‘Las SinSombrero, sin ellas la historia no está completa’, per Montserrat Muniente (PSC)

ARTICLE D’OPINIÓ
Montserrat Muniente, Secretaria d´Igualtat i LGTBI del PSC Sabadell.

LAS SINSOMBRERO, desconegudes sota aquest títol, però que molts i moltes hem llegit. Entre ELLES, citaríem a Maria Zambrano, Rosa Chacel, María Teresa León, Josefina de la Torre i Maruja Mallo. Molt poc o res, es coneix d’Ernestina de Champoucín, Margarita Gil de Roësset, Margarita Manso o Ángeles Santos. Trobar-nos amb les seves vides, a través dels llibres de Tania Balló i diferents documentals, també dirigits per ella, ha estat realment apassionant.

ELLES, Les Sinsombrero, un grup de dones lliurepensadores, artistes, filòsofes, poetesses, pintores, escriptores, intel·lectuals, artistes espanyoles pertanyents a la generació del 27, nascudes entre 1898 i 1914. Treure´s el barret, tal qual, va ser un acte de rebel·lia que pretenia simbolitzar despullar-se de la norma social que era d’obligat compliment en l’Espanya de principis de segle XX.

ELLES, van tenir el seu despertar en el moment de la II República espanyola. Aquí van passar a formar part de manera activa en tota la vida social de l’època; en un context molt més igualitari de què no havien pogut gaudir abans.

ELLES, van coincidir en el temps, tertúlies i relacions personals amb Federico García Lorca, Rafael Alberti, Salvador Dalí, Luis Buñuel, Juan Ramón Jiménez i així podríem seguir amb un llarg etcètera. No obstant això, la HISTÒRIA les invisibilitza durant molts anys i encara avui no tenen el reconeixement que van obtenir els seus companys.

ELLES i ells van coincidir a Madrid, on van estudiar, van viure i es van realitzar com a éssers lliures. Els espais comuns van ser les famoses tertúlies, la Revista d’Occident, La Gaceta Literària, La Residència d’Estudiants o el Liceu Club Femení. Junts, homes i dones es van enfrontar a l’exili i mort. Quan van tornar a Espanya, a ELLES, la HISTÒRIA les havia oblidat. És la nostra responsabilitat, avui, conèixer-les, llegir-les, admirar la seva obra i difondre-la, perquè només quan aconseguim el seu reconeixement a el mateix nivell que el dels homes de la seva generació haurem aconseguit posar la primera pedra sobre la igualtat que volem construir.
Per això, hem volgut honrar la seva memòria.
ELLES, dotades, creadores, exemplars, progressistes, republicanes.
SENSE ELLES, LA HISTÒRIA NO ESTÀ COMPLETA.