Repasso l’actualitat ceballuda de les últimes setmanes i m’adono que la Marta Farrés va aprofitar el divendres 23 de setembre per fer una escapada que, imagino, va allargar el cap de setmana. Hi havia ganes de viatjar, de sortir del cau sabadellenc de la plaça Sant Roc; i això que ara, la rentada de cara a les dues façanes de l’edifici de l’ajuntament convida a entrar-hi i a quedar-s’hi a dins més temps.
Doncs no, sembla que no hem après res d’aquesta pandèmia, de la necessitat de la reducció de costos, siguin aquests públics o privats. O si hem après la lliçó, sembla que els nostres representants polítics creuen que som babaus quan en públic se’ls omple la boca de proclames benintencionades, políticament correctes, tot i que, a la pràctica tot esdevé un haz-lo-que-digo-pero-no-lo-que-hago, que diuen en castellà.
El cas és que la nostra alcaldessa, la Marta Farrés, va assistir aquell divendres a la clausura del I Foro de Alcaldesas y Electas Iberoamericanas organitzat pel Gobierno de la Ciudad de México, l’Alcaldía Mayor de Bogotá, la Intendencia de Montevideo i la Diputació de Barcelona. Tal com es pot observar al web de l’organització, la Marta Farrés no estava convidada, i sí, en canvi, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, l’exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, la diputada socialista al Parlament Europeu Mónica Silvana i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. Ignoro perquè Marta Farrés va aparèixer a última hora en un esdeveniment on no constava ni com a convidada ni com a ponent. Més aviat m’inclino a pensar que les seves ànsies de protagonisme la van induir a demanar la seva presència entre tanta dona electa i algú o alguna va acceptar-ho. Repeteixo que ella no havia de participar-hi i, finalment, perquè constés que havia fet alguna cosa, va ser l’encarregada de llegir el manifest final de la trobada.
A mi que m’ho expliquin qui sentit té fer gairebé 20.000 quilòmetres per llegir una declaració d’una reunió de dos dies on no s’ha participat. Però és que encara hi ha més. Tres de les que sí que eren convidades, l’Ada Colau, la Manuela Carmena i la Mónica Silvana van intervenir en el fòrum via telemàtica, com també ho van fer moltes de les alcaldesses i electes iberoamericanes. Per què no ho va fer la Marta Farrés? Que m’ho expliquin. Si ja de per si és prou greu apuntar-se al carro en l’últim moment per fer-se una foto a 10.000 quilòmetres d’aquí sense estar convidat, encara ho és més que els ciutadans no sapiguem immediatament el cost d’aquesta pífia, qui va ser l’individu o institució que va acceptar aquest viatge i perquè no es va optar per la participació via streaming. Calia fer el viatge? Hi havia altres motius que desconeixem? Segur que era indispensable la seva presència a Ciutat de Mèxic?
Els ciutadans comencem a estar farts de certes accions de polítics arribistes que malbaraten els grans discursos grandiloqüents i que amaguen certes realitats. Dir que tot va bé, que tot funciona, que la ciutat camina i fer un viatge inútil és incompatible amb l’ètica que se’ns demana a la resta. Es prenen decisions unilaterals que, en definitiva, ens afecten a totes i a tots; no es donen respostes, ni argumentacions als fets consumats, perquè, com a mínim, puguem quedar-nos tranquils. I la vida continua, amb els polítics fent la seva, amb el silenci de la majoria, i la democràcia ferida cada dia més.
Em venen al cap les imatges de Mbappé i de l’entrenador del PSG, Christophe Galtier, partint-se de riure quan un directiu de l’empresa estatal ferroviària SNCF va oferir al club francès canviar l’avió per un tren TGV adaptat perquè l’utilitzessin en trajectes curts, per la seva seguretat, la rapidesa, els serveis i l’eco-mobilitat. El menyspreu i la supèrbia dels dos esportistes van quedar palesos en aquell riure sorneguer que va significar també les crítiques del govern francès. La primera ministra, Elisabeth Borne, va demanar “prendre consciència de la crisi climàtica” i col·laborar-hi de manera individual per aconseguir fites globals. Traslladin aquest fet a Sabadell. No és exactament el mateix?
En el cas de la Marta Farrés era tan fàcil com prendre la mateixa decisió que l’Ada Colau o la Manuela Carmena. Però, és clar, elles estan fetes d’una altra pasta. S’haurien evitat despeses de tota mena i hauria fet la bona acció climàtica del dia. Segur que no va pensar a mesurar l’empremta de carboni generada pels avions que va agafar i, per tant, estic convençut que la totalitat dels gasos d’efecte hivernacle emesos han de ser brutals. Ja no hi ha res a fer. Tot quedarà en un no res.
Ningú no dirà res, ningú no plantejarà responsabilitats ni demanarà factures ni assenyalarà els culpables d’aquestes decisions que, encara que no ho sembli, ens afecten a totes i a tots. Es passarà pàgina d’una manera tant vergonyosa com indecent. I tornaran a fer-se la foto amb bicicleta, ens tornaran a parlar de sostenibilitat, de la necessitat de deixar el cotxe i fer servir altres mitjans més ecològics. Paraules, només paraules. O declaracions que queden en paper mullat. Fa només dos anys i mig, el ple municipal va aprovar la Declaració d’emergència climàtica i l’Agenda 2030 de Sabadell on es deia textualment que s’havia d’apostar per una mobilitat urbana descarbonitzada prioritzant els desplaçaments no motoritzats”.
Ah, ja entenc, feia referència a Sabadell i només a Sabadell. Així doncs, la democràcia s’afebleix dia rere dia davant aquestes incongruències; i la indiferència i el desinterès cap a aquesta nissaga d’estómacs plens és cada vegada més gran. I aquest és el perill. El silenci còmplice de la majoria de ciutadans que, obnubilats, cauran en l’oblit més exasperant, més brutal, desvetllant-se el dia de les eleccions. I ells, i elles, continuaran enfonent-se de nosaltres. Sí, sí, ‘Sabadell està en marxa i funciona’. Ja ho veiem.
[Nota de la redacció] El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. Podeu enviar els articles a opinio@isabadell.cat. iSabadell no demana exclusivitat a ningú. Només demanem que, si el text s’envia a altres mitjans de comunicació, es faci arribar a tots al mateix temps, sense prioritzar-ne cap. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: intervenció de Farrés a Ciutat de Mèxic. Autor: cedida.
