Morell (Podem), Farrés i Ciuró (Junts), després de presentar el pacte dels pressupostos. Autor: @aj_sabadell via Twitter.

‘Intercanvi de cromos (o quan l’ètica només dura un minut)’, per Josep Asensio

Molts sabadellencs tenim la sensació que el que passa aquí no passa enlloc. Tenim un esperit molt crític, però som incapaços de traspassar-lo més enllà dels nostres pensaments o del nostre cercle d’amistats (generalment tancat). Aquest Sabadell que va deixar de ser mala pell per esdevenir on cadascú va per ell, conté elements gairebé malaltissos d’interessos personals que, sense cap mena d’escrúpols, s’han instal·lat en l’àmbit municipal de manera ja molt evident i que avança com un càncer sense solució.

L’arribada de Manuel Bustos a l’alcaldia va suposar una normalització d’unes pràctiques d’amiguisme com mai no havien existit a Sabadell. Tothom ho sabia i tothom callava. Potser perquè en algun moment podia tocar-te a tu i ser beneficiari d’un piset o d’una plaça d’administratiu o de conserge de per vida, tant s’hi val. Com a exemple, el d’aquell regidor del Farrès que, veient-se a l’atur, es va arrossegar incansablement pels despatxos d’en Bustos per a continuar cobrant de l’Ajuntament, aconseguint-ho durant dècades, de manera que, seguint les normes de l’època, va poder col·locar també la seva filla en un lloc preferent. Encara avui, alguna regidora del mandat anterior utilitza la tècnica de la serp per intentar arribar a gaudir d’un sou com el que va tenir molts anys i que la separava clarament de la resta de mortals als que deia protegir i amb els quals “empatitzava”. No oblidem també que, malgrat el seny i la transparència del quatripartit en l’anterior mandat, la Crida i la CUP es van veure immersos en un cas de contractació a dit d’una regidora per un càrrec tècnic (i que encara s’està investigant) i que el seu cap de llista, en aquell moment l’alcalde, va ser imputat per prevaricació.

Els ciutadans pensem que en algun moment això acabarà, que algú tindrà un parell de… de dits de seny i posarà ordre a tot plegat, que l’ètica guanyarà la partida i que podrem estar contents amb aquesta democràcia imperfecta. Però Sabadell conserva, des de fa un temps, aquesta vessant morbosa de l’últim moment que fa que l’alcalde o alcaldessa ho sigui en l’últim segon i de penal. Ho vam poder comprovar, ara fa tot just un any, en un acord atípic entre PSC, Podem i Junts per Catalunya. Allà mateix, malauradament, es van repartir els cromos, i no es va modelar ni signar cap projecte de ciutat. La Lourdes Ciuró va acceptar treure la pancarta dels presos a canvi de poder col·locar dues persones de la seva llista, en Toni Font i l’Oriol Vega, com a assessors en algun moment de la legislatura, i la Marta Morell va treure el cromo del Juanjo Cáceres que, com que li va sortit fallit, va poder canviar-lo per un altre que es trobava a la Diputació (un forat negre on van a parar de manera fosca aquells i aquelles que no poder fer-ho de manera legal), si fa o no fa amb el mateix sou. A canvi de què? Segurament acceptant tenir càrrecs de mínima visibilitat i competència. No vegis, una pasta per estar bàsicament callada. Molt fàcil, eh?

En plena pandèmia Marta Farrés ha estat genial. Donant la cara a cada moment, contundent quan calia i demostrant una vàlua personal que potser molts no coneixíem. De tota Espanya em trucàvem per dir-me que quina alcaldessa més bona teníem a Sabadell, a propòsit de les seves paraules, plantant cara a la ineptitud de la Generalitat, i demanant que es posessin “tendes de campanya, panells o unicornes”. Una fermesa i una convicció molt necessàries en aquell moment i que tothom va valorar molt positivament. Però ai com són les coses! Per darrera (sempre per darrera), venia la Lourdes Ciuró empaitant i recordant allò de qué hay de lo mío, que mis dos amiguetes no tienen donde caerse muertos y que ya hace un año de aquello… O què hi ha d’allò meu, que els meus col·legues no tenen res que ficar-se a la boca i que ja ha passat un any, que això dels endolls no té res a veure amb la llengua ni amb el nacionalisme… I, és clar, tot plegat tira per terra la bona imatge de l’alcaldessa en la gestió logística de la malaltia. Quant ha durat l’alegria?

I, aprofitant que tots estem capficats i despistats amb els contagiats, els morts, les UCIS, les mascaretes, els guants i les fases, s’obre la porta (la del darrere) per a dos assessors que, amb tot el respecte i tota la prudència i en la meva ignorància, crec que no pinten res. I no pinten res perquè són càrrecs buits de contingut. En tenim d’exemples d’assessors i comissionats a Sabadell que han guanyat una pasta per fer informes i res més! Recorden el de la Ciutat de la Música?

Quin informe ens faran de la Gran Via i del Riu Ripoll? Ens diran allò que ja sabem? Segurament sí. Faran projectes, aixecaran castells, es presentaran davant l’opinió pública, aplaudiran els de sempre i tothom cap a casa seva. Ja coneixem la pel·lícula. I el pressupost? Sí, sí, hi és, però… Projectes de fum per tapar la manca d’ètica; intencions il·luses de cara a la galeria i res més. Les mateixes frases que fa 20 anys!

I és així perquè no hi ha un interès global en solucionar els problemes. Prima la geopolítica i la disposició a conservar el seient tota la legislatura per evitar problemes. Tots i totes sabem que la Gran Via s’ha de soterrar en algun moment. És cert que una obra d’aquestes característiques té un cost elevadíssim i que ha d’anar lligat a l’arribada del tren a Castellar. Cal un assessor (o dos) per a això? I el Ripoll? Se n’hauran fet ja projectes i dissenys? Se n’hauran escrit pàgines i pàgines sobre, per exemple, un tramvia de punta a punta de la Gran Via i sobre la seva “pacificació” (paraula altisonant i buida, al mateix temps)? Declaracions personals i personalistes, gairebé egocèntriques, que no busquen consensos; on són els consensos?

No ens enganyi, senyora alcaldessa, si us plau. Teníem una mínima esperança d’una nova etapa, d’un nou PSC lluny d’aquelles formes que tant de mal van fer i van causar a Sabadell.  Però tot queda escrit i pot ser recordat en qualsevol moment. Saben el que més em em preocupa de tot plegat? Que quina pena que tota la bona gestió en moments crítics quedi malmesa, quedi ferida de mort, per culpa dels cromos.

Foto portada: Marta Farrés, la tinenta d’alcalde de la ciutat, Marta Morell (Podem) i la portaveu de JxSabadell, Lourdes Ciuró. Autor: ACN