ARTICLE D’OPINIÓ
Rosa Salido, Treballadora empresa Pere Mata, SA, Delegada Sindical CGT a Sabadell, Membre de Plataforma Defensa Serveis Públics.
L’assalt al tren de la l’Administració està passant a la nostra ciutat, en l’època de l’exalcalde Bustos, cap als anys 2009-12, comença amb l’empresa Smatsa (neteja de la via pública) amb més de 400 treballadors i treballadores. La setmana del 21/9/2018 la notícia, va saltar als mitjans: “Segons la peça 28 del cas Mercuri es considera que Smatsa i PSC constituïen una organització criminal”, com a ciutadans i ciutadanes hem vist. Aquest cas ens fa pensar en una altra empresa semblant, pel volum de treballadors: Clece, SA
En les notícies i Diaris locals es va parlar del Mercat Central de Sabadell, les reformes del qual va pagar Florentino Pérez (màxim directiu de les macro-empreses ACS i President del Reial Madrid), mitjançant pacte amb el exalcalde Bustos.
Més tard, a l’any 2012, mitjançant concurs públic ajuntament de Sabadell, Clece, SA va guanyar la concessió del Servei d’Atenció Domiciliaria (SAD), un dels negocis més rendibles de Florentino Pérez. La responsable d’Acció Social era l’exconsellera Marta Farrés del PSC, la qual a l’entrevista al Diari de Sabadell del 13-14 d’octubre 2018, expressa que era regidora de Joventut, Urbanisme, Espai Públic i Habitatge del 2003 al 2015. Va oblidar que també regia Acció Social o no volia recordar-ho?
Durant quatre anys Marta Farrés la socialista va estar al capdavant de la regidoria d’Acció Social, amb 250 treballadores d’empresa Clece, SA. L’empresa va començar saltant-se tots els drets adquirits de les treballadores del SAD, com: restant en nòmines Plusos de 50 euros, assignats per Ajuntament l’any 2008; limitant el material de treball, bates, mascaretes, protectors de peus; sense donar solució a la Prevenció Riscos Laborals (PRL), incomplint Sentències desplaçaments segurs de les treballadores d’un domicili a unaltre. Davant aquesta situació, les treballadores van realitzar denúncies i van guanyar sentències. Clece, SA, va seguir incomplint-les totes. A l’octubre del 2012 van citar a les treballadores, en dos dies, per formalitzar la situació de cadascuna, com anyells entrant a un setge. Totes sense perdre els torns de treball, fora de la jornada laboral. Havia cua al carrer, un edifici de dues plantes. Aquest edifici, era propietat de l’Ajuntament. Una nau al Polígon de Can Roquetes, durant tres mesos. Totes aquestes gestions es van fer en aquesta nau.
Al novembre del 2012 va sortir a la llum el cas Mercuri en què estava directament implicat l’exalcalde Bustos, a dia d’avui encara pendent de resolució judicial. I el cas Mercuri va esquitxar el SAD. Si grateu en els arxius potser podrien trobar-se indicis en què el SAD va ser un altre pacte il·legal.
En aquell moment l’exconsellera Marta Farrés del PSC, amb qui em comunicava sovint, estava al corrent de tot el que passava amb la nova empresa Clece, SA. Li enviava mails preguntant-li si el cas del exalcalde tènia a veure en que estiguéssim en una nau, compartint oficines amb funcionaris, insistia que Clece, SA havia de complir el Plec de condicions, la primera condició del qual era tenir un lloc físic de treball, un espai on les treballadores poguessin realitzar les gestions que corresponien a les seves funcions. Una setmana més tard, gener del 2013 l’empresa va trobar un lloc minúscul, un local amb panells que dividien oficines, amb dos seients a l’entrada, amb la seva màxima expressió precària: si hi havia dues treballadores, les següents havíem d’estar dempeus. Una setmana més tard l’oficina ja era oficial, les treballadores podíem anar a realitzar gestions.
L’exconsellera Marta Farrés, es desentenia dels mails que li enviava, en una reunió amb delegades sindicals, es va negar a fer un escrit oficial a favor de les treballadores del SAD realitzéssim una hora sencera a cada domicili, en lloc dels 57’ que van pactar al seu moment amb empresa l’any 2008. En el 2016 es va guanyar el judici d’una hora sencera a cada domicili.
L’any 2016, l’Ajuntament va treure un nou concurs del SAD, aquesta vegada per dos anys, guanyant la concessió l’actual Pere Mata, SA. Igualment en aquesta empresa, en dos dies es va organitzar la situació de 250 treballadores, realitzant els mínims contractes indefinits encara que havien augmentat les hores de servei. També existeixen Demandes judicials fins ara. En el nou, d’inici l’1/1/2019 Pere Mata, SA no s’ha presentat. Segons diuen les condicions no els eren rendibles. L’empresa Pere Mata, SA està gestionant el SAD des de l’1/1/2017 fins al 31/12/2018.
Durant els tres primers mesos, les empreses que guanyen el concurs ens demanen a les treballadores: paciència, perquè han de situar-se i quan marxen, els tres últims mesos, diuen que no els demanem res, perquè estan ocupats en la gestió del traspàs a la següent empresa. Així que la concessió es converteix en un any i mig de les Condicions del Plec quan haurien de complir-se dos anys.
L’any 2018 nou concurs. S’han presentat dues empreses. Des del 3/10/2018 se sap que la concessió serà para Accent Social, SL antiga Clece, SA (han canviat el nom però són els mateixos directius)
Tornarem a tenir alcald@s i regidor@s, empresar@s com abans?
A partir de l’1/1/2019 es farà efectiva la concessió. Des del 3/10, hauran tingut temps suficient d’organitzar les condicions dignes per a benefici de les treballadores i de les persones usuàries del SAD. Qui des de la regidoria d’Acció Social, supervisarà aquest començament?
Entenc que la resposta està al carrer. No obstant això, pregunto a Acció Social (actualment regida per ERC) Què passa amb el vostre compromís polític? Les treballadores complim de forma presencial, honesta i responsable amb les tasques encomanades. Som invisibles encara que passem pels carrers de ciutadans i ciutadanes, fent quilòmetres, cuidant de persones vulnerables i dependents: malaltes, discapacitades o ancianes.
Tot això ha anat passant a Sabadell, un dels ajuntaments capdavanters en l’ajuda a la dependència que va iniciar l’alcalde Antoni Farrés.
Les treballadores del SAD; en un 80 per cent dones immigrants, entenem bé el significat de les cures de les persones i igualment reivindiquem unes condicions de treball dignes, sense precarietat laboral. Volem veure els nostres drets adquirits materialitzar-se en la pràctica.
Senyors i senyores del Departament d’Acció Social regidoria per ERC, la paciència de les dones dedicades al treball de les cures, és infinita, el límit com a treballadores del SAD requereix el vostre compromís polític immediatament. Les treballadores del SAD ens sentim decebudes, la regidoria de Acció Social s’ha convertit en esclava i submisa del Capital. Sense cap pudor, ha passat per alt l’assalt al tren de l’Administració.
Un escriptor i poeta, lluitador amb els desfavorits, reivindicador dels drets dels treballadors/as va dir: “Los miserables se enmascaran de honestos, se camunflan de héroes, se fingen generosos. Esos que le hacen zancadillas a su buena fe, o sea los que se borran de su propia memoria para convertirse en granujas”.
Amb el permís de l’escriptor jo afegiria: ERC, no us convertiu en encobridors del Capital. Esperàvem més d’aquest regidor i govern en què la Municipalització del SAD seria una prioritat. La vostra por us paralitza i us pot fer còmplices de l’assalt de grans empreses privades i amb afany de lucre a l’Administració. El SAD és un servei essencial per a la població: atén persones des de vuit anys a 100 anys.
