2030, sumant un total de 700 MW de potència, i uns 2.600 més fins a 2060, però lluny de la xifra real per manca de transparència i la quantitat de petites centrals que no estan en els llistats. En aquest sentit, Iberdrola (61.9%), Naturgy (15.3%) i Endesa (12.8%) sumen el 90% d’aquestes concessions que s’extingeixen al 2030… però des del govern espanyol no hi ha cap plantejament per revertir-les o passar-les a mans públiques, sinó l’adjudicació en concurs per retornar-les als mateixos lobbies. Recordem que aquestes mateixes empreses van obtenir beneficis record durant la pandèmia amb 3.610 milions d’Iberdrola, 1.394 milions d’Endesa i 383 milions durant el primer trimestre de 2021 -doblant l’any anterior- de Naturgy.
Aquest beneficis monstruosos i la facilitat amb la que guanyen els concursos de les concessions fets a mida és innegable que ve donat per la gran complicitat i els interessos polítics i econòmics que juguen un paper fonamental en aquesta nova pujada de preus en un moment a més a més de crisi i precarietat generalitzada. Exemples tenim a tort i a dret, des de la mateixa Teresa Ribera (Isofoton), a Felipe González (Gas Natural), José Maria Aznar, Elena Salgado i Pedro Solbes (Endesa) o Josep Borrell (Abengoa). De fet, segons la investigació de La Marea han comptabilitzat fins a 175 ex-alts càrrecs polítics que van formar part dels consells d’administració o equips directius d’aquestes empreses sense cap tipus de vergonya, mentre a la població se li pujava de manera sistemàtica el rebut de la llum. Un rebut que segons l’organització Facua, en aquest més de juny de mitjana haurem de pagar uns 90€, el màxim històric i la més cara d’Europa, amb una pujada interanual del 50%, més de 30€.
El govern, al veure la resposta d’entitats denunciant l’abús constant d’aquestes companyies, l’únic què se li acudeix es rebaixar el cost de l’iva del 21% al 10% la qual cosa farà què l’estat deixi d’ingressar uns 1600 milions l’any i com a conseqüència menys diners per fiançar programes socials o assistir a famílies vulnerables, en comptes de tocar els beneficis d’aquestes empreses.
Queda clar la voluntat d’aquest govern respecte al què ha de fer en el futur, un govern que s’autoanomena com el “més progressista de la història” i que en canvi és incapaç de recuperar les concessions, valorar mantenir les més útils mitjançant una empresa pública, beneficiant a la majoria de ciutadans del país, i obrint el meló del negoci de l’energia, que ja dura massa temps.
Nosaltres, com a Moviment Veïnal del Sud participarem de les convocatòries i mobilitzacions contra l’estafa de les elèctriques -com la del dia 8 de juliol a Sabadell- i proposem una taula d’entitats àmplia i transversal per a que de cara al curs vinent comencem un debat sobre els serveis públics i les concessions tant dels municipis -com és l’aigua, que en el nostre entorn s’està generant un bloc de diversos pobles i ciutats- com més enllà. Passem de les queixes i les paraules als fets, recuperem els carrers, fem-nos sentir!
Foto portada: subestació elèctrica, fa uns mesos. Autor: David B.
