Fa dues setmanes destacava en el meu article Aixequem el teló, la necessitat d’obertura d’uns espais que han patit el menyspreu durant la pandèmia. Uns locals que han romàs tancats massa temps i que ara tenen dificultats per començar novament l’activitat que s’hi desenvolupava. Les companyies de teatre i els grups musicals, així com els cinemes, han sofert la deixadesa de les administracions, prioritzant l’obertura de bars, escoles i d’altres llocs atapeïts de gent, encara que això suposés un greuge i també una incongruència de característiques monumentals. No té massa sentit veure vagons de metro plens a vessar, sense un màxim d’usuaris per vagó, mentre que es limita l’aforament gairebé a la meitat en un teatre o sala de concerts. Com deia en el meu article, les incongruències són constants en aquest difícil període de la nostra existència i no sempre es prenen decisions equànimes i raonables.
Sobta i molt que cada ens, públic o privat, municipal o supramunicipal, determini accions per tal de garantir les mesures sanitàries als diferents espais, la qual cosa implica la desorientació dels ciutadans. No hi ha unes directrius comunes que puguin aconseguir la tranquil·litat del públic assistent a l’espectacle; molt al contrari, provoquen una mena de por, en veure que les mesures preses no són més que un aparador per atraure’l, sense donar el valor que cal a la seguretat de les persones. No haurien de ser les autoritats sanitàries les que dictessin les normes i no cada entitat segons li convingui?
Divendres dia 25 de setembre, al concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès a la Faràndula, es van prendre mesures per tal de minimitzar l’impacte de la Covid-19, entre les quals en destacaven el tancament de les taquilles, amb l’obligatorietat de portar l’entrada impresa o al mòbil. També es tancava el bar i les portes dels lavabos havien de romandre obertes. Com és preceptiu i obligat, tothom portava mascareta. Malgrat tot, l’entrada es feia només per una porta (n’hi ha dues en dos carrers diferents) i la gent no va respectar les distàncies, apilotant-se de manera molt evident a la porta del carrer de la República poc abans del començament del concert, tot i que l’organització havia demanat arribar amb temps, precisament per evitar el que finalment va passar. Ja a l’interior, les distàncies entre espectadors no van seguir un criteri massa racional. Si s’havien comprat, per exemple deu entrades alhora, les persones estaven juntes (sense que els organitzadors sabessin si eren unitats de convivència tancades), i només hi havia dues butaques de distància a les puntes. A la majoria d’espais escènics, es deixa només un seient lliure entre els ocupats. L’aire condicionat va funcionar al màxim durant tot el concert, tot i que hi ha estudis que en destaquen precisament el perill d’aquesta pràctica en un lloc tancat en el cas que hi hagi algun infectat. Això sí, la sortida va ser esgraonada, per fileres, començant per les més properes a la porta i acabant per les que tocaven a l’escenari, i, ara sí, els de l’esquerra pel carrer de la República i els de la dreta pel carrer Tres Creus.
No s’ho prenguin com una crítica; més aviat vull cridar l’atenció sobre aspectes que tenen un fort impacte entre la població. No es tracta de recriminar accions de l’ajuntament en aquest cas, qui era el responsable de l’esdeveniment, sinó de donar unes pautes que em semblen fàcils de portar a terme. En primer lloc, els accessos. A d’altres llocs, s’ha ofert la possibilitat als assistents d’accedir al local en franges horàries, evitant així l’acumulació de persones pocs minuts abans del començament de l’espectacle. A més, a La Faràndula, hi havia una manera molt fàcil de fer-ho. El públic de platea podia entrar pel carrer Tres Creus i el de l’amfiteatre pel carrer de la República. Pel que fa al bar, suposo que en no haver-hi pausa, no tenia massa sentit tenir-lo obert, però no crec que suposi un perill de contagi si s’han pres totes les mesures adients i/o es fa una reserva prèvia. I una cosa més que es va trobar a faltar aquell dia i que no comporta despeses extraordinàries: la presa de temperatura que ja s’ha fet habitual a la majoria d’espais on s’hi arreplega molta gent. Perquè no es va fer a La Faràndula? Per últim, ignoro si s’ha fet una despesa per higienitzar de manera segura aquests indrets. Es fa amb ozó? O només es desinfecta de manera manual pel servei de neteja habitual?
Una bona idea que cada vegada és més utilitzada, és oferir la possibilitat de visionar l’espectacle via telemàtica, en directe o a partir de l’endemà. Durant el confinament, la Orquesta Sinfónica de Murcia ha estat oferint petits concerts de mitja hora de manera gratuïta, però el més interessant és que la nova temporada de concerts es pot gaudir en directe pagant l’entrada corresponent o de manera gratuïta l’endemà a la seva plataforma musicon.osrm.es. El mateix que ha fet l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM Digital Hall), per tal de poder gaudir dels seus concerts simfònics en streaming des del Palau de la Música. Amb això, aconsegueixen que persones de risc puguin gaudir dels concerts, però també que qualsevol amant de la música pugui veure les seves actuacions des de qualsevol lloc del món. Igualment, els organitzadors del 39è Festival de Jazz de Terrassa que ha començat aquesta setmana, han optat per oferir via web la majoria dels concerts, amb una reducció del 10 % en els que no són gratuïts. Aquests últims, la majoria dels quals són al carrer, l’organització ha previst l’aforament limitat (prèvia compra d’entrada) i també el visionat per internet.
En les pròximes setmanes s’inicien gran quantitat d’actes a d’altres locals municipals o privats de Sabadell, entre els quals en destaquen L’Estruch, La Sala o el Teatre Principal, així com el ja anomenat Teatre La Faràndula. La majoria tenen en comú l’estretor dels seus espais i una sola porta d’entrada, així com aforaments limitats. Això pot suposar un perill en el cas de contagis. A Sabadell es troben a faltar mesures que ja s’estan prenent a d’altres localitats del nostre entorn. En alguns llocs ja demanen nom, cognoms i número de telèfon de contacte de les persones que assisteixen a un espectacle, de la mateixa manera que fa RENFE i les companyies aèries amb els seus passatgers, perquè d’aquesta manera, si hi ha una persona contagiada, és més fàcil comunicar amb qui ha estat al mateix lloc. Donaria també molta tranquil·litat saber si l’Ajuntament ha iniciat tràmits per tal de posar en marxa una auditoria d’AENOR, amb l’objectiu de saber si s’estan aplicant els protocols adients i demostrar així el seu compromís per evitar la propagació del COVID-19. S’ha de convèncer els espectadors que els espectacles són segurs; o no?
