‘De cara a la galeria’, per Josep Asensio

Diuen aquells que han viatjat a la ciutat de Sarajevo que els seus edificis són com un decorat de pel•lícula. De fet, alguns no són més que façanes amb l’interior completament buit i que, volent mostrar una bellesa espectacular, el que realment rebel·len és una vacuïtat, una frivolitat, sinònim tot plegat d’una mentida, d’una farsa convenientment embolicada i que aconsegueix enganyar les mirades d’aquells que hi passen. Més a prop, al Desierto de Tabernas, a Almeria, existeix un poblat que va servir per a filmar westerns pels volts dels anys 60 i que també té aquesta característica de decorats plans, sense ànima, sense escrúpols, diria jo, doncs, no només n’amaguen l’interior, sinó que l’exterior s’exposa cofoi, amb la intenció de distreure i ensarronar tothom que hi vingui. De tota manera, a Almeria no enganyen ningú, ja que tots sabem què és un decorat.

Tot això ho lligo jo amb l’anunci de la recuperació del projecte de Ciutat de la Música, a bombo i platerets. Sembla que no serà ben bé igual, però sí un de semblant. De moment, la foto no hi falta. Fotos, fotos, fotos, de promeses, d’intencions, de somriures artificials que mostren i demostren una manca absoluta de projecte i que, espero equivocar-me, tornen a evidenciar un camí malaltís cap a les grans obres, cap a projectes faraònics sense lligam amb res, com aquell hotel que es construeix enmig del desert sense infraestructures ni gent que hi pugui anar. Recordem que el PSC no va tenir programa escrit quan es va presentar a les eleccions. El seu pal de paller van ser, d’una banda, la potenciació d’un cognom i, d’altra, una repetició de frases inconnexes on els barris eren importants, la seva neteja, i també que els altres ho havien fet tot malament. Per tant, una buidor semblant a la dels edificis de Sarajevo.

És per això que sobta (o no) que, davant la decrepitud aclaparadora de places i voreres, davant una perillosa invasió de rates, xinxes i paneroles, com mai no hi havia hagut a la nostra ciutat, amb una xarxa de clavegueram obsoleta que comença a donar greus problemes i que s’haurà de canviar de manera urgent abans del desastre, s’anunciï un projecte que ja ningú no demana i que, segons les pròpies fonts del consistori, “encara no se’n coneixen els detalls”. Grandiosa posada en escena! Farem una obra de teatre, però “encara no se’n coneixen els detalls”. Escriurem una simfonia però “encara no se’n coneixen els detalls”. Segurament el mateix va passar amb la presentació del nou pavelló poliesportiu dels Merinals on, naturalment, “encara no se’n coneixen els detalls”. Encara hi ha gent que hi va a sentir discursos buits?

Tornant al tema de la construcció del nou edifici del Conservatori, car fer esment que l’anterior govern va descentralitzar-ne la seu, obrint-ne tres, una a Ca n’Oriac, una altra al Centre i una altra a Sol i Padrís, amb un clar objectiu de cohesionar aquesta ciutat nostra feta de pedaços. Tot fet a base de consensos, d’implicacions compartides i amb la unanimitat de tots els grups municipals. Sembla que fa només un mes s’havia aprovat un pla que contemplava ampliacions i adequacions de centres cívics per tal d’oferir nous cursos a alumnes d’aquests barris, incentivant-ne doncs, l’accés a la cultura per part de tothom. És més, en el del sud, ja existeix el projecte fet a punt d’obra amb el seu pressupost. Un pla que es fusiona amb un altre que promocionava teatre i música a dotze escoles públiques d’alta complexitat. Hi havia, hi ha encara, un projecte amb un efecte cohesionador indiscutible que, si no ho arranja algú, quedarà esclafat per la dèria constructora, per la fastuositat i la grandiloqüència que, malauradament, ens empobrirà com a ciutadans. I encara una altra incoherència del govern Farrés: ni s’ha parlat amb l’equip directiu del Conservatori, ni amb el professorat ni amb alumnes ni amb les famílies. Pot haver-hi més ineptitud? No havíem quedat que calia parlar amb tothom en una “nova etapa” per a la ciutat? Era això el canvi? O més aviat era un recanvi?

Cal recordar també que Marta Farrés, almenys oficialment, es troba en clara minoria a l’ajuntament, la qual cosa l’obliga a consensuar qualsevol tema cabdal per a la ciutat, i aquest, n’és un. Pretendre recuperar un projecte mort i enterrat sense comptar amb ningú mostra, d’una banda, una profunda incompetència, i d’altra, la constatació de que estils que tan mal van fer a la nostra ciutat, tornen a assentar-se i a instal·lar-se en els despatxos municipals. Ignorar la tasca feta des del Conservatori cap als barris, en definitiva, cap a la ciutat, és, si més no, una manca de sensibilitat que només s’entén si hi ha d’altres objectius, clarament foscos.

Tinc la sensació de que en aquests primers dies de Marta Farrés al capdavant de la ciutat no només es referma la idea de maneres de fer passades sinó que la foto i la propaganda esdevé una eina cabdal per tal d’exhibir la façana, com a Sarajevo, sabent que no hi ha res al darrera. Les visites als barris no són més que sessions de fotos, triant-ne la que és més maca i donant de menjar a cada entitat allò que els agrada, però sense compromisos ferms i, el que és més greu, sense projecte de ciutat.

Mentre això passa, el soci preferent de les dues Martes, Junts per Catalunya, torna a girar l’esquena a Sabadell, votant en contra de la Residència del Sud. No sé si són bons companys de viatge aquells que rebutgen un bon projecte per a la nostra ciutat. Diu l’alcaldessa que la pancarta no molesta però si resulta que per tal de que s’hi quedi s’ha de pactar amb aquells que maltracten els sabadellencs, jo ho tindria clar què triar.

La gran incongruència, unida a la raresa dels nostres governants, es produirà el primer dia de la Festa Major. La Mirna Lacambra, aquella que anava del bracet amb els socialistes quan li van prometre la Ciutat de la Música com si fos una segona casa per a ella, la mateixa que s’il·lusionava, amb raó, amb un gran edifici, amb un gran auditori que seria l’enveja de les ciutats veïnes, farà el pregó d’inici de la Festa Major 2019. Però ara, la Mirna queda fora de la Ciutat de la Música 2, on ni l’Orquestra Simfònica del Vallès ni els Amics de l’Opèra no hi tintran cabuda. Com diu Josep Ache en un article “antes, claro, los aficionados y las ‘entidades’. Este nuevo gobierno municipal emite señales muy inquietantes. Fa patir.

Potser la Mirna Lacambra no recorda que són els mateixos aquells que li van vendre la moto i ara els haurà de somriure al balcó de l’Ajuntament. No sé jo allò de la dignitat si funciona…

Però no es preocupin. La setmana que ve hi haurà un altre anunci estrella, un altre pla faraònic tret de qualsevol calaix. Qui ho sap, potser el Zoo. És clar que, abans, ja ens hauran envaït les paneroles…

Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, ,Marta Farrés i la presidenta dels Amics de l’Òpera, Mirna Lacambra. Autor: @socmartafarres via Twitter.

Comments are closed.