ARTICLE D’OPINIÓ
Jordi Serrano, historiador
Si a Sabadell hi ha una entitat que hauria d’estar protegida i mimada fins a l’infinit, és sense cap mena de dubte el Grup d’Esplai La Baldufa. Com tothom sap el barri de Can Puiggener és un del barris amb més necessitats socials. I si exceptuem la veterana Associació de Veïns, l’esplai és l’entitat que més estructura el barri. A més pel fet de dedicar-se als infants i adolescents la fan l’entitat clau per dibuixar un futur amb pau social al barri.
Doncs bé, vam llegir fa una setmana que els responsables del grup es queixaven que no rebien els diners compromesos per l’ajuntament que els permetien fer les activitats d’estiu. O sigui que molts nens i nenes del barri es quedarien sense campaments. La notícia és esborronadora. Tot un Ajuntament de Sabadell que gestiona 200 milions d’euros l’any no pot pagar a temps a un grup d’esplai els 17.000 euros compromesos?
Que ha fallat? Primer, fallen els funcionaris encarregats de la qüestió. Després de tants anys de gestió democràtica de l’ajuntament encara no han aprés a pagar les coses a 1 de gener? Segon i la més important per ordre de responsabilitats els regidors i en darrera instància l’alcalde. Si Maties Serracant no sabia que nens i nenes del barri de Can Puiggener no tindran activitats d’estiu per culpa de la mala praxis de l’ajuntament, hauria d’haver fet unes declaracions, al cap de poques hores al mateix barri, assegurant als entregats monitors d’esplai que en 24 hores arribarien els calés compromesos. Fotre un cop de puny sobre la taula i exigir responsabilitats és part de la feina d’alcalde quan tot falla.
Des de l’ajuntament ha sortit la regidora de Participació Ciutadana, Glòria Rubio, i ha dit que això es deu a un tema administratiu -o sigui una mala praxis- i que l’Esplai La Baldufa, “cobraran més tard”. Aquestes activitats de l’esplai s’emmarquen en els projectes que es presenten al procés participatiu. Un gran error, és del tot evident que els projectes educatius en el lleure dels nens i dels infants a Can Puiggener haurien de ser una prioritat de la ciutat. No cal votar-ho. Hi estem tots d’acord i si hi ha algú -sense ànima que no ho vol- que el bombin.
Cal dir a més, que el lleure educatiu depèn a Sabadell de la regidoria d’educació una anomalia històrica. Haurien de dependre de joventut, ja que els esplais son essencialment entitats juvenils. Seria llarg d’explicar una cosa que tothom del món educatiu coneix. Aquesta anomalia te a veure amb conflictes històrics que potser hauríem de deixar enrere d’una vegada.
Sigui com sigui, fer els pagaments després de fer les activitats col·lapsen el sistema. Què pretenen els responsables polítics i tècnics municipals, que els monitors vagin a demanar un crèdit a un banc per poder pagar les despeses? No saben que cap banc donarà un crèdit a un esplai? O que els pobres nanos avancin dels seus estalvis una xifra de 17.000 euros, s’han begut l’enteniment? Els pobres monitors estan demanat a gent els que deixi els diners, n’han aconseguit 2.500. Quina vergonya ens hauria de fer!
Tot això es deu al fet que l’ajuntament no signi convenis per tres o més anys amb els esplais de la ciutat. Un dels arguments que donen els treballadors municipals del perquè no es signen convenis a tres anys es que els alts funcionaris -secretari i interventor- posen pals a les rodes. No crec que sigui així. Però no sé perquè no es poden fer convenis a tres anys, quan la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona en fan. De fet es podria fer directament amb les dues grans federacions presents a la ciutat -la laica i la catòlica- i seria molt fàcil. Una part important dels pagaments caldria que es fessin abans de realitzar les activitats. Els monitors d’esplai aporten els seu treball voluntari durant tot l’any no es pot pretendre que nanos de vint anys financin projectes de ciutat per culpa de la ineptitud de l’Ajuntament i dels seus responsables.
També diuen que els convenis no es fan perquè impedeixen la lliure concurrència i pel mandat de la Directiva Bolkestein, una normativa neoliberal ximple, mal aplicada a la ciutat. Hi ha possibilitat que una activitat educativa al barri de Can Puiggener pugui realitzar-se per diverses empreses? No. No ha cap empresa del Florentino Perez que pugui assegurar treball voluntari i altruista al barri de Can Puiggener durant tot l’any. Amb aquest criteri de gent curta podríem arribar a la conclusió que qualsevol activitat solidaria i altruista atempta al lliure mercat sagrat de les multinacionals. Que ho pensi el FMI, ho trobo fins a cert punt lògic, que ho pensin l’Ajuntament de Sabadell ho trobo delirant.
La falta de cultura democràtica es veu en aquestes actituds d’insensibilitat administrativa, els és igual que hi hagi nens sense activitat d’estiu. Si es vol una societat civil potent hi ha bàsicament dos sistemes. L’anglosaxó: desgravacions fiscals potents pel suport a la societat civil. Això afavoreix bàsicament una societat civil propera als interessos de les multinacionals. O el sistema europeu, on els ciutadans paguen impostos i les institucions arriben a acords per finançar les entitats que fan un servei a la ciutat. Qui ho decideix? Els representants escollits democràticament. I en aquest cas la regidoria d’educació ho hauria de promoure ja!
La confusió és si un servei públic és només aquell que fa una administració pública, o la pot fer també una entitat. Joan Subirats fa una dies va fer una conferencia molt lluminosa a la Fundació Bosch i Cardellach sobre l’espai comunal d’una ciutat. Fer convenis amb entitats de la ciutat significa que l’ajuntament reconeix l’esforç de la gent que practica al civisme actiu a la ciutat. L’acte de firmar el conveni, significa en la cultura democràtica un reconeixement polític. I en el redactat dels convenis es poden establir conceptes que s’adeqüin a les necessitats pràctiques en cada cas. Per exemple avançar els diners de tal forma que els esplais -o l’entitat que sigui- no hagi de finançar el projecte. Hi ha responsables d’entitats que han hagut d’hipotecar el seu pis per aconseguir finançar l’entitat. Una barbaritat. A més és la forma de reduir una increïble burocràcia que l’únic objectiu que té es impedir la participació popular. Tot plegat només denota la desconfiança de l’Ajuntament envers la ciutat, una rèmora més del franquisme. La gent que treballa per la ciutat gratuïtament és sospitosa.
Emplaço als responsables politics i tècnics de l’ajuntament a un debat públic al Casal Pere Quart en les condicions que vulguin per debatre aquestes qüestions. I sobretot que paguin ja al grup d’Esplai la Baldufa. Com por ser que no estiguin esgarrifats com ho estic jo. Potser perquè fa molts anys vaig aprendre com es fan aquestes coses en països amb democràcies més consolidades i institucions més sensibles a la participació popular. Ho vaig escriure també al llibre “Destil·lant Sabadell” l’any 2014. Els nois i noies de Can Puiggener són molt prudents, és lògic. Però hi ha altres persones que tenim l’obligació a denunciar una situació increïble. I uns darrers que els vam votar perquè ho arreglin.
