ICV Sabadell

‘L’estat de la ciutat (114)’: Tempesta política a Iniciativa

L’ESTAT DE LA CIUTAT

Aquí s’apunten algunes claus per entendre la crisi interna a la formació ecosocialista que ha derivat en la sortida del regidor Carles Marlés del grup municipal i que ha comptat amb el suport d’un grup de militants liderats per Carme Garcia.

En major o menor mesura totes les forces polítiques representades al Consistori estan experimentant fortes tensions internes. Un escenari que pot interpretar-se com el reflex de la greu crisi econòmica, social, institucional i ètica que pateix la ciutat i on es multipliquen el signes anunciadors del final d’una etapa.

L’últim episodi d’aquesta situació ha estat la ruptura Carles Marlés, portaveu i regidor independent d’ICV,  amb el partit i el grup municipal i que ha demanat el seu ingrés al grup de no adscrits. A partir d’ara farà companyia a l’excap de llista del PP Antonio Vega. Marlés va justificar la seva decisió per la manera com s’ha gestionat la recomposició de la coalició amb EUiA que, a nivell municipal, va trencar-se a començaments del mandat i que qualificà de “frau electoral”. Al seu parer és inadmissible que la regidora Marisol Martínez i el regidor i diputat Joan Mena continuïn al front d’aquesta formació quan ICV havia sacrificat, per propiciar l’acostament, a la seva cap de llista Carme García (més info: ‘El portaveu d’ICV passa a ser regidor no adscrit‘).

Carles Marlés
Carles Marlés, aquest dimecres. Autor: J.d.A.

La decisió de Marlés va provocar una forta tempesta política. Immediatament, ICV va exigir-li que tornés l’acta de regidor. Argumenten que representa a un col·lectiu i titllant “d’antidemocràtica”  i “irrespectuosa” la seva pretensió d’interferir en l’elecció dels candidats d’EUiA en la llista comú (més info: ‘ICV reclama a Marlés que renunciÏ a l’acta de regidor‘).

De fet Marlés, a la roda de premsa on va anunciar la seva determinació, va avançar-se a aquesta lògica petició adduint que ell no s’havia mogut un “mil·límetre” del programa d’ICV i que havia estat l’actual direcció qui ho havia sacrificat tot per recomposar la coalició amb EUiA. A més, argumentà que es devia a les persones que li havien donat suport en les primàries on va ser elegit candidat.

El regidor va rebre el suport de 17 “militants i amics d’ICV” entre els que destaquen els exregidors Carme García, Josep M. Matencio, Úrsula Cornejo i la candidata a coordinadora Teresa Mira. Segons fonts de l’actual direcció ecosocialista, només sis dels signants són militants d’ICV. Els altres signants són familiars d’aquests o simpatitzants del partit. En una carta adreçada a l’opinió pública denuncien que la formació hagi sacrificat el seu perfil i s’hagi supeditat a l’estratègia d’altres formacions per aconseguir una candidatura unitària a la ciutat que no ha donat cap resultat positiu i que hagin menyspreat la tasca de Garcia i Marlés (més inf0: ‘Un grup de militants d’ICV critica les decisions de l’executiva local‘).

Tanmateix resulta estrany que militants de la formació recolzin a un independent que trenca sorollosament amb el partit i a més no torna l’acta de regidor.

Tensions internes

Marlés ubica l’origen del seu distanciament amb la direcció local d’ICV arran de la 8ª Assemblea local, celebrada el 6 d’octubre de 2012, on va imposar-se la candidatura encapçalada per Josep López i Naila Caballero enfront a la liderada per Sergi Calvo i Teresa Mira, per 43 vots contra 27. El perfil polític de l’opció vencedora representava a la militància dels barris, de sensibilitat federalista, mentre que la candidatura minoritària expressava els interessos de les classes mitjanes progressistes properes a l’independentisme (més info: ‘La fragmentació de l’esquerra: forces centrífugues i centrípetes‘).

García, en su último pleno. Autor: J.d.A.
Garcia, renunciant a la seva acta, aquesta primavera. Autor: J.d.A.

Aquests resultats semblaven indicar el final del lideratge de Garcia, avaladora de l’opció perdedora i apuntaven a l’inici d’una nova etapa en la història local de la formació. Des d’aleshores van desfermar-se fortes tensions internes que no transcendiren a l’opinió pública però que enverinaren la convivència al si del partit i restaren energies per incidir en la política local. Les discrepàncies es situaren entorn a la creixent aproximació entre els dos regidors del grup municipal i el PSC. Tant és així que aquests defensaren, la tardor de 2012, contra el parer de la majoria de la formació, donar suport als pressupostos municipals. L’esclat del cas Mercuri ho va tornar impossible.

A més, van incrementar-se les peticions per tal que Carme Garcia deixés l’acta de regidora. No només per facilitar l’acord amb EUiA, sinó com a reacció al seu estil autoritari de direcció. Després de moltes resistències i forçada per la direcció nacional, Garcia va deixar l’acta de regidora que es va fer efectiva en el ple de juny d’enguany.

Incertes perspectives

No és casual que la crisi interna hagi esclatat en ple procés de primàries per l’elecció del cap de llista d’ICV, on només s’ha presentat el professor Joan Berlanga i dies després d’anunciar-se la recomposició de la coalició cara a les municipals del 2015. Certament un acord estrany. No comporta la reunificació del grup municipal que hauria donat credibilitat al pacte.

Marlés va manifestar que la seva ruptura amb ICV no significava el final de la seva carrera política, encara que va matisar que no col·laboraria amb cap opció partidista, sinó en una candidatura de ciutat. Això podria interpretar-se com una aproximació a la proposta del col·lectiu anònim Sabadell Guanyarà que impulsa una llista unitària de l’esquerra local.

Potser a Marlés no li manca part de raó quan assegura que ICV hauria d’haver insistit en apartar del lideratge d’EUiA als dos regidors que van protagonitzar la ruptura del grup municipal. Però segurament s’ha precipitat, doncs EUiA està immersa en un procés de primàries entre Marisol Martínez i Edu Navarro d’incert resultat. D’altra banda, Joan Mena podria renunciar a figurar a la llista municipal per centrar-se en la seva tasca parlamentària. Hauria estat més prudent esperar-se al resultat d’aquest procés abans de trencar amb el partit i el grup municipal.

Els regidors d'EUiA, Marisol Martinez i Joan Mena. Autor: David B.
Els regidors d’EUiA, Marisol Martinez i Joan Mena. Autor: David B.

Aquesta crisi interna té més elements negatius que positius per a ICV. En el primer apartat debilita el seu perfil cara a la ciutadania i a la resta de formacions de l’esquerra local en la perspectiva de la formació d’una eventual i improbable candidatura unitària. En el segon, propicia la cohesió interna, doncs segella la definitiva ruptura entre el sector liderat per Carme García, que ha deixat de militar a Sabadell per fer-ho a Barcelona, i la resta del partit.

Aquestes lluites intestines han fet perdre a la formació ecosocialista un temps preciós i han malmès la seva imatge pública. Unes divisions internes que contribueixen a explicar per què aquesta formació ha estat incapaç de capitalitzar el seu paper en el cas Mercuri que va desencadenar l’intervenció de l’administració de justícia i la mort política de Manuel Bustos. Una prova d’això és que dels quatre regidors que van obtenir a les anteriors municipals, ara només en queda un, Aureli Calvo, que va entrar al Consistori en substitució de García.

 En el cas que, com tot sembla indicar, no s’articuli una candidatura unitària a l’esquerra del PSC, ICV-EUiA s’enfronta amb una situació molt complicada. Al Centre amb la competència de Crida per Sabadell i als barris amb la de Podemos, si finalment aquesta formació decideix concórrer en solitari a les municipals. Justament quan la previsible debacle del PSC propiciaria el seu creixement electoral a costa d’electors desencants socialistes.

Foto portada: Carles Marlés (encara portaveu d’ICV a l’Ajuntament), la copresidenta nacional d’ICV, Dolors Camats, l’exportaveu a Sabadell, Carme Garcia, i el copresident local, Josep López, fa uns mesos. Autor: J.d.A.

5 Comments