ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós. Moviment Veïnal del Sud
És important recuperar la memòria, en aquest cas la manifestació de l’1 de desembre del 2007, que va comptar amb més de 700.000 participants, convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir i amb el suport de 150 entitats de tot el país denunciant el desgavell de rodalies (“Som una Nació, i diem Prou!”), fou una demostració del descontentament dels usuaris, la majoria treballadors i treballadores que cada dia es trobaven amb retards per anar a la feina, però també gràcies que en aquells moments teníem aquesta entitat que tenia clar què per Catalunya, millorar les seves infraestructures no es trobava en el calendari dels governants de Madrid.
Durant tots aquests anys les infraestructures que són responsabilitat de l’Estat espanyol els usuaris s’han trobat amb dificultats dia sí i dia també, amb retards en els horaris (segons una investigació de elDiario.es amb retards greus quatre de cada cinc dies, i més de 2.000 trens cancel·lats) o com ara recentment quan a un panell de control els hi “cau” un llamp -ens tenen com ignorants o què saben que no reaccionarem- els usuaris s’hauran d’estar quatre mesos agafant autobusos, que tal com van les carreteres col·lapsades, l’horari d’inici a la feina serà una incògnita.
Han passat 16 anys d’aquella imponent manifestació, i encara ens trobem força pitjor; durant aquests anys al nostre país, per si algú li quedava algun dubte, l’Estat Espanyol ens ha vingut demostrant que per aconseguir avançant en els nostre drets col·lectius hem de prendre els nostres carrers com vàrem fer a Urquinaona, exemple de lluita, és l’única forma d’expressió per aconseguir tenir un país on cada dia no tinguem que estar emprenyats.
Ara ens trobem unes declaracions de guerra dels sindicats majoritaris, fetes l’1 de Maig, si els empresaris no desbloquegen els convenis i se senten per discutir els augments salarials hi haurà una tardor calenta, a qui volen enganyar.
Aquests mateixos sindicats són els què haurien d’estar impulsant una gran manifestació denunciant les infraestructures ferroviàries, però com sempre, no mossegaran la mà dels què els hi donen les subvencions per sobreviure.
Ara el molt honorable president de la Generalitat vol convocar una reunió de país pel traspàs de Rodalies, per fer què, una nova taula de diàleg, per anar a les corts i fe veure què som uns valents i que en el faristol de les corts pronunciem veritats com punys, tot retòrica, una vegada més o hi ha Urquinaona o si no benvingut Mr. Marshall.
A nivell local què pensa fer la nostra primera autoritat municipal? Com sempre diuen, no es de la nostra competència. Com l’Hospital de Montcada per desencallar la massificació del Taulí o la residència pública del sud. En canvi sí que posa tota la seva energia per construir el quart cinturó o el projecte del Surfcity, dues obres que són un clar exemple del què pensen sobre el canvi climàtic i la mobilitat.
Fem una crida, doncs, a què totes les candidatures es posicionin sobre aquest afer, diguin què faran de manera concreta, i alhora, a que entitats i organitzacions de la ciutat es puguin trobar per debatre la millor manera de procedir per reivindicar els nostres drets, rememorant la força de 2007.
Foto portada: vagons de la línia 4 de Rodalies passant per Can Llong, al maig de 2021. Autor: J.d.A.
