ARTICLE D’OPINIÓ
Josep Lluís Cortés Montesinos, ornitòleg. Autor d’Els ocells del Parc Catalunya de Sabadell
Amb aquest escrit pretenc informar i corregir les múltiples inexactituds contingudes en l’article Que es busquin la vida!. El seu to tremendista, gairebé apocalíptic, no fa sinó contribuir a la desinformació, tan habitual en els nostres temps. M’atreveixo a respondre en aquests termes com a ornitòleg i autor de l’estudi més complet i documentat que s’ha fet sobre el Parc, el qual ha vist la llum recentment en forma de llibre, ‘Els ocells del Parc Catalunya de Sabadell. Setze anys d’ornitologia urbana‘. Un treball que compta amb l’aval de l’Institut Català d’Ornitologia i que potser l’autor de l’article coneix, però no en profunditat, cosa que li recomano faci.
A tothom ens agradaria que el llac estigués ple d’aigua. Val a dir també que, de fet, no es tracta d’un “llac” sinó d’una bassa artificial, però que contribueix a la notable biodiversitat del nostre estimat i emblemàtic Parc Catalunya. L’article, però, barreja indistintament llac i Parc. La immensa majoria d’espècies detectades al Parc al llarg de l’estudi esmentat, més de 120, ho han estat en el conjunt del Parc, no en el llac. Com correspon a un ecosistema urbà, més simple que un de natural, els ocells que més hi abunden no són els “petits ocells”, sinó altres com coloms, tudons, cotorretes pitgrises i, segons l’època de l’any, gavines rialleres. A més dels coneguts, i pel que sembla protagonistes, ànecs collverds. Les gavines rialleres hi venen a l’hivern i ara ja fa unes setmanes que han marxat cap a les seves zones de cria, al centre i nord d’Europa. Seria també el cas dels corbs marins grossos (“cormoranes” en castellà), si no fos perquè aquests no hi han vingut els darrers hiverns. Això és perquè no hi ha les carpes que pescaven, una espècie exòtica invasora. Les carpes es van treure del llac quan el 2017 (recordem-ho) es va buidar. Pel que fa als cignes, es tractava d’una espècie introduïda amb finalitats ornamentals i que els tècnics de Parcs i Jardins van portar a un centre de recuperació de la Generalitat, per la seva edat avançada. Tècnics que, em consta, es preocupen i fan el que millor saben per la fauna i la flora del Parc.
Pel que fa als ànecs, només el collverd hi és present durant tot l’any. Alguna altra espècie que s’hi ha vist ho ha estat de forma molt esporàdica, o es tractava d’exòtiques introduïdes, com l’ànec mut o el mandarí. És important conèixer la dinàmica dels ànecs collverds, els quals poden arribar als 200 exemplars a la tardor i l’hivern, la majoria dels quals marxen a la primavera cap al nord. Al llarg de tot l’any, aquests ànecs fan continus desplaçaments entre el Parc i el Rodal, sobretot el riu Ripoll i el riu Sec, i és fàcil veure´ls volant, tant de dia com de nit, doncs part de la població té hàbits nocturns. Els ànecs, com la resta d’éssers vius, porten milers o milions d’anys “buscant-se la vida” sols. És la lluita per la supervivència, l’evolució de les espècies per selecció natural. Forma part d’aquest “buscar-se la vida” aprofitar els recursos més abundants o fàcils d’obtenir. Com el menjar d’origen humà, malgrat no sempre sigui el més adient. El pa que massa sovint se´ls dona és dolent per a ells, en ser un aliment processat amb excés de glúcids i manca de fibra. A més, embruta l’aigua, i per tot plegat no està permès donar-los-en, com indiquen alguns cartells poc visibles.
Els ànecs collverds, doncs, com la resta d’ocells del Parc, no estan “en semillibertat”, sinó en plena llibertat. És el millor que podem dir respecte d’un parc urbà com aquest, que està interrelacionat amb el seu entorn, proper i llunyà. Això de les interrelacions és un concepte clau de la ciència de l’ecologia, tan buidada de contingut per persones que desconeixen els seus fonaments.
Aquest desconeixement és el que porta a fer afirmacions gratuïtes com que “el buidatge del llac comportarà un perill de mort d’ànecs i altres aus que no saben buscar-se el menjar per sí mateixos”. Insisteixo: porten anys, milers d’anys fent-ho. Per això han arribat a ser com són. Parafrasejant Clinton, “És l’evolució, …!”. I de la ignorància al tremendisme hi ha només un pas: “ànecs pidolant al voltant de bars i cafeteries”. Poc o molt, sempre ho han fet, això. Com els coloms, els pardals o les gavines. És com quan el confinament per la pandèmia de COVID, que molta gent els va descobrir, de sobte. Ja hi eren, simplement algú s’hi va fixar més. Al tremendisme segueix el catastrofisme: “A Barcelona, la vida; a Sabadell, la mort”. Quants ocells morts heu vist?
I no es pot pretendre “tancar els ànecs en l’espai de les casetes” perquè això no és un zoo. Aquests ànecs, com la resta d’aus del Parc, viuen en llibertat. Formen part d’un ecosistema més ampli. O és que pretenem que siguin les nostres mascotes? I, per cert, són ànecs i no “aneguets”, ja que encara no han criat. És probable que aquest any ho facin en menys quantitat al Parc i que criïn més al riu Ripoll.
Vivim en un país mediterrani, amb tot el que això implica. Les èpoques de sequera en formen part i el canvi climàtic les està incrementant. Potser les espècies que s’hi veuran més perjudicades són les orenetes comunes i les cuablanques. Sense aigua al llac tindran menys insectes per nodrir la seva descendència. Sense reg a la gespa, si no plou i es formen bassals, tindran menys fang disponible per fer els seus nius. Problemes que s’afegeixen a la intensificació agrícola, l’abús d’insecticides o la col·lisió amb aerogeneradors i línies elèctriques.
Però aquesta primavera, com altres, els ocells segueixen cantant i fent les seves parades nupcials. Sobreviuran, com porten anys fent-ho, malgrat els obstacles que els hi posem arreu. Anem a veure’ls i a sentir-los. No només ara, tot l’any, cada any. Això no és “una guerra”, que d’aquestes ja n’hi ha prou al món. El catastrofisme desinformat no serveix per a res més que per fer créixer el desànim en una població ja de per si prou desanimada. Només el coneixement objectiu que ens dona la ciència ens pot fer avançar com a persones, com a societat.
Article de referència:
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
