ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
Quan Moisès va baixar del Sinaí portava un producte de marketing insuperable respecte les normes del Levític. Contenia gravat en pedra una síntesi moral, els ‘Deu Manaments de la Llei de Déu’. Una norma clarificadora respecte l’infinit llistat de preceptes: “és impur i no menjaràs l’animal sense peülla partida, no pots menjar el peix sense aletes i escates,…”, etc.
Avui dia, els projectes polítics dels partits, les ponències, els programes… sumen per addició, creixen per metàstasi, en les quals tota “aportació” és incorporada fins fer-ne una enciclopèdia indigerible, talment com el vell Levític. I això permet que, en el dia a dia, diputats i càrrecs del govern, puguin fer segons la conjuntura i sense cap comprimís real i efectiu.
Un criteri mínim de respecte a tothom comportaria fer la síntesi dels programes polítics en deu fites, deu manaments. Provem-ho. Quins serien els deu principis bàsics polítics per a un programa de país avui?. Podrien ser:
- Millora en la representació política: llei electoral, diputats propers, circumscripcions ajustades i no per llocs enormes com tota la província de Barcelona!
- Catalunya urbana. Integració ferroviària de Catalunya, que relligaria totes les ciutats i superaria la falsa dialèctica Barcelona versus Catalunya. Serveis Regionals en base a les línies d’alta velocitat, però relligades amb les Rodalies. Tota la xarxa en ample europeu i corredor mediterrani (mercaderies).
- Justícia fiscal, equilibri entre impostos i despeses, a escala d’Estat (finançament autonòmic, responsabilitat fiscal,…). Superació del debat de solidaritat sense cap contrast. Constatació de la real Catalunya pobre.
- Salari social potent en matèria d’habitatge públic. Un cop disposem d’Escola i Sanitat públiques, ara és el moment del salt a l’Habitatge.
- Millor salari mínim. Un salari mínim indexat podria ser ja de 1000 euros a Catalunya, si els 740 euros nominals fossin escalats al cost de la vida de cada regió espanyola.
- Impuls de l’economia productiva, recerca aplicada.
- Formació Professional rigorosa.
- Respecte a les llengües i cultures en tota la dimensió de l’Estat. Estat plurinacional.
- etc
- etc
Podem discutir si aquests deu punts són, o no són, però és indiscutible que ens cal una síntesi pública clavada a les portes del Parlament. Aquesta no és matèria de sacerdots experts, ni de buròcrates de partit, es tracta d’un debat públic obert i transparent en el qual les forces polítiques haurien de retratar-se. Debat públic? –sí, però sintètic!
Amb els segles, l’Església Catòlica encara va superar Moisès, amb la sentència que els Deu Manaments es podien resumir solament en dos: “…estimaràs a Déu per sobre de totes les coses, i al proïsme com a tu mateix”. Insuperable!. Apa, quin publicista polític pot ara empatar això?!. Impossible, són 2.000 anys de refinament!
Hi ha qui ho prova: tot cridant: “España, España…!, però als sobiranistes d’aquí ens caldria fer-ho millor. No podem passar del Levític a l’efímer eslògan publicitari. Cal apuntalar bé el pensament de forma més sòlida i amb major perspectiva i pedagogia. Ens cal disposar dels deu manaments i també de la seva síntesi en dos i aquests podrien ser: Equitat i Projecte. Demanda i exigència d’Equitat respecte el déu Estat, i formulació i empeny d’un Projecte propi per al nostre proïsme a Catalunya. Amén, així sia.
La independència de Catalunya no seria l’objectiu per si mateix, sinó el destí, el resultat d’un Estat no equitatiu, però tampoc no hi ha independència, ni sobirania, sense projecte. Hi ha un gran camp de treball a córrer en la denúncia de la manca d’equitat per part del Regne d’España, com també i hi ha molt camí a fer en traçar el nostre projecte. I gairebé res de tot això no està fet ni assumit.
