ARTICLE D’OPINIÓ
Javier Garrido (Podem)
Disposem ja de tot tipus de prediccions sobre l’evolució del món com a conseqüència de la SARS-2/COVID-19: des de la implosió del neoliberalisme i l’emergència d’una nova edat daurada del comunisme (Slavoj Žižek), fins a una consolidació de l’ordre neoliberal incorporant tècniques de control poblacional asiàtiques (Bung-Chul Han) o el manteniment sense canvis substancials de l’actual statu quo globalitzador (Alain Baidou). Més que desanimar-nos això hauria de suggerir-nos que el futur no està decidit per endavant i que som els i les veïnes de la ‘polis’ els qui, amb les nostres decisions i accions, conformarem el futur.
A Sabadell, com a tot el planeta, les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia amenacen de ser profundes. Pràcticament cap grup social es lliurarà d’afrontar canvis substancials respecte les perspectives prèvies a la pandèmia. Projectant qualsevol de les previsions publicades (FMI, Banc d’Espanya, Funcas, Eurostat, Govern d`Espanya …) sobre la nostra ciutat, la caiguda del PIB i el creixement de l’atur estructural podrien ser tan grans, que podríem veure’ns abocats a un ràpid creixement de la pobresa.
Davant la magnitud de l’emergència, un acord de ciutat entre govern, partits, agents socials i societat civil es palesa més necessari que mai.
D’una banda, perquè la pandèmia fa encara més urgent una sèrie de transformacions que la ciutat estava començant a encarar, com la transició cap a una ciutat intel·ligent. Sabadell té des dels anys 1970 una llarga tradició de ciutat pionera en aquest sentit. La pandèmia posa de relleu que la gestió del ‘big data’ ha estat clau, més encara que la pròpia política sanitària, per al ràpid control de la pandèmia en una sèrie de països asiàtics com Corea de Sud, Taiwan o Singapur. Haurem, també, de revisar amb detall aspectes com la mobilitat després de la pandèmia i accelerar la transició cap a una ciutat verda. No hi haurà àmbit de la ciutat en el qual no calgui aplicar mesures de xoc: cultura, esports, etc…
Però, sobretot, perquè serà més necessari que mai que aquests pactes de ciutat siguin una ferma aposta per la igualtat social. Necessitarem generar ocupació de forma urgent, disposar de prestacions i ajuts per a les incipients necessitats socials i garantir el dret de tothom a l’habitatge i a uns serveis públics d’educació i salut universals. Fins i tot els darrers editorials de la gran referencia del pensament neoliberal, The Economist, reconeixen que el mercat no estarà en disposició de garantir tots aquests drets en el futur proper i que un retorn al Gran Govern ( ‘Big Government’) és inevitable. Plans públics d`ocupació, renda bàsica per garantir una vida digna a tothom, habitatge públic, inversions en ensenyament i sanitat seran necessaris a tots els nivells de govern i de forma massiva, però ara més que mai cal reivindicar la ciutat com a espai d`igualtat.
Gestionar des del municipi significa desenvolupament humà i igualtat. Si analitzem l’informe anual de Desenvolupament Humà que publica el Pla de Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) trobem que, el 2017, 15 dels 20 països amb un major índex de desenvolupament humà corregit amb desigualtat tenien un percentatge de despesa pública local superior a la mitjana de l’OCDE (15,4 per cent de l’PIB).
En canvi, Espanya és un contraexemple en aquest sentit: té un percentatge de despesa pública local molt inferior a la mitjana de l’OCDE (11,5 per cent del PIB), mentre que la despesa de les seves regions i nacionalitats assoleix el 32,6 per cent del PIB, molt per sobre de la mitjana.
Si el municipi és el nivell de govern on es produeix un grau més elevat de redistribució de la riquesa, és en el món local on, des de Podem, creiem que caldria situar el centre de gravetat de la gestió de la reconstrucció social. Per aquest motiu, la reivindicació de l’administració de la ciutat com aquella amb la qual el ciutadà es relaciona de manera habitual en tot allò que fa referencia a la seva qualitat de vida més directa, podria ser una bona nova base per a l’acord de tots els actors polítics i socials de la ciutat.
