ARTICLE D’OPINIÓ
Jaume Monmany Roca, especialista en Medicina Interna i doctor en Medicina. Membre d’Òmnium Cultural i de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana.
Massa sovint ens topem amb notícies sobre les queixes ocasionades per metges que es neguen a atendre en català els pacients, perquè el metge no el vol parlar o, més greu, es nega a atendre el malalt pel sol fet que aquest li parla en català i, encara més greu, la negativa sovint és expressada de forma vexatòria.
Fent un senzill recull de notícies sobre discriminació lingüística causada per metges, n’he trobat 38 casos en els darrers 12 mesos, tots en mitjans centrats en el públic catalanoparlant. No n’he trobat ni a La Vanguardia ni a El Periódico de Catalunya. L’ABC Cataluña en recull un, que en el titular ho destaca com un “linxament” al metge per requerir-li que parli en català, mentre que al text de l’article queda clar que la víctima és el pacient.
La Plataforma per la Llengua, que ha estudiat el problema a fons, va recollir 244 queixes de discriminació lingüística a la sanitat durant l’any 2023, de les quals 221 van ser al Principat, 10 al País Valencià i 13 a les Illes Balears. Destaca que el problema des de l’any 2018 no ha fet altra cosa que empitjorar.
Per tant, estem davant d’un problema creixent arreu del territori i sembla que només podem comptar amb els catalanoparlants per revertir-lo.
Cal destacar, però, que a Andorra, on hi havien hagut molts casos, amb la promulgació de la nova Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial, és molt probable que disminueixin o s’acabin les discriminacions, atès que la llei obliga les institucions públiques a utilitzar el català en totes les seves activitats, promou la formació lingüística en l’àmbit laboral i estableix mecanismes de control.
La discriminació lingüística a més de vulnerar els drets lingüístics dels pacients, malmet l’atenció mèdica. És ben palès que atendre un pacient en la seva llengua materna millora la comprensió i, per tant, redueix el risc de malentesos i errors diagnòstics. Així mateix, millora la confiança i la relació entre el metge i el pacient, fets que poden millorar l’adherència als tractaments i la satisfacció del pacient. A més, escoltar i emprar la llengua materna del pacient està lligat a aspectes culturals del pacient i del seu entorn familiar, fet que permet al metge entendre millor el context social i emocional del pacient. També té implicacions en la seguretat clínica: els pacients poden donar informació més precisa sobre els seus símptomes i preocupacions.
Vist tot plegat, tenim un problema creixent, que vulnera els drets dels pacients i deteriora l’atenció mèdica, del qual només se’n fa ressò la comunitat catalanoparlant i que només està en vies de resolució a l’únic territori de parla catalana que és un estat independent i sobirà. El problema és prou important com per no defallir fins a resoldre’l. Tenim el dret, hem d’exigir i hem de fer que siguem atesos en la nostra llengua!
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
