L’ESTAT DE LA CIUTAT
El actual mandato está siendo uno de los más agitados desde la reinstauración de la democracia. La fractura del grupo municipal ecosocialista, la renuncia al acta de regidor/a de seis ediles electos y el pase al grupo de no adscritos del cabeza de lista del PP son una buena prueba de ello.
El mandato empezó con la fractura de la coalición ICV-EUiA, que concurrieron unidos a las municipales de junio del 2011, pero que se escindieron semanas después de los comicios en dos grupos municipales. Todo ello en medio de una fuerte polémica, plagada de acusaciones y descalificaciones mutuas, donde a las discrepancias políticas se sumaron los enfrentamientos personales entre las líderes de ICV, Carme García, y de EUiA, Marisol Martínez.
Por otro lado, de los 27 ediles que componen el consistorio, seis han renunciado al acta de regidor y han sido sustituidos por otros miembros de la candidatura. Así ha sucedido con Lourdes Ciuró de CiU, Maria Ramoneda, Ricard Estrada y Montserrat Capdevila del PSC, y Nicole Pans del PP. Juli Moltó, de Entesa per Sabadell, ha anunciado su intención de hacerlo.
Ciuró renunció al acta de regidora tras ser elegida diputada en el Congreso de los Diputados y fue sustituida por el convergente Jordi Font, hermano de Antoni Font concejal en el ajuntament de Sabadell y diputado de Unió en el Parlament de Catalunya. Una familia que cumple a rajatabla con aquello de que no es conveniente poner todos los huevos en la misma cesta.
Reciclaje político
En el caso de María Ramoneda -tocada en el anterior mandato por el caso de las presuntas adjudicaciones irregulares en el complejo geriátrico-residencial de Sant Oleguer- se trató de una renuncia pactada y fue sustituida por Carles Bosch, comerciante de Ca n’Oriac y promotor del vídeocutre Compra en Sabadell de infausta memoria.
Estrada, imputado en el caso Mercurio, dimitió al no soportar la presión política y mediática, siendo sustituido por Cristian Sánchez, notorio bustista. Capdevila renunció al acta de regidora con la excusa de dedicarse plenamente a su condición de parlamentaria en Barcelona y fue sustituida por Anna Carrasco, también de la cuerda de Bustos y que, como Cristian Sánchez, fue debidamente enchufada en el Consorci de Residus del Vallès Occidental, según consta en el sumario de Mercurio. Un organismo donde, al parecer, no sólo se reciclan residuos urbanos sino también políticos.
Además, en el grupo municipal socialista figuran tres regidores imputados en el caso Mercurio: Manuel y Paco Bustos y Joan Manau que difícilmente podrán acabar el mandato. De cumplirse con la doctrina del primer secretario del PSC, Pere Navarro, cuando pasen de la condición de imputados a la de acusados o procesados habrían de entregar el acta de regidor. Sin embargo, circulan insistentes rumores en el sentido que, llegado el momento, los tres ediles imputados podrían desobedecer las instrucciones de su partido y acompañar a Antonio Vega en el grupo de no adscritos.
Estallido en el PP
En el grupo popular de los tres concejales electos, sólo permanece uno Esteban Gesa. El cabeza de lista del PP, Antonio Vega, abandonó el partido entre duras críticas a la gestión de Gesa y actualmente figura como único miembro del grupo de no adscritos.
Nicole Pans, que renunció al acta de regidora poco después de la investidura de Juan Carlos Sánchez, esperó a que Vega se marchase del partido para hacer lo propio y explicitar sus críticas a Gesa, secretario técnico del partido y el hombre fuerte del PP en Sabadell. Pans fui sustituída por Cuca Santos.
Relevo en Entesa
En el caso de Entesa, la renuncia de Moltó para dar paso al geógrafo Maties Serracant, que figuraba en el número 10 de la lista de dicha formación en las municipales de 2010, se explica en clave electoral.
El código ético de la plataforma cívico-política limita a dos mandatos (ocho años) la permanencia en los cargos públicos. Así, la actual portavoz del grupo municipal, Virgínia Domínguez, no repetirá como regidora y todo apunta a que Serracant podría ser el próximo cabeza de lista de la formación. Desde su condición de concejal se le prepararía para darse a conocer como cartel electoral de Entesa.
Sistema de partidos
Estos movimientos suscitan una reflexión sobre el funcionamiento oligárquico del actual sistema de partidos, en avanzada fase de descomposición, donde los cargos públicos no responden ante sus electores sino ante las cúpulas que los han incluido en la lista. De manera que pueden a ser desplazados o permutados como si se cambiaran cromos en el patio de un colegio.
La fractura de la coalición ecosocialista, los efectos del caso Mercurio en el grupo municipal socialista, prácticamente roto por la mitad, y el estallido del grupo municipal del PP preludian un periodo de inestabilidad política que puede conducir al consistorio al borde de la ingobernabilidad.
También resulta sintomático de la previsible fragmentación de las fuerzas políticas representadas en el consistorio. En las próximas municipales del 2015 podrían obtener representación tres formaciones, actualmente fuera del consistorio, como ERC, Ciutadans y CUP, en este último caso a expensas de una hipotética coalición prelectoral con Entesa.
Benvolgut Antonio,
Com sempre donar-te les gràcies per els teus articles que setmana darrera setmana van copsant el pols i l’actualitat política de la nostra ciutat.
Encertes quan anuncies com a fet molt rellevant el trencament de la coalició ICV-EUiA. Per mi de moment, es potser es el fet mes important d’aquesta legislatura, desprès, està clar, del cas Mercuri. Val la pena però que si ho expliques tant repetidament ho facis sense ometre cap argumentació perquè els lectors al final es poden fer una idea equivocada d’aquells fets de juny de 2011.
Tu parles simplement de “desavinences politiques i de enfrontaments personals”. Es necessari que tothom recordi les verdaderes raons d’aquell trencament i per altre banda, cal també que ningú pugui amagar-se o protegir-se darrera aquests dos arguments perquè senzillament, no son certs. Et diré més, no hi cap possibilitat de que ho siguin. Fixa’t que un cop constituït el nou ple, només hi va haver una única reunió del grup municipal abans del trencament. Va durar exactament 5 minuts, el temps just perquè la Sra.Martinez exigís ser la presidenta del grup quan anava de nº3 a la llista electoral. Una petició que sabia perfectament que no accediríem i si així ho haguéssim fet n’hauria proposat una altre, amb un llistó molt mes alt si hagués calgut.
Es evident que això no es una divergència política oi que no?, Per altra banda, t’asseguro que si hi havia diferencies personals entre Carme Garcia i Marisol Martinez, no es van pas produir en aquests 5 minuts. Segurament venien de l’anterior legislatura cosa que era molt fàcil de solucionar: La cap de llista havia estat elegida en un procés de primàries amb el vist i plau i la participació de EuiA de feia mes d’un any, per tant, si aquesta formació donava per fet que els problemes personals serien un handicap infranquejable podien perfectament, o no votar-la o be concórrer ja de bon principi per separat a les eleccions. Tema resolt. Anant sols però, sabien que difícilment obtindrien representació, per tant, era molt més simple i menys sacrificat acollir-se a l’empenta de la campanya conjunta i després trencar i repetir-se els regidors.
Cal doncs explicar els fets amb fidelitat perquè si no podríem caure en oblit: Euia va trencar unilateralment la coalició a Sabadell partint de una estratègia preconcebuda de molt abans. Trencament que Iniciativa va esforçar-se fins a l’últim moment a evitar amb propostes desesperades: la dimissió dels 3 regidors que venien de l’anterior legislatura i donar pas a nous. O be, oferir-me a mi mateix com a regidor independent i per tant, àrbitre, de ser portaveu del grup. Cap d’aquestes propostes van fer repensar als dos regidors de Euia que ja tenien a la ma el trencament. Prova està de que si consultem les hemeroteques d’aquells dies veurem com s’afanyen a fer-lo públic a fi de fer impossible reconduir el procés.
Es per tant molt important que no banalitzem aquells desagradables fets amb un simple “enfrontaments personals” i desavinences politiques” perquè com he dit, no es cert en absolut perquè de cap manera hi va haver temps material perquè es produïssin.
Des del meu punt de vista, el que finalment si es produeix es un frau electoral a les 8571 persones que van atorgar la seva confiança a la coalició ICV-EUiA i que basant-se en un buit legal del ROM (Reglament d’Organització Municipal) aquesta ultima formació va aprofitar per trencar unilateral i preconcebudament la candidatura que es va presentar a les eleccions municipals de maig de 2011.
Moltes gràcies.
Carles Marlés i Tortosa
Regidor Grup Municipal ICV Sabadell
Estos dos de EUiA, habrían de estar en el grupo mixto y no disfrutar de las ventajas económicas y de todo tipo que te da el tener grupo propio.
Que una persona de la talla moral, la incapacitat i la incultura de Marisol Martínez pugui ser regidora d’un ajuntament com el de Sabadell demostra que la política local ha arribat molt avall. És l’artífex d’una estafa als electors sabadellencs i fa temps que hauria d’haver dimitit. Però com es pot veure, no té ni la dignitat necessària per això. I del seu company de grup, què dir… Un altre perla. Això sí, tots dos ben colocadets, cobrant una pasta cada mes i amb un piset nou.
Benvolgut Carles,
Crec que tens tota la raó quan dius:” Segurament venien de l’anterior legislatura cosa que era molt fàcil de solucionar”. Les raons que separen ICV de EUiA són personals i tal i com jo entenc la política, això és deplorable, i només fa que contribuir a la mala imatge de la política i més encara de l’esquerra.
Les dues organitzacions estan demostrant que volen treballar conjuntament pel bé d’aquesta ciutat. Però és evident que els problemes estan en els seus representants que actuen de tap.
Així que per mi la solució també és molt fàcil. Els qui posen el benefici propi per davant del de la ciutadania fora, i que corri la llista fins a les persones que no estiguin contaminades pels conflictes personals que al final, acaben fent comentaris en diaris digitals per intentar trencar qualsevol apropament dels partits. Que al cap i a la fi, els seus membres hi participen per principis i no per interessos personals.
I recorda que la autocrítica i correcció és una virtut, no un defecte.
Totalment d’acord Roger, fixa’t que per ICV ja es compleix aquest precepte, ho vaig explicar l’altre dia. Precisament a proposta de Carme Garcia, el que es deia es que corrés la llista i substituir als 3 regidors afectats. Evidentment em deixava a fora a mi perquè jo no tenia res a veure en les problemàtiques que haguessin sorgit a la legislatura anterior. No obstant, si hagués estat necessari i en favor del consens, per mi no hi hagués cap inconvenient en apartar-me també. Com suposo que coneixes, jo no en visc de la política. He escoltat en diferents ocasions a la Carme mantenir vigent aquesta proposta, es més, fins a dia d’avui ho manté.
Però Roger, quan dius que les organitzacions volen treballar juntes i passar pàgina no creus que entres en una contradicció important? Per part de ICV està clar: hi ha una nova direcció, una nova executiva, nous projectes, etc.. però no he vist pas cap intenció per part de EuiA d’apartar a ningú si no que tot el contrari. Marisol Martinez continua sent la coordinadora de EuiA renovada fa ben poc i en Joan Mena cada cop te mes projecció a nivell nacional. Per tant, intenció de passar de les persones no se n’hi veu pas cap ni una.
En quan al que escric o no escric que suposo que es el no t’acaba d’agradar, dir-te que en democràcia opinar es legítim i explicar la veritat a fi de aclarir situacions no ha de perjudicar a ningú, menys a l’esquerra en general i menys, per suposat, a la gent d’esquerres com tu com jo que com be dius hi participem per principis i no pas per interessos personals.
Per cert, no conec a cap Roger Surroca vinculat a l’esquerra d’aquesta ciutat. Home si vols podem fer un cafè (pago jo) i conèixer-nos. Et deixo el meu correu. No pateixis que si no et dius Roger i et dius Enric o Prudenci no ho explicaré a ningú. Surroca ja m’ho suposo que si que te’n dius.
Carles Marlés
[email protected]
Està clar el que vol aquest regidor invisible amb aquestes coses que diu i que ara ja no venen a cuento. En castellà hi ha una dita que diu:”para lo que me queda de estar en el convento, me … dentro”.
Au Marlés o com et diguis, bon vent. I la resta treballeu per una unitat de l’esquerra a Sabadell d’una fotuda vegada!
Presentarse a unas elecciones en coalición, con la clara idea de romper la coalición al día siguiente, ruptura, no olvidemos, propiciada mediante promesas de comisionados y medias dedicaciones por parte del enviado de Busto, Paco Fernández, no es sino fraude electoral, repito para quien no quiera entenderlo FRAUDE ELECTORAL. A ver si estos dos son capaces de presentarse sólos a las próximas elecciones, y a ver entonces si entran o no en el Ayuntamiento.
Marles, y que has hecho tu?, porque a parte de reunirte en secreto con el PSC nada de nada. Temas que habian pendiente y te los pasaban las asociaciones tu, milagrosamente los dejabas en un cajón, a lo mejor no interesaba?. De todas formas, mira l oque haces ahora y verás lo que has hecho en el pasado. Nada
El articulo del Sr Santamaria me parece muy oportuno, si señor, demuestra cuantos cambios y entradas y salidas han habido estos dos años. Muy fuerte que un cabeza de lista del PP ahora se encuentre apartado fuera de la bancada, y grave también que el PP se deshaga de la responsabilidad de Soriano. Verguenza me da.
Por otro lado una de dos o los socialistas despiertan o van quedar para la arrastre en las próximas elecciones. Ni la apuntador quedará.
Y en cuanto a izquierda unida, miren que me los conozco bien yo le diria al Sr Enric Surroca que no los defienda tanto, no sabe bien quién se esta metiendo en casa. La unidad muchachos no es una frase para parafrasear ni hacer campaña, la unidad se construye con gente de moral y actitudes firmes en las que puedes confiar. Me vais a permitir que os diga que yo de esos dos transfugas no me voy a fiar ya nos han dicho todo con sus actos. Buenas tardes amigos.
Sr Marlés felicidades por dar la cara, pocas personas lo hacen, incluso algunos escriben aun de forma anónima. Tiene usted más razón que un santo. No se puede decir que eres de izquierda y actuar de lo contrario.
L’Ajuntament està podrit! Que dimiteixin immediatament els imputats pel Cas Mercuri. I els personatges que porten mil anys aferrant-se a la poltrona com la Carme o la Marisol també, que els seus problemes personals estan impedint reconstruir l’esquerra a Sabadell! I prou sectarismes de l’Entesa i la CUP ja posats a demanar. I que ERC es deixi de dir esquerra.
Sra Monica Garcia no se ponga tan nerviosa, en todas partes cuecen habas y en la universidad calderadas. Las descualificaciones no son buenas y las ansias de poder tampoco. Parece que si por usted fuera aqui no queda nadie, ni ES, ni la CUP, ni ERC , por supuesto los de CIU horror de horror y el PP es inombrable. Claro veo que salva a ICV y a EUiA, eso si sobran las personas para que dejen sitios libres, verdad? Cuanta izquierda de boquilla.
Sra Puig, no sé si he entès el seu comentari. No crec que es puguin justificar els personalismes en política perquè “en todas partes cuecen habas!” precisament amb el descrèdit de la política ara mateix i perquè els polítics es dediquen a gestionar les coses de tots, s’ha de fer alguna cosa! En política fa falta gent transparent i honesta, i una renovació habitual dels càrrecs evitant l’excessiva professionalització. La situació de l’esquerra a Sabadell és desoladora per aquelles persones que ens sentim d’esquerres. De PSC, CiU i PP ja no en parlo perquè la gent de dretes que governa pels interessos d’uns pocs quan més lluny estiguin dels afers col·lectius millor. Però a l’esquerra fan falta bocanades d’aire fresc, més gent jove i més dinamisme! Ara sembla un cementiri d’elefants amb egos enormes i desavinences personals absurdes! Jo voldria que Sabadell tornés a ser la ciutat que era, liderada per gent progressista (i no aquesta colla del PSC), amb pluralitat però bon entendiment, que ens tornés a acostar a totes aquelles persones que ens hem desilusionat amb les esquerres. I per això és fonamental una renovació de càrrecs i de maneres de fer!