ARTICLE D’OPINIÓ
Núria Aymerich, secretària general del Gremi de Fabricants de Sabadell
Estem vivint moments excepcionalment durs. Tots. I ho són sobretot per la pèrdua de vides humanes i pels problemes de salut que afecten a una part molt important de la nostra societat. Els propis afectats, les famílies i els amics viuen moments que mai podran oblidar i, difícilment, superar.
I són també moments molt durs per aquelles persones que no tenen un sostre en el que aixoplugar-se i per totes aquelles que hi han arribat amb recursos ja insuficients.
És un moment de la història en la que es fa més patent la línia de separació entre uns pocs amb molts recursos i uns molts amb pocs recursos, i per la diferència de mida entre les grans empreses que són poques i la immensa majoria, que són petites.
Fins el mes de gener de 2020, un dels principals reptes que ens vàrem plantejar era actuar per evitar les conseqüències del canvi climàtic. El temps corria en contra. Ens vàrem abocar en comprendre que havíem d’actuar per reduir les emissions de CO2, reciclar materials, evitar la producció de residus, i protegir i fomentar la vegetació per produir oxigen a l’aire. Tot plegat, obligava a iniciar un canvi de model de vida. Tot i que costava, aquest era el camí marcat.
Amb l’arribada sobtada del Covid-19, el que fa uns dies era gairebé la principal prioritat, ara s’hi hauran d’afegir múltiples accions d’alt impacte per garantir la nostra vida diària. Quan aquesta pandèmia baixi la seva intensitat, tots intentarem normalitzar les nostres vides. Per instint natural, tots tendim a pensar que tornarem a recuperar la que era la nostra quotidianitat. Una barreja entre desig i necessitat per sobreviure a aquesta situació.
El nostre país està format per petites i mitjanes empreses. Més del 90 per cent de les nostres empreses són pimes i la majoria són microempreses amb menys de 10 treballadors: autònoms, petites indústries, petits tallers, comerços de proximitat, bars i restaurants.
Avui la major part de l’activitat econòmica està aturada per causes de força major. La salut i la vida prima lògicament per sobre de tot. Hi ha empreses que estan treballant per poder donar resposta a les necessitats de productes imprescindibles per frenar la pandèmia; altres petites empreses treballen com els és possible per intentar mantenir llocs de treball, amb el màxim possible de mesures de prevenció per als seus treballadors. La mida de les empreses no diferencia entre empresaris i treballadors. Tots fan el que poden. Les petites empreses i autònoms, que pel Decret d’estat d’alarma han parat la seva activitat, tindran dificultats per seguir-la seva mantenint, però també ho serà per les que sense estar afectades pel Reial Decret han quedat sense feina, sense comandes i sense clients. Costarà reactivar l’activitat i el consum.
Les ajudes que els corresponents governs aproven i aprovaran en les properes setmanes seran insuficients per garantir la continuïtat de les petites empreses del nostres país. Les indústries i el comerç patiran unes conseqüències difícils d’imaginar. No són empreses que tinguin fons de contingència per superar el temps que duri aquesta crisi. Són petites empreses que, en molts dels casos, treballaven amb poca perspectiva de volum i temps de facturació després d’haver patit la crisi del 2007 i els efectes de la globalització.
L’ésser humà és per naturalesa resilient. Hem de sortir i sortirem d’aquesta greu situació sanitària, social i econòmica. Hi ha qui diu que hi haurà un abans i un després de la pandèmia. I és cert. Però no necessàriament sabrem dissenyar el futur millor del que hem forjat en el passat més recent i especialment des de la crisi iniciada el 2007.
Les retallades en molts serveis públics són encara presents i ara es fan notar, si hi cap encara amb més força. Els serveis públics (sanitat, seguretat i educació) hauran de ser dotats sense cap mena de dubte dels recursos necessaris. La recerca haurà de tenir el lloc que li correspon.
I ara sí. Ara serà el moment de conjuntar la realitat econòmica i el canvi climàtic que vivim. Per ambdues qüestions, haurem d’actuar i trobar les solucions. Ara serà el moment del veritable km0. Per sortir de la crisi, tots haurem de fer un esforç per produir i comprar els productes d’aquí, fets en empreses d’aquí. Possiblement amb un preu una mica més elevat que els productes elaborats per empreses de països que no saben d’aranzels, ni compleixen normatives de qualitat ni de sostenibilitat.
Per superar la crisi que deixarà la pandèmia, caldrà focalitzar-se en recuperar la salut dels afectats. També ens haurem de restablir psicològicament del impacte que haurem viscut. I econòmicament, haurem de ser ferms per crear llocs de treball en les nostres empreses. Serà indiscutiblement el moment de prioritzar clarament la indústria i el comerç de proximitat; són els sectors on treballem i dels que vivim. Serà el moment de comprar en els nostres comerços els productes fets per la indústria d’aquí. Serà temps per valorar la qualitat. El tracte personalitzat. Donar feina a tots nosaltres. Valorar el treball i l’esforç fet per les nostres pimes al llarg dels anys.
Ara ens ve l’hora de la veritat. És l’hora de la proximitat. És temps per la qualitat dels productes i sobretot de la qualitat humana. És temps de respectar a les persones, creant feines per a tots nosaltres i protegint el nostre planeta. En definitiva, si ho fem bé, els que superem aquesta pandèmia, podem contribuir a fer una societat millor.
