ARTICLE D’OPINIÓ
Roser Enrich, Núria Juan-Muns i Genís Ribé. Arqueòlegs, tècnics del MHS en rèplica a Manel Larrosa
En el seu article d’opinió del passat 19 de febrer, en aquest mateix diari, Manel Larrosa escrivia: “Sabem que al voltant del Museu d’Història hi ha molt materialarqueològic, urbà i neolític… però desconeixem si aquesta funció d’institut d’arqueologia’ conté realment una col·lecció de joies dignes d’exposició. I aquest no és dubte menor”.
Aclarirem primer que tots els objectes que formen part del fons que el Museu d’Història de Sabadell (MHS) guarda i conserva des de fa més de 100 anys són dignes d’exposició, en la mesura que expliquen l’origen i l’evolució del poblament del territori de Sabadell i ens ajuden a entendre per què som com som.
Cal afegir en aquesta línia que la missió d’un museu no és exhibir “joies”, aquesta concepció decimonònica de museu ja fa temps que es va superar. La missió d’un museu és articular i presentar un discurs rigorosament científic -basat sobretot en els materials que conserva- per donar a conèixer la història d’un lloc. Només així s’acompleix el deure civil de rendir comptes dels recursos públics esmerçats en la conservació i l’estudi d’aquests materials.
Les col·leccions prehistòriques que el MHS custodia -per parlar d’una part d’aquest fons- provenen dels jaciments prehistòrics més importants de la Mediterrània occidental, per citar-ne els més rellevants: la Bòbila Madurell, Can Roqueta i Can Piteu, i Can Gambús. En aquests paratges s’han descobert, excavat i estudiat poblats i necròpolis que a nivell científic, acadèmic i patrimonial es consideren dels més importants per conèixer com vivien i morien les primeres comunitats pageses de fa entre 6000 i 3000 anys, és a dir, del període que va del neolític a la primera edat del ferro. Els materials que procedeixen d’aquests jaciments són espectaculars i excepcionals. Hi ha centenars d’articles científics, tècnics, acadèmics i de divulgació arqueològica d’arreu que ho confirmen. Al museu hi trobareu exposada una petita mostra d’aquests materials, ben a l’abast.
De fet, si feu una cerca simple a l’univers Google, veureu quina quantitat de referències us surten tan sols escrivint els noms d’aquests jaciments i sumant-hi paraules clau com “neolític”, “edat del bronze”, “edat del ferro”, ”camps d’urnes”, “sepulcres de fossa” o “necròpolis d’incineració”: gairebé 150.000 referències. Totes aquestes publicacions han posat Sabadell al mapa.
Les 123 persones* que signem aquest escrit coneixem de primera mà o per referència els objectes que formen part del fons del MHS. Totes som professionals de l’arqueologia o la museologia (o d’ambdues disciplines) o de la indústria tèxtil. És a dir, som solvents. Us convidem a visitar el museu, llegir articles i monografies sobre els diferents temes i descobrir si aquests objectes del MHS són “joies” dignes de ser exposades.
*Les signatures s’han recollit en el transcurs d’una sola setmana.
**La petició de signatures s’ha dirigit només als professionals, restaria pendent una petició a tota la població.
Foto portada: ceràmiques al magatzem del carrer d’Agricultura del Museu d’Història, el febrer de 2022. Autor: David B.
