ARTICLE D’OPINIÓ
Margarita Pérez Costa. Sabadell En Comú Podem
Ja que som al 75è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, convé recordar que “Tota persona te dret a una vida digna sense distinció de raça, sexe, color, idioma o religió”. Per tant, com a dones, tenim tot el dret a viure una vida sense violències masclistes.
Segons dades extretes d’un informe realitzat per la Fundació Aroa i l’Institut Català de les dones, el 63 % de les persones grans són dones, però la violència masclista envers les més grans de 60 anys està invisibilitzada. El 60,5 % té un nivell educatiu baix o molt baix. El 28,5% té un nivell de renda significativament més baix que el dels homes. El 19% té alguna discapacitat. El 64,1 % de les dones que pateixen violència (sigui física, emocional, econòmica…) de les seves persones pròximes, família, parella… ho amaguen, perquè no la solen identificar com a tal o per vergonya.
Paraules com desvaloració, precarietat, solitud, desafecció, impotència, resignació, vulnerabilitat, desprotecció, abús, dependència, és podrien afegir a la d’invisibilitat.
A més, pateixen una normalització de les violències masclistes per part de l’entorn, la societat, el sistema sanitari (on tots els protocols estan basats en models masculins i joves), la família, la parella, que les han sofert al llarg de tota la seva vida.
A poques situacions arriben els recursos existents degut sobretot al desconeixement i a la inseguretat. Cal dissenyar eines comunitàries per tenir millor sensació de seguretat, combatre l’aïllament social i pal·liar els efectes d’una suposada feblesa física i mental. Sembla que amb l’edat es va perdent energia per lluitar contra la inseguretat.
És clau conèixer la incidència i l’impacte de les violències masclistes en la vellesa des d’una perspectiva de cicle vital, feminista i intersectorial, per tal de poder actuar i revertir la situació.
Foto portada: gent gran en un centre cívic.
