Messi

‘Creus de Sant Jordi per oblidar’, per Josep Asensio

A principis de la dècada dels 80, Jordi Pujol, va voler concedir a Joan Oliver la primera Creu de Sant Jordi. Després de molta estona parlant amb Pujol, Oliver li va dir:

“Amic, patriota Jordi Pujol, ¿m’has cridat per dir-me que em vols concedir la Creu de Sant Jordi? ¿Que no és prou creu tenir-te a tu de president de la Generalitat?”

Mirin vostès… Jo sempre he estat en contra del reconeixement a persones i entitats en forma de medalla. Ja ho vaig esmentar a propòsit de les existents a Sabadell i que Manuel Bustos repartia en una gala on es repartien petons i copets a l’esquena. Era, s’ho poden imaginar, un exercici on es feia el paperot, una simulació teatral on els seleccionats ho eren perquè havien recollit ells mateixos o l’entitat a la qual pertanyien, unes desenes de signatures. Moltes d’elles van ser adjudicades a petició dels representants del PSC als Consells de Districte, i, ho poden tornar a imaginar, es tractava de fidels al règim bustista, en qualsevol dels seus àmbits, però, bàsicament, perquè havien demostrat un ferm seguidisme als postulats del règim instal·lat a l’Ajuntament. Al juny de 2017, el nou consistori va decidir acabar amb aquesta parafernàlia que ja feia una mica de pudor, perquè la juguesca amb els sentiments de les persones, i l’egocentrisme dels que recollien ells mateixos les signatures per després tenir penjada la medalla en un lloc destacat del seu domicili, era ja un secret de domini públic i mancava plenament d’una estructura democràtica.

Aquesta setmana mateix s’ha sabut que el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat concedir la Creu de Sant Jordi a Leo Messi i Núria de Gispert, entre d’altres. El futbolista del Barça ha estat triat pels següents motius:

“Per la seva fabulosa trajectòria esportiva, que l’ha dut a ser reconegut com el millor futbolista de tots els temps”.

No sé jo… Si d’aquí deu anys torna a sortir-ne un altre millor, podrà ser-ho? Què vol dir “de tots els temps”? Passats, presents i futurs? El Barça ja no tornarà a tenir un altre jugador tan bo? Però l’escrit oficial afegeix:

“Leo Messi encarna uns atributs socials tan primordials com la humilitat, l’honestedat, l’aprenentatge, la creativitat, el sentit d’equip i el respecte”.

Aquí, sí que no… Ara fa un any Messi va ser condemnat a 21 mesos de presó per tres delictes fiscals per defraudar 4,1 milions d’euros. Els magistrats de l’Audiència de Barcelona, en un informe demolidor, van acusar en el seu moment el futbolista argentí d’“ignorància deliberada”, és a dir, que sabia perfectament el que estava fent i que tenia les eines suficients per informar-se de les operacions fraudulentes i que no va fer res per impedir-ho. No sé jo si això és sinònim d’adjectius com “humilitat” i “honestedat”. La Fundación Leo Messi, utilitzada segons totes les proves aportades com a “pantalla” per blanqueig de diners, té com a principal sponsor Adidas i entre els seus socis en destaquen Huawei, Unicef o la Fundació FC Barcelona. Tots gens sospitosos de jugar amb els sentiments de les persones i, per tant d’una ètica demostrable…

El mateix dia es va saber que tant Ernest Benach com Núria de Gispert, expresidents del Parlament de Catalunya, també rebran la Creu de Sant Jordi. Sembla que l’accès al càrrec porta implícita la medalla; així doncs, l’any que ve li toca a Carme Forcadell. És com està muntat. Un “yo me lo quiso y yo me lo como”, que si ho fessin aquelles Espanyes que tant rebutja una part de l’independentisme, el Twiter trauria fum minuts després. Però no, a Catalunya, les coses es fan ben fetes perquè no som un “garrulos”. La creació de la Creu de Sant Jordi respon a la lògica pujolista (de Jordi Pujol) de premiar tot i tothom; sobretot els afins, tot bastint una xarxa clientelar que després apuntalarà el president que els ha premiat. Una fórmula que encara és ben estable i consolidada. Mirin, sinó, la llista de premiats a la Viquipèdia.

La presidenta del Parlament, en un moment de l'acte. Autor: J.L.Lai
La presidenta del Parlament, en un moment de l’acte, a Sabadell, l’any 2014. Autor: J.L.Lai

Sembla ser que la Núria de Gispert no obté la Creu de Sant Jordi per les seves frases clarament xenòfobes, d’un supremacisme exacerbat i que demostren una persecució malaltissa contra els catalans que es van venir a treballar a Catalunya i s’hi van quedar fent-la rica i plena. O potser sí… Els animo a mirar l’arbre genealògic de Núria de Gispert i se n’adonaran de l’arrelament a les elits més carques i superiors barcelonines amb branques que la uneixen a l’església i a la banca. Però ja àvia ha decidit abraçar l’independentisme i carregar de manera dura i depriment contra Inés Arrimadas, animant-la a marxar de la terra que la va acollir, que també és la meva. Un ressentiment molt proper a l’odi que exemplifica amb insults com ara “inepta” i “ignorant”. Aquesta mateixa setmana, eufòrica pel seu reconeixement, ha tornat a carregar contra Arrimadas, que prèviament havia criticat que es donessin aquestes distincions a persones que insulten i que no tenen un mínim de decència democràtica i de respecte. Ha escrit:

“Inéssss, t’en vas tu soleta d’aquí a unes setmanes. T’ho has buscat tu. La bilis que escups contra una gran part de Catalunya t’ha fet fugir. El teu èxit, molt efímer. Segur que et trobaràs millor a Madrid. Estaràs molt aprop de Telva, la revista Hola , Pronto….Oblida’t de Cat”, amb dues faltes d’ortografia greus que segurament són fruit de la impulsivitat del moment.

És d’aquells pensaments que circulen, malauradament, en gran part de l’independentisme, que creu que qualsevol cosa fora de les seves fronteres és fet per analfabets i illetrats. Bé farien els periodistes de les revistes esmentades en donar una bufetada literària a aquesta mena de trol que s’ha erigit en la reina del supremacisme i que, al Twiter, rep els aplaudiments de la seva claca, Puigdemont inclòs.

Amb quina cara li dic jo demà als meus alumnes que la Creu de Sant Jordi ha estat atorgada a un evasor fiscal i a una política els mèrits de la qual són insultar i menysprear tots aquells i aquelles que són sospitosos de no ser “autèntics catalans”? Un defraudador i una xenòfoba? En quin país vivim? No és la demostració de la decadència més absoluta d’un país que voldria ser un referent en molts aspectes però que és incapaç de treure’s el pes d’un orgull enrabiat i que impedeix acceptar la realitat? Són Leo Messi i Núria de Gispert els veritables referents dels joves catalans? O és que volem que les generacions futures adoptin els seus tarannàs (l’engany i la injúria) com a model?

El desprestigi de les Creus de Sant Jordi obliga a un replantejament complet del seu objectiu. No dubto que també se’n donen a persones que les mereixen, però sempre són selectives i atorgades a partir de les entitats a les quals pertanyen els guardonats; per tant, sense un debat democràtic. A més, qui mereix més la medalla, Núria de Gispert o aquella senyora que amb 430 euros intenta tirar endavant la seva família? Per tant, o bé caldria treure-les o buscar un sistema com el que utilitza El Periódico de Catalunya amb la tria del Català de l’Any, on tothom pot votar. En qualsevol cas, aquest any, la Generalitat de Catalunya ha traspassat línies vermelles on l’humanisme ha quedat greument ferit i on han guanyat, malauradament, la falsedat i l’escarni.