ARTICLE D’OPINIÓ
Sindicat de Llogateres de Catalunya – Secció de Sabadell
L’increment de preu dels lloguers ha estat evident els darrers anys, arribant a uns preus inassumibles per gran part de la població. Això porta a judicis i sentències que obliguen a les llogateres a haver de marxar de l’habitatge on viuen. Per posar-ho en context, segons va publicar el Crític l’any 2022, només a Catalunya hi havia prop de 35.000 habitatges buits o habitats per persones sense títol habilitant que són propietat de grans tenidors amb almenys 10 habitatges en propietat. D’aquests, Sabadell concentra gairebé un miler. Un miler d’habitatges a Sabadell propietat de grans tenidors buits o habitats per persones sense títol habilitant. En paral·lel, hi ha entitats amb més de 1.000 habitatges en propietat, que per suposat no són per cedir-nos a la població segons les seves necessitats.
Com es permet que entitats bancàries i fons d’inversió facin negoci amb un dret tant bàsic? Com és que hi ha gent sense casa i cases sense gent? El plantejament de l’Estat, segons diuen, ha estat garantir la funció social de l’habitatge però que també sigui un bé de mercat. Com es constata en la vida de moltes persones, això no està sent compatible. Cada setmana, únicament amb els casos que arriben a la Secció del Sindicat de Llogateres de Sabadell i a la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme de Sabadell, tenim desnonaments cada setmana, i alguns dels quals amb presència policial. Fons públics destinats a deixar persones sense llar.
Els serveis socials no poden donar resposta a l’allau de sol·licituds que arriben i, tot i els informes de vulnerabilitat que emeten i l’esforç que hi poden arribar a posar, la realitat és que no estan donant resposta. És posar una petita tireta a una ferida oberta. La sagnia que es viu a nivell social es fa difícil de descriure en un article.
Els rendistes només representen un 6 per cent de la població, i cada vegada n’hi ha menys amb més propietats. I decideixen augmentar el preu, la qual cosa empobreix encara més a qui menys té. Viuen a costa del nostre treball. Gran part de les hores que treballem van destinades íntegrament a les seves butxaques. Només a Sabadell el preu mitja del lloguer ha passat de 478 euros a 808 euros en només 10 anys (del 2014 al 2024). No tenien cap obligació ni necessitat d’implementar aquest increment.
Des de les institucions públiques no sembla que hagin de posar fre si la població no mostrem i pressionem per a què actuïn. Les ajudes al lloguer anunciades són diners públics que aniran a mans dels rendistes, però no deixa de ser un intent del govern per intentar apagar i suavitzar la situació, cosa que reflecteix que les mobilitzacions socials poden tenir el seu efecte. Les normatives que darrerament han permès limitar la pujada dels lloguers, també són petites fites per posar fre a la ferida, però òbviament no la curen ni la sanen d’arrel. Han d’assumir que no es poden conciliar interessos i governar per a tothom.
Per aquest motiu, estem en un moment on cal seguir empenyent per a millorar les condicions de vida de la classe treballadora, i les mobilitzacions grans que desbordin les previsions són una d’aquestes eines que tenim. El proper dissabte 23 de novembre hi ha convocada una manifestació que esperem que pugui generar canvis. Evidentment no ens hem de quedar en una única mobilització i després del 23N caldrà seguir empenyent fins a revertir la situació.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
