Foto portada: Proclamació de la Segona República a Sabadell. Foto: El Radical. Font: La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939

La proclamació de la Segona República a Sabadell

[Nota de l’editor: aquest article es va publicar originalment el 14 d’abril de l’any 2013]

Tal dia com avui, fa 82 anys, s’instaurà el nou règim enmig d’una desbordant alegria popular a una ciutat que era plaça forta del republicanisme federal i del sindicalisme revolucionari. Sabadell fou la segona ciutat de Catalunya on fou proclamada la República.

El diumenge 12 d’abril de 1931 es celebraren les eleccions municipals, les primeres des del cop d’Estat del general Primo de Rivera (1923), que comptaren amb una modesta participació (58,7 per cent).

A la ciutat es presentaren tres candidatures: la Coalició d’Esquerres Republicana, amb el suport de poderós Círcol Republicà Federal, coalitzat amb el Partido Republicano Radical d’Alejandro Lerroux, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català, que formarien Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Aquesta coalició aconseguí el suport explícit de la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la central anarconsindicalista Confederación Nacional de Trabajadores (CNT): La segona llista fou la Candidatura Catalanista que agrupà a les forces conservadores i monàrquiques, que no presenten candidatura, sota  l’aixopluc de la Lliga Regionalista i l’Acadèmica Catòlica i finalment el partit marxista Bloc Obrer i Camperol (BOC), liderat per Joaquim Maurín.

La candidatura republicana obtingué una ressonant victòria amb 4.954 vots enfront els 1.995 dels conservadors i coparen tots ells llocs destinats a les majories, segons el sistema electoral de l’època. El BOC, amb només 132 vots, no assolí els suports necessaris per tenir representació.

Es proclama la República

Dimecres, 14 d’abril, algunes fàbriques, no totes, estaven aturades seguint la consigna de la CNT que, des de dilluns, havia convocat una vaga general per evitar una possible contrarevolució. A migdia, començaren a circular les notícies de la proclamació de la República a Barcelona i altres ciutats espanyoles. Al voltant del Diari de Sabadell, de dretes llavors com ara, es concentrà molta gent per tenir notícies i l’agitació s’estengué per tota la ciutat.

A les quatre de la tarda una comitiva formada pel Comitè Revolucionari i els regidors republicans ocuparen l’Ajuntament i després d’obrir la balconada col·locaren una pancarta amb una frase escrita a corre-cuita: “Visca la República”. No pogueren posar la bandera republicana per què no en tenien cap i van haver d’esperar-se que la portessin de la seu dels radicals. El regidor Jaume Ninet va adreçar unes paraules al nombrós públic concentrat on va proclamar el nou règim. Milers de veus van entonar La Marsellesa, aleshores el cant republicà i revolucionari per excel·lència.

Des del balcó es llançaren diversos retrats d’Alfons XIII que foren estripats i cremats amb crits d’alegria, així mateix un bust del monarca fou esbotzat. La làpida dedicada a Sardà i Salvany, autor de El liberalisme es pecado, best-seller reaccionari internacional, fou destrossada a cops de martell. Les forces de seguretat, que estaven a l’expectativa, obeïren l’ordre de les noves autoritats de retirar-se a les seves casernes.

Seguidament una manifestació va recórrer la ciutat, encapçalada per la bandera republicana que havien portat els radicals. Per tot arreu aparegueren banderes monàrquiques i retrats de la família reial que foren estripats i cremats. També fou assaltat el Billar-Club on es reunia la Unión Patriótica, partit únic de la dictadura de Primo de Rivera i on militava Josep Maria Marcet que seria alcalde de Sabadell sota el franquisme.

L’Ajuntament provisional

Acabada la manifestació, els regidors republicans hissaren la bandera republicana i la catalana als pals major de l’Ajuntament i constituïren un consistori provisional que proclamà per unanimitat a Salvador Ribé com alcalde de la ciutat, i a Jaume Ninet primer tinent d’alcalde. Un dels primers acords que l’ajuntament provisional va ser desarmar al Somatent, cos armat civil que havia estat una de les principals forces repressives de la dictadura, i imprimir la proclama que fou enganxada a les cantonades de la ciutat:

Ciutadans:

Aquesta tarda els regidors republicans elegits pel poble el darrer diumenge, tal com han fet els altres Ajuntaments de la península, han pres possessió provisional de llurs càrrecs, proclamant immediatament la República a la nostra ciutat.
En aquests moments històrics, demanem el concurs de tots els ciutadans per fer efectiva, dins el major ordre i serenitat, l’afirmació del nou règim.
Sapigueu, doncs, que la nostra ciutat no està desemparada, i que vetllarem pel seu prestigi fent ús de les atribucions que tots vosaltres ens heu donat.
Seguirem comunicant-nos amb vosaltres, per successius bans.
Visca la República!

Sabadell, 14 d’abril de 1931.
L’alcalde provisional, Salvador Ribé.”

Pocs després començaren a desfilar personalitats locals i representant d’entitats posant-se a les ordres del nou ajuntament, entre ells el poeta i representant de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria, autor d’un polèmic article publicat a la vigília de les eleccions contra els republicans. Josep Moix, aleshores líder de la FLS, alcalde de Sabadell a la Guerra Civil pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), ordenà que el tiressin escales avall.

El nou consistori, cap a les vuit de la tarda, constituí la Comissió Ciutadana, encarregada de vetllar per la seguretat de la ciutat i que estava formada per representants del Casal Republicà Federal, Centre Republicà Federal de la Creu Alta, El Federal, Foment Mercantil Industrial i Agrícola, Círcol Republicà Federal, la Gremial, Cambra de Comerç, Federació Local de Sindicats, Centre Radical Català, Cooperativa La Sabadellenca, Comitè Republicà Federal i Bloc Obrer i Camperol.

Des de la proclamació de la República no cessaren els actes de suport al nou règim. A tots els edificis oficial s’hissaren banderes republicanes, a l’edifici de la Telefònica de la Rambla van produir-se moments de tensió per que la bandera no acabava d’arribar. Un regidor federal va ser comissionat per apaivagar els ànims dient que s’encarregaria a un teler que fes una bandera i que tan bon punt com estigués enllestida es posaria a l’edifici.

Cap al tard molts ciutadans havien fet banderes republicanes cosint la franja morada a la bicolor, altres s’havien posat llacets republicans al trau de l’americana. Els trens també anaven guarnits amb la tricolor.

A la plaça Sant Roc, aleshores anomenada de Pi i Margall, s’improvisà una instal·lació elèctrica al voltant de la làpida en honor la president de la Primera República que havia estat diputat per Sabadell. L’Òrfeó de Sabadell, que tenia la seva seu a la mateixa plaça, cantava sense interrupció Cant de la Senyera i La Marsellesa, que fou entonada abans de començar les sessions de cinema. Hi havia una alegria desbordada i durant tota la nit es sentiren cants revolucionaris, entre ells l’Himne de Riego.

Dues jornades decisives

L’endemà, dimecres 15 d’abril, la FLS decidí continuar la vaga i va ordenar desarmar a tos els membres del Somatent. Les armes foren amagades pels sindicalistes en prevenció del que pogués passar. El anarquistes mutilaren lleugerament l’estàtua dedicada a l’empresari Sallarès i Pla que ara es troba a la plaça del Dr. Robert i es dedicaren a inspeccionar les escoles per destruir els retrats del rei i també algun Sant Crist. Després es concentraren a la plaça Major on organitzaren un míting. A les 18,30h desfilà la manifestació oficial amb la participació dels regidors republicans mentre la banda municipal tocava Els Segadors i La Marsellesa.

El dijous, 16 d’abril, la CNT distribuí fulls volants convidant als obrers a tornar a la feina l’endemà i convocant-los a les tres de la tarda a la Manifestació d’Alliberament per celebrar l’excarceració de quatre presos polítics que foren rebuts a l’Ajuntament per l’alcalde Ribé. La manifestació, on participaren milers de persones, remuntà la Rambla i fou seguida per la banda municipal, fins a la Creu Alta on una pluja torrencial va dispersar-la.

A les set de la tarda es reuniren els regidors per tal de constituir l’Ajuntament definitiu. Salvador Ribé tornà a ser elegit per una àmplia majoria, Jaume Ninet, Josep Vilanova i Josep Balart foren anomenats primer, segon i tercer tinents d’alcalde. A proposta de Ninet es va trametre un telegrama adreçat a Francesc Macià i al governador civil de la província:

Constituït oficialment l’Ajuntament de Sabadell (…) per unanimitat acorda fer pública la seva professió de fe republicana federal ideologia que accepta en tota la seva integritat i de la qual es complau a fer-ne solemne testimoni d’adhesió al Govern, interessant-li el seu desig que sigui el règim federal la forma del nou règim que amb tanta solemnitat acaba d’instaurar-se a Espanya”.

La Segona República es proclamà de manera pacífica i pràcticament sense incidents, encara que segons algunes interpretacions el nou règim s’aposentà més aviat per l’enfonsament de la monarquia alfonsina que per l’impuls del republicanisme. En qualsevol cas, el nou règim fou acollit amb autèntica eufòria popular i sense revenges polítiques. Únicament s’ha de ressenyar l’assassinat de Pere Matas dirigent local del Sindicato Libre que s’havia distingit per els atemptats contra els líders sindicalistes als anys del pistolerisme. Matas rebé tres trets de revòlver el 20 d’abril a les 12,10 h al número 90 del carrer Montserrat i morí quatre dies després.

En aquestes jornades, els republicans es feren amb el control de les juntes directives de les entitats esportives, culturals i econòmiques de la ciutat, encara que en algunes com a la Caixa d’Estalvis de Sabadell no va ser fàcil.

Nota

El resum dels esdeveniments històrics ha estat extret del volum quart Del terror a la Segona República (1918-1936) de l’obra d’Andreu Castells Sabadell, informe de l’oposició  (Edicions Riutort, 1980) i del capítol La Política de Martí Marín a l’obra col·lectiva Sabadell al segle XX (Eumo, 2000).

Foto portada: Proclamació de la Segona República a Sabadell. Foto: El Radical. Font: La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939.

Comments are closed.