Carril bici Ronda Ponent. Autor. David B.

‘La casa per la teulada’, per Josep Asensio

Fa temps, una companya de feina va decidir conscienciar els seus alumnes en la necessitat de salvaguardar el patrimoni natural que envoltava la seva escola. Va pensar que una bona manera podria ser la construcció de nius per a ocells, d’aquells fets de fusta que es pengen als arbres. Va assistir, fins i tot, a un curset amb l’objectiu de donar totes les eines adients perquè els seus alumnes poguessin fer la feina ben feta. Va demanar ajuda i diners als pares i mares i va iniciar el seu taller amb la il·lusió normal en aquests casos.
El que no va preveure la professora és que a la zona on era situada l’escola no hi havia ni un sol ocell i l’entusiasme inicial va esdevenir autèntica frustració un any després en veure els nius no només buits sinó destrossats per la intempèrie. Si la nostra mestra hagués fet un estudi previ del lloc on s’hi trobava segurament hauria buscat una altra manera de motivar els seus alumnes.

Aquesta història m’ha vingut a la ment a propòsit de la construcció a corre cuita dels carrils bici a la Ronda Ponent i, pel que sembla, també a l’Avinguda Concòrdia. No ens enganyem, a Sabadell no hi ha, de moment, cultura de dues rodes i el caos automobilístic no se soluciona reduint els carrils pels cotxes i fent-ne per a bicicletes, esperant que algun dia l’Esperit Sant enviï una mena d’inspiració divina i ens converteixi a tots en amants de les bicis. Hi ha gent que ha fet la prova i ha hagut d’esperar fins a 20 minuts per veure passar la primera bicicleta per la Ronda Ponent. N’estic segur que a l’avinguda de la Concòrdia passarà el mateix. I és que el parc automobilístic sabadellenc ha anat augmentant en les últimes dècades de manera brutal i tot i la construcció de la Ronda Oest, la Gran Via continua sent una via d’escapament cap a Barcelona, com ho és també la Ronda Ponent i el Passeig de Can Feu. Amb les obres de soterrament de les vies del tren tot s’ha agreujat de manera descomunal, creant el caos que continuarà com a mínim dos anys.

Cues de trànsit a la Ronda Ponent. Autor: @Begggo79
Cues de trànsit a la Ronda Ponent. Autor: @Begggo79

Segons la meva opinió, la problemàtica ve de lluny i no és una altra que la manca absoluta de projecte de ciutat. La derrota del PSC va obrir la porta a l’esperança però el pacte a quatre va ser tan agafat amb pinces que finalment ha esdevingut un conjunt d’individualitats tan evident que, sense cap mena de dubte, està influint en el decurs de la vida quotidiana sabadellenca.

Mai com abans les decisions són preses amb criteris sectaris i els partits que formen el govern municipal no gosen fer cap crítica dels seus companys de viatge. Cadascú fa la seva feina, sense ficar-s’hi en la dels altres i això té com a conseqüència el desgavell que s’està produint. El carril bici n’és un exemple fallit, obviant que tal i com reclamen les Associacions de Veïns hi ha en aquest moment d’altres prioritats, especialment en el mobiliari urbà, molt malmès després del desgovern de Manuel Bustos.

N’hi ha però, d’altres que han tingut èxit, com l’obertura de la música a centres educatius i barris més desfavorits i campanyes de sensibilització en diverses temàtiques. També alguns processos participatius, tot i que està per veure si poden ser legitimats per una participació gairebé total de les persones que participen en els projectes i no de la ciutadania en el seu conjunt.

Com dic, la possibilitat de construir una nova alternativa a Sabadell va significar una oportunitat històrica no ja d’obrir les finestres i aixecar les catifes, sinó d’elaborar un projecte que tingués en compte tota la ciutat. Però això no s’ha fet i ens trobem en un carreró sense sortida. A nivell de trànsit, que és el que afecta especialment en aquest moment, ja l’exposició Sabadell Proposa, potser el més seriós treball sobre la nostra ciutat que s’ha fet mai, al 1981, va intentar posar les bases d’un pla estratègic a 20 anys vista. El Parc Catalunya i l’Eix Macià en són dos dels resultats d’aquells plantejaments però allà també es parlava de soterrament de la Gran Via i tímidament de la implantació del tramvia.

Foto portada: l'avinguda Concòrdia. Autor: Ajuntament / cedida.
L’avinguda Concòrdia, on es preveu un nou carril bici. Autor: Ajuntament / cedida.

Les faraòniques obres del que s’anomena Metro del Vallès no tenen com a resultat una disminució del trànsit en superfície i a Sabadell no es pot crear la cultura de la bicicleta d’avui per a demà. Confiar que el trànsit s’arregli al canvi d’hàbits dels ciutadans, sense oferir alternatives és, com a poc, una broma. Les ciutats on s’implanten els carrils bici ofereixen, a més, serveis tipus Bicing i ajuden econòmicament aquells que vulguin endinsar-se en aquest mitjà de transport. Cal tenir en compte també l’envelliment de la població sabadellenca que fa inviable que la majoria o una part important pugui utilitzar la bicicleta per a desplaçaments curts. Una aposta ferma pel tramvia, que faria minvar la forta contaminació dels nostres carrers, el soterrament de la Gran Via, convertint-la en un passeig en els seus gairebé 8 kilòmetres i una aposta clara per la construcció de pàrquings soterrats faria de Sabadell una ciutat més amable.

Començar la casa per la teulada té el risc d’un enfonsament immediat. El partidisme d’uns quants queda reflectit als nostres carrers com una ferida que perdurarà durant molt de temps. Alguns, des de fora, vèiem fàcil un programa comú dels partits que conformen el govern, però davant l’evidència, cada vegada és més clara aquella dita de que a Sabadell cadascú va per ell. I els ciutadans en som els afectats, com sempre…

Comments are closed.