‘La recuperació de l’entrada principal de la Torre d’en Feu’, per Aleix González

ARTICLE D’OPINIÓ
Aleix González Campaña

És cert que la construcció dels FGC va suposar un gran avenç en la societat de principis del segle XX a Sabadell i les ciutats del voltant. Però ja la seva projecció va suposar sacrificis al seu entorn més inmediat.

La Torre d’en Feu, tenia d’orígen dues entrades segons la classe social: la nord (que dóna actualment al carrer Colòmbia), porta exclusiva pels masovers i treballadors del castell, amb les cavallerisses al costat; i el portal sud: que era l’entrada noble al castell.

Aquesta entrada estava situada just al costat de la capella dedicada a la Nativitat i construïda l’any 1704 per Pau de Feu i Soler. Marcant el camí, uns antics xiprers a cada costat amb una separació entre ells d’uns cinc metres aproximadament. Per contra del que molta gent pensa, els xiprers són uns arbres que simbolitzen vida i espiritualitat. A part, els romans els utilitzaven per marcar els camins. Al costat dret del camí, la gran muralla oest i rematada amb una preciosa torre rodona cantonera, amb finestres i teulat ceràmic conoïdal de color vermell. A més, hi havia unes tanques vegetals (boix) que acabaven de tancar el camí a banda i banda, fins arribar a la gran porta del castell.

Entrada Castell de Can Feu al 1915. Autor: Cedida.
Entrada al Castell de Can Feu al 1915. Autor: Cedida.

L’any 1922 quan el tren arribà a Sabadell, se li va haver d’expropiar al propietari d’aquelles terres, el noble Josep Nicolau d’Olzina i Ferret els terrenys que hi havia tot just davant el camí d’entrada principal. A partir d’aquell moment, les vies dels FGC travessaren una part del bosc de Can Feu i tallaren l’entrada del castell. Paisatgísticament, això suposava que es van tallar diversos xiprers i bastants arbres del bosc per fer la línia. Aquest fet va suposar l’enfrontament total del propietari de la Torre d’en Feu, però no va tenir més opció que acceptar l’expropiació com l’única via possible de fer arribar els FGC fins a Sabadell.

A partir de 1922, l’entrada principal va quedar inutilitzada i només el portal nord seria l’utilitzat. Als anys 70, l’obertura del Passeig de Can Feu, va suposar l’excavació del terreny pel pas dels cotxes i camions i el castell va quedar inaccessible per la seva cara sud – oest uns metres per sobre del vial.

Estem doncs ara en uns moments claus en la història del castell, ja que gràcies a tota la feina veïnal i sobretot de la Plataforma Soterrament ARA, han fet possible el soterrament complet fins passada la Torre d’en Feu. L’eliminació del pont i de les vies, farà possible que el castell recuperi el seu nivell topogràfic original de finals del segle XIX, així com la monumental entrada principal.

A més aquest passeig que en quedarà entre la carretera de Molins de Rei i el Passeig de Can Feu, serà una via que, si es fa bé, conectarà la ciutat amb el castell i una petita zona arbrada (en record de l’antic bosc de Can Feu, talat entre 1937 i 1940).

Però, aquesta obra que tot just ha començat fa una setmana, tindrà també sacrifics. Al igual que quan es va construïr la línia lany 1922, ara, amb el seu soterrament, uns xiprers centenaris que encara queden del camí seran talats. Espero, que un cop acabat el soterrament l’any 2019, es tornin a plantar petits xiprers en el mateix lloc, juntament amb el boix.

És imperatiu tornar a treballar paisatgísticament entre entitats i Ajuntament, per recuperar l’esplendor de flora que hi havia rodejant el castell.

Un cop acabades les obres del soterrament, haurem de pensar entre tots en utilitzar l’espai.  No només com a espai de descans i esbarjo dels veïns, sinó com un gran espai públic i peatonal que es podria utilitzar per posar fires (medievàlia, fins arribar al castell mateix), curses esportives, etc.

Foto portada: Vista actual del castell i la via de FGC. Autor: Associació Cultural Can Feu.